Paul Ginsparg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPaul Ginsparg
Ginsparg at Cornell University.jpg
Paul Ginsparg en 2006
Biografia
Naixement 1 de gener de 1955 (1955-01-01) (63 anys)
Chicago
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Educació Universitat Harvard
Es coneix per Desenvolupament de l'arxiu ArXiv
Activitat
Director de tesi Kenneth Geddes Wilson
Ocupació Físic
Ocupador Universitat Cornell (2001–)
Laboratori Nacional de Los Álamos (1990–2001)
Universitat Harvard (–1990)
Obra
Obres destacables arXiv
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Paul Henry Ginsparg (1 de gener de 1955) és un físic, conegut pel seu desenvolupament de l'arxiu ArXiv[1][2] i les seves contribucions a la física teòrica.[3][4]

Formació[modifica]

Es va graduar a Syosset High School, Syosset, Nova York i, posteriorment, a la Universitat Harvard amb una llicenciatura en física i a la Universitat Cornell amb un doctorat en física teòrica de partícules, el 1981, amb una tesi titulada Aspects of Symmetry Behavior in Quantum Field Theory.[5]

Carrera de físic[modifica]

Ginsparg, com a professor ajudant, impartí classes al Departament de Física de la Universitat Harvard fins a 1990.[6] La seva contribució a l'arxiu ArXiv, un sistema en línia per a la distribució dels resultats d'investigacions científiques,[7] es va desenvolupar mentre que ell era un membre del personal del Laboratori Nacional de Los Álamos, 1990-2001.[8] Des de 2001, Ginsparg ha estat professor de Física i Computació i Ciències de la Informació a la Universitat Cornell.[9]

Ha publicat articles sobre física a les àrees de la teoria quàntica de camps, la teoria de cordes, la teoria d'acord de camps i la gravetat quàntica. I ha realitzat importants aportacions en el canviant món de la física en l'era de la informació.[10][11][12]

Premis i reconeixements[modifica]

Ha estat guardonat amb el P.A.M. (Física-astronomia-Matemàtiques) premi de l'Special Libraries Association el 1998,[13] nomenat Lingua Franca "Tech 20", i elegit com a membre de la American Physical Society, rep una Beca MacArthur en 2002,[14][15] va rebre el premi del Council of Science Editors per assoliment de mèrits, i també el Premi Paul Evan Peters per Educase, Coalition for Networked Information (CNI) i Association of Research Libraries (ARL).[16] Va ser nomenat Champion of Change per la Casa Blanca el juny de 2013.[17]

Publicacions[modifica]

  • arXiv [recurs electrònic]. [Ithaca, N.Y.]: Cornell University, (1991)
  • Géométries fluctuantes en mécanique statistique et en théorie des champs = Fluctuating geometries in statistical mechanics and field theory (editat per F. David, P. Ginsparg, et J. Zinn-Justin). Amsterdam ; New York : Elsevier, (1996)
  • Creating a global knowledge network UNESCO. Expert Conference on Electronic Publishing in Science, Paris, 19–23 February (2001), Second Joint ICSU Press.
  • Canonical Sectors and Evolution of Firms in the US Stock Markets (amb Lorien X. Hayden, Ricky Chachra, Alexander A. Alemi, Paul i James P. Sethna). (2015)

Referències[modifica]

  1. Hornig Priest, Susanna. Encyclopedia of Science and Technology Communication. SAGE Publications, Juliol de 2010, p. 764. ISBN 978-1-4522-6578-0. 
  2. Tatnall, Arthur. Encyclopedia of Portal Technologies and Applications. Idea Group Inc (IGI), April de 2007. ISBN 978-1-59140-990-8. 
  3. «Champions of Change: Paul Ginsparg, Ph.D.». The White House - President Barack Obama. [Consulta: 7 febrer 2016].
  4. Drake, Miriam. Encyclopedia of Library and Information Science, Second Edition -. CRC Press, p. 2339. ISBN 978-0-8247-2079-7. 
  5. Henry Ginsparg, Paul. Aspects of symmetry behavior in quantum field theory. Agost de 1981: Cornell University. 
  6. «Paul Ginsparg, 2008-2009». Harvard University. [Consulta: 7 febrer 2016].
  7. «Literature in focus: Paul Ginsparg». CERN Publications, DG-CO, Novembre 2008. [Consulta: 7 febrer 2016].
  8. Butler, Declan «Los Alamos loses physics archive as preprint pioneer heads east». Nature, 412, Juliol 2001, pàg. 3-4 [Consulta: 7 febrer 2016].
  9. «Paul Ginsparg Professor of Physics». Cornell University. [Consulta: 7 febrer 2016].
  10. Sped Weed, William «Phony Science: Questions for Paul Ginsparg». The New York Times, 13-10-2002 [Consulta: 8 febrer 2016].
  11. «Physics of Nanostructured Materials. Seminar Micro- and Nanomaterials». University of Vienna. [Consulta: 8 febrer 2016].
  12. McAlliste, Liam. Lectures on String Theory, 2010, p. 77 [Consulta: 8 febrer 2016]. 
  13. «PAM Division Award Winners List». Special Libraries Association (SLA). [Consulta: 7 febrer 2016].
  14. «MacArthur Fellows Program MacArthur Fellows / Meet the Class of 2002. Paul Ginsparg Physicist». MacArthur Foundation. [Consulta: 7 febrer 2016].
  15. Steele, Bill «Cornell professor Paul Ginsparg, science communication rebel, named a MacArthur Foundation fellow». Cornelle Chronicle, 24-09-2002 [Consulta: 7 febrer 2016].
  16. «2006 Award Recipient». Educase. [Consulta: 7 febrer 2016].
  17. Steele, Bill. «White House honors Ginsparg for arXiv». Cornell University, 19-06-2013. [Consulta: 7 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Ginsparg Modifica l'enllaç a Wikidata