Paul Chambers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul Chambers
Paulchambers.jpg
Biografia
Naixement (en) Paul Laurence Dunbar Chambers, Jr.
22 abril 1935
Pittsburgh
Mort 4 gener 1969 (33 anys)
Nova York
Causa de mort Tuberculosi
Grup ètnic Afroamericà
Formació Cass Technical High School Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor i músic de jazz
Activitat 1954 –
Gènere Jazz i bebop
Instrument Contrabaix
Discogràfica Blue Note Records

IMDB: nm2424848 Musicbrainz: b6ff4fd0-03ae-41a6-942e-7de13124b970 Songkick: 376930 Discogs: 259778 Allmusic: mn0000747984
Modifica les dades a Wikidata

Paul Chambers (Pittsburgh, Pennsilvània, 22 d'abril de 1935 - Nova York, 4 de gener de 1969) fou un contrabaixista de jazz estatunidenc.[1]

Molt dotat per a la música, als tretze anys tocava a Detroit, el saxofon baríton, instrument que després canvià per la tuba i, definitivament pel contrabaix.[2] Tocà aquest últim instrument en diversos conjunts, especialment en el de Kenny Berrell, amb el que debutà, i en el de Barry Harris. Amb els dos musics aprengué, a més, guitarra i piano, respectivament. Abandonà Detroit el 1954 i es va instal·lar-se, amb el conjunt de Paul Quinichette, a Nova York. Ocasionalment tocà amb Benny Green, Sir Charles Thomson, Sonny Stiff i George Wallington.

A final de 1955 actuà al Café Bohemia, de Nova York, i s'uní, en aquesta mateixa època, al Quintet de Miles Davis, amb el que visità Europa el 1960 i en el que va romandre fins al 1963. Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly.[2] Per la seva generació i, ans de tot, sota la influència de Miles Davis, fou un dels que assistiren a la transformació de l'estil bop (jazz de gran complexitat rítmica i virtuosisme) al jazz fred (cool) i intel·lectualista, que va quedar de moda fins a final del segle xx, si bé contemporitzat ja amb altres tècniques.

Chambers és considerat com un dels millors contrabaixos de jazz.[3] Alternava de manera més convenient, la tècnica del pizzicato, o puntejat típic del jazz, emprant l'arc, tradicional amb la música europea. Com a solista i com acompanyant es pot escoltar en els enregistraments de molts conjunts: de Kenny Berrell, Sonny Rollins, Curtis Fuller, John Coltrane, Bud Powell, Cannonball Adderley i Adderley brothers, Art Blakey, Milt Jackson (Bag’s Opus), Jai and Kai, Hank Jones, Donald Byrd, Hank Mobley, Miles Davis, (Milestones), Thelonius Monk (Bemsha Swing), Oliver Nelson, Gil Evans (New Bottle, Old Wine) i en diverses formacions ocasionals al seu nom.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, p. 134-135. ISBN 84-239-4599-5. 
  2. 2,0 2,1 «Paul Chambers». La Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Yanow, Scott. «Paul Chambers» (en anglès). All Music. [Consulta: 9 juliol 2019].