Paul Ehrenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Ehrenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1876 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Hof (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior de Belles Arts de Dresde
Acadèmia de Belles Arts de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, violinista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLilly Teufel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareCarl Ehrenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansCarl Ehrenberg Modifica el valor a Wikidata

Paul Ehrenberg (Dresden, 8 d'agost de 1876 - Hof, 14 d'octubre de 1949) fou un violinista, pintor impressionista alemany, germà del compositor Carl Ehrenberg i mig germà de Hilde Distel.[1]

Alumne del pintor Heinrich von Zügel, fou membre del "Luitpoldsgruppe" i del "Künstlergenossenschaft". La seva obra, exposada a nombroses exposicions a Múnic, inclou retrats, natures mortes, paisatges i pintures per a animals. Es va casar amb la pintora Lilly Teufel.[2]

Ehrenberg també va ser un excel·lent violinista, i va tocar sovint música de cambra amb el seu amic Thomas Mann. A partir de l'evidència de les cartes i diaris de Thomas, el jove escriptor estava fortament infatuat amb Ehrenberg i els dos van mantenir una intensa relació personal que va durar des del 1899 fins al voltant del 1904.[3] Diversos personatges de l'obra literària de Mann es basen en ell.[4]

Encara a la vellesa aquesta amistat, amb el seu homoerotisme insatisfet, continuarà sent considerada per Mann com "l'experiència emocional central dels meus 25 anys", segons s'indica als Diaris. És el model de Rudi Schwerdtfeger a la novel·la Doctor Faustus (1947).

Referències[modifica]

  1. Cartes de Thomas Mann, 1889–1955. Per Thomas Mann, Richard Winston, Clara Winston. Universitat de Califòrnia Press, 1990. pàg.11
  2. Cartes de Heinrich i Thomas Mann, 1900–1949. Editat per Hans Wysling; traduït per Don Reneau; amb traduccions addicionals de Richard i Clara Winston. Berkeley: University of California Press, © 1998. pàg. 334
  3. Ross, Alex "Mann in Love" The New Yorker, l'11 de març de 1996. A therestisnoise.com. URL consultada el 6 de novembre de 2014 (arxivada a l'URL original el 7 de novembre de 2014)
  4. Mundt, Hannelore. Comprensió de Thomas Mann. Univ de South Carolina Press, 2004. pàg. 6