Vés al contingut

Paul Hausser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula persona Paul Hausser

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Paul Hausser Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Brandenburg an der Havel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Ludwigsburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Munic Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPapa
Activitat
Ocupacióoficial, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat18921945
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Germany República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Bandera d'Alemanya R.F.A.
Branca militarMarina Imperial Alemanya Exèrcit Imperial Alemany
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr
Schutzstaffel Waffen SS
Rang militarObergruppenführer SS SS-Oberst-Gruppenführer
und Generaloberst der Waffen-SS
Comandant de (OBSOLET)2a Divisió SS Das Reich
II. SS-Panzerkorps
7. Armee
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Participà en
15 octubre 1947Einsatzgruppen Trial (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 12478155 Modifica els identificadors a Wikidata

Paul "Papa" Hausser (7 d'octubre de 188021 de desembre de 1972) va ser un militar alemany, arribant al rang de Tinent General al Reichswehr d'entreguerres. Després de retirar-se de l'exèrcit esdevingué el pare (d'aquí el malnom de "Papa") de les Waffen SS i un dels seus líders més eminents. Va lluitar als fronts Oriental i Occidental, sent greument ferit en dues ocasions (perdent un ull en la primera). Després de la guerra va ser membre del HIAG, que treballava per rehabilitar la reputació i l'estatus legal de les Waffen-SS.

Biografia

[modifica]

Hausser va néixer a Brandenburg an der Havel, en el si d'una família de militars prussians (el seu pare, Kurt Hausser, era major a l'Exèrcit Imperial Alemany). Ingressà a l'Exèrcit el 1892, estant-se fins al 1896 a l'escola de cadets de Köslin, i fins al 1899, en què es graduà, a l'Acadèmia de Berlin-Lichterfelde. Al 20 de març de 1899 va rebre el despatx d'oficial i va ser destinat com a tinent al Regiment d'Infanteria 155, destinat a Posen; l'1 d'octubre de 1903 esdevingué ajudant del 2n batalló del regiment, servint així fins a l'1 d'octubre de 1908. Donats els seus dots militars, assistí a l'Acadèmia de la Guerra a Berlín entre octubre de 1908 i fins a la seva graduació el 21 de juliol de 1911. Des de 1912 serví en diversos càrrecs de l'Estat Major General, on serví durant la Primera Guerra Mundial, i després, al Reichswehr. El 1927 esdevingué coronel.

Dècada de 1930

[modifica]

Es retirà del Reichswehr el 31 de gener de 1932, amb rang de Tinent General. Com a retirat, Hausser s'afilià a l'organització de veterans de tendència dretana Stahlhelm, esdevenint el cap del grup de Brandenburg-Berlín el 1933. Poc després, el Stahlhelm va quedar incorporat a les SA, i després a les SS. El novembre de 1934 va ser destinat al SS-Verfügungstruppe i assignat al SS-Führerschule Braunschweig. El 1935 esdevingué inspector del SS-Junkerschule i va ser promogut a Brigadeführer el 1936.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Hausser serví a la Campanya de Polònia de 1939 com a observador amb la divisió mixta Wehrmacht/SS Divisió Panzer "Kempf". A l'octubre, el SS-VT va ser format com una divisió d'infanteria motoritzada amb Hausser al capdavant. Comandà la divisió, posteriorment anomenada 2a Divisió SS Das Reich durant la Batalla de França de 1940 i durant les primeres etapes de l'Operació Barbarroja. Pels seus serveis a la Unió Soviètica, Hausser va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 1941 i les Fulles de Roure el 1943 (posteriorment hi afegiria les Espases pels seus serveis a Normandia), sent seriosament ferit i perdent un ull. Després de recuperar-se, comandà el recentment format Cos Panzer SS (al juny de 1943 rebé el nom de II SS-Panzerkorps i, desobeint ordres directes de Hitler retirà les seves tropes de Khàrkiv, només per reconquestar la ciutat al març de 1943. Comandà les divisions SS 1a, 2a i 3a durant la Batalla de Kursk. Després de Kursk, el seu Cos va ser reformat, substituint les divisions que el formaven per les divisions SS 9a i 10a i sent enviat a França, on participà en les primeres etapes de la Campanya de Normandia. Després de la mort del comandant del VII Armee (Friedrich Dollman), Hausser va ser promogut al comandament de l'exèrcit. Durant l'encerclament de Falaise, Hausser restà amb les seves tropes fins que resultà ferit. L'agost de 1944 va ser promogut a SS-Oberstgruppenführer (equivalent a Coronel General de les Waffen-SS), comandant el Grup d'Exèrcits G del 28 de gener al 3 d'abril de 1945. Acabà la guerra a l'Estat Major del Generalfeldmarschall Albert Kesselring, rendint-se a les tropes americanes a Zell am See (Àustria) el 9 de maig de 1945. Durant els Judicis de Nuremberg va defensar vigorosament el paper estrictament militar de les Waffen-SS, negant que estiguessin involucrades en les atrocitats i els crims de guerra. Va estar internat a un cap de presoners fins a l'estiu de 1948. Un cop alliberat, passa a ser dirigent de l'associació de veterans de les Waffen-SS.

