Paul Ariste
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1905  Torma Rural Municipality (Estònia) (en)  |
| Mort | 2 febrer 1990 (84 anys) Tallinn (Estònia) |
| Sepultura | Cementeri de Raadi |
| Formació | Institut Gustau Adolf Universitat de Tartu |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística |
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat, pedagog, esperantista, professor |
| Ocupador | Universitat de Tartu Universitat de Letònia |
| Membre de | |
| Alumnes | Mikhail Atamanov (en) , Martti Kuusinen (en) i Arvo Laanest (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Lidia Vassikova (en) i Ago Künnap (en) |
| Premis | |
Paul Ariste (Torma Rural Municipality, 3 de febrer de 1905 - Tallinn, 2 de febrer de 1990) va ser un lingüista estonià reconegut pels seus estudis sobre les llengües ugrofinès (especialment l'estonià i el votic), l'Ídix i la llengua romaní bàltica.
Va néixer com a Paul Berg, a Rääbise, parròquia de Võtikvere (ara parròquia de Jõgeva), Kreis Dorpat, governació de Livònia, Imperi rus, però el 1927 va convertir el seu nom a Ariste. Es va graduar a la Universitat de Tartu i posteriorment va treballar amb ella. Ariste va escriure la seva tesi de màster (Eesti-rootsi laensõnad eesti keeles) en suec, és a –. Dialecte suec estonià – préstecs en estonià, la seva tesi doctoral (Hiiu murrete häälikud) va tractar el dialecte hiiumaa de la llengua estoniana. De 1945 a 1946, Ariste va ser empresonat per les autoritats soviètiques (per haver estat membre de Veljesto, una associació d'estudiants a l'Estònia independent) [1]
Des de 1927 Paul Ariste va participar amb entusiasme en les activitats dels arxius folklòrics d'Estònia, on va establir col·leccions de folklore jueu, suec i romaní, i va contribuir molt a col·leccions de minories fino-bàltiques i antics creients de la regió de Peipsi.
Va ser el cap del Departament de Fino-Ugria de la Universitat de Tartu i una de les dues personalitats més instrumentals per reviure els estudis soviètics de Fino-Ugria. Ariste va fundar la revista Sovetskoye finnougrovedeniye (Советское финноугроведение; Estudis Finno-Ugrics Soviètics, més tard rebatejada Linguistica Uralica).
També va ser un notable esperantista i membre de l’Acadèmia d'Esperanto entre 1967 i 1976. També va figurar en un número de l'any 2000 de la revista esperantista La Ondo entre els 100 esperantistes més eminents.[2]
Va morir a Tartu, als 84 anys.
Alumnes destacats
[modifica]- Lydia Vasikova, filòloga
Estudis ídix
[modifica]- Kalevipoja juudikeelne tõlge (1926). Eesti kirjandus 4. Lk. 224–229.
- Etlexe jidiše folkslider in dem lider-repertuar fun di estn (1932). JIVO bleter 3, Z.148-157.
- Juut eesti rahvausus (1932). Eesti Kirjandus 1, Lk. 1-17; 3, Lc. 132–150; 5, Lc. 219–228.
- Quilla de Juudi (1933). Kevadik 6, Lc. 74–76.
- Cu der hašpoe fun jidish ojf nit-idiše špraxn (1937). JIVO bleter 11, Z. 83–85.
- Ch. Lemchenas. Lietuvių kalbos įtaka Lietuvos žydų tarmei (1970). Baltistika. 6 (2), Psl. 250–252. [Revisió.]
Referències
[modifica]- ↑ Lukas, Jaan (2005). Paul Ariste — Torma vallast võrsunud legendaarne keelemees Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.. Vooremaa: Torma Valla Teataja #1(29), 25 de gener de 2005.
- ↑ 100 eminentaj esperantistoj Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. list from La Ondo (2000: 3).
Bibliografia
[modifica]- Ariste, Paul (1939). Un llenguatge quantitatiu. Actes del 3r Congrés Internacional de Ciències Fonètiques. Gant. Pàg. 276–280.
- Ariste, Paul (1953). Eesti keele foneetika [Fonètica de l'estonià]. Tallinn: Eesti Riiklik Kirjastus.
- Ariste, Paul (1960). Vadjalaste laule. Tallinn.
- Ariste, Paul (1968). Una gramàtica de la llengua votica. Bloomington: Universitat d'Indiana. ISBN 978-0-87750-024-7
- Ariste, Paul (1981). Keelekontaktid: Eesti keele kontak teiste keeltega [Contactes d'idiomes: contactes de l'estonià amb altres idiomes]. Tallinn: Valgus.
- Viitso, Tiit-Rein (2005). Paul Ariste 100. Linguistica Uralica No 1/2005, 1–3.
- Viitso, Tiit-Rein (2005). Alguns comentaris sobre la tesi doctoral de Paul Ariste sobre la fonètica dels dialectes estonià hiiumaa. Linguistica Uralica No 1/2005, 4-19.