Va morir el 21 de desembre de 1972 a Ludwigsburg / Württemberg, amb 92 anys.

Dates de promoció

[modifica]

Condecoracions

[modifica]
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases:
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 8 d'agost de 1941 com SS-Gruppenführer und Generalleutnant der Waffen-SS i Kommandeur of SS-Division "Reich", Front Rus
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure (261): 28 de juliol de 1943 com SS-Obergruppenführer und General der Waffen-SS, Kommandierender-General SS-Panzer-Korps, Front Rus
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases (90): 26 d'agost de 1944 com SS-Oberst-Gruppenführer und Generaloberst der Waffen-SS, Oberbefehlshaber 7.Armee, França
Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases Creu de Cavaller amb Espases del Reial Orde Prussià de Hohenzollern
Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro de 1a Classe– 1914 (22-3-1915)
Creu de Ferro Creu de Ferro de 2a Classe– 1914 (15-9-1914)
Creu de Frederic d'Anhal
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 Creu de Ferro de 1a Classe – 1914 (17 de maig de 1940)
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 Creu de Ferro de 2a Classe – 1914 (9-1939)
Orde del Mèrit Militar de 4a classe amb espases (Baviera)
  • Creu de Cavaller de 1a classe de l'Orde d'Albert de Sächsen amb espases
Creu del Mèrit Militar Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra
Creu de Cavaller de 1a classe de Frederic de Württemberg amb espases
Insígnia de Ferit 1939 en plata (per les ferides rebudes el 14 d'octubre de 1941, amb pèrdua de l'ull esquerre)
  • Insígnia d'Aviador
Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases
Insígnia d'Or del NSDAP (30 de gener de 1943)


Precedit per:
Ningú
Comandant de la 2a Divisió SS Das Reich
9 d'octubre de 193914 d'octubre de 1941
Succeït per:
SS-Obergruppenführer Wilhelm Bittrich
Precedit per:
Ningú
Comandant del II. SS-Panzerkorps
14 de setembre de 194228 de juny de 1944
Succeït per:
SS-Obergruppenführer Wilhelm Bittrich
Precedit per:
Generaloberst Friedrich Dollman
Comandant del 7. Armee
28 de juny de 1944 - 20 d'agost de 1944
Succeït per:
General der Panzertruppen Heinrich Eberbach
Precedit per:
Reichsführer-SS Heinrich Himmler
Comandant del Heeresgruppe Oberrhein
23 de gener de 1945 - 3 d'abril de 1945
Succeït per:
Ningú
Precedit per:
Generaloberst Johannes Blaskowitz
Comandant del Heeresgruppe G
23 de gener de 1945 - 3 d'abril de 1945
Succeït per:
General der Infanterie Friedrich Schulz

Notes

[modifica]