Paul Laverty
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1957 Calcuta (Índia) |
| Formació | Strathclyde Law School (en) Universitat de Strathclyde Pontifícia Universitat Gregoriana The Scots College (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Guionatge cinematogràfic, advocacia i ajuda humanitària |
| Ocupació | guionista, humanitari, guionista de cinema, advocat, actor, jurista |
| Activitat | dècada del 1980 |
| Família | |
| Parella | Icíar Bollaín Pérez-Minguer (1995–) |
| Premis | |
Paul Laverty (Calcuta, 1 d'abril de 1957) és un advocat i cineasta escocès. És el guionista habitual de les pel·lícules de Ken Loach. Fruit d'aquesta col·laboració són les dues Palmes d'Or per The Wind That Shakes the Barley i Jo, Daniel Blake. La productora Rebecca O'Brien és també membre habitual d'aquest equip de treball. Laverty és també la parella sentimental de la directora de cinema Icíar Bollaín des del 1995, després de conèixer-se al rodatge de Terra i llibertat.[1] La parella viu a Edimburg amb els seus tres fills.[2][3]
Trajectòria
[modifica]Paul Laverty va néixer a Calcuta, fill de mare irlandesa i pare escocès. Va estudiar filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. A continuació va estudiar dret a l'Escola de Lleis de Strathclyde, a Glasgow.
A meitat dels anys 1980 va viatjar a Nicaragua on va viure durant gairebé tres anys. Va treballar per a una organització local de drets humans, on va recopilar evidències sobre els combats entre Front Sandinista d'Alliberament Nacional i la Contra. Complint les mateixes funcions va viatjar a El Salvador, durant la guerra civil, i a Guatemala.
El 25 d'agost de 2025, Laverty va ser arresta en virtut de la Llei de terrorisme per «mostrar suport a una organització prohibida» durant una protesta de Palestine Action a Edimburg. Segons l'informe policial, el motiu de l'arrest va ser portar una samarreta amb el lema Genocide in Palestine, time to take action que presumptament donava suport a l'organització il·legalitzada Palestine Action.[4]
Com a guionista
[modifica]Després de la seva estada a Centreamèrica, Laverty va conèixer Ken Loach, pel qual va escriure Carla's Song, el seu primer guió, i la pel·lícula va ser protagonitzada per Robert Carlyle. La col·laboració es va repetir a My Name is Joe, per la qual Peter Mullan va rebre el premi a la interpretació masculina al 51è Festival Internacional de Cinema de Canes. Bread and Roses, basada en les experiències dels treballadors migrants, es va filmar a Los Angeles, i comptà amb Adrien Brody com a protagonista. El següent treball de Laverty va ser Sweet Sixteen, que va guanyar el premi al millor guió al 55è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]
El 2005, Loach i Laverty van treballar en The Wind That Shakes the Barley que tracta sobre la Guerra d'independència irlandesa a principis dels anys 1920. La cinta va rebre la Palma d'Or al 59è Festival Internacional de Cinema de Canes. Altres treballs són Buscant l'Eric, una comèdia protagonitzada per l'exfutbolista francès Eric Cantona, i Route Irish, que tracta sobre les conseqüències de la Guerra de l'Iraq en les forces mercenàries contractades pels exèrcits britànic i estatunidenc. Laverty apareix en el repartiment de Terra i llibertat (1995) de Ken Loach.
Filmografia
[modifica]- The Old Oak (2023)[6]
- Sorry We Missed You (2019)
- Yuli (2018)
- Jo, Daniel Blake (2016)
- El olivo (2016)
- El centre d'en Jimmy (2014)
- La part dels àngels (2012)
- También la lluvia (2010)
- Route Irish (2010)
- Buscant l'Eric (2009)
- It's a Free World... (2007)
- The Wind That Shakes the Barley (2006)
- Cargo (2006)
- Tickets (2005)
- Ae Fond Kiss... (2004)
- 11'09"01 September 11 (2002, segment sobre el Regne Unit)
- Sweet Sixteen (2002)
- Bread and Roses (2000)
- My Name is Joe (1998)
- Carla's Song (1996)
Premis
[modifica]- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[7]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2010 | Millor guió original | También la lluvia | Guanyador |
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2018 | Premi del Jurat al Millor guió[8] | Yuli | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ «Icíar Bollaín:"Tengo una pareja que concilia conmigo al cien por cien"». mujerhoy.com. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «Elle España - Revista de moda, belleza, tendencias y celebrities». ELLE. Arxivat de l'original el 18 February 2017. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ McIver, Brian. «Ken Loach's sidekick Paul Laverty reveals latest film Jimmy's Hall could be their last movie together». dailyrecord.co.uk, 02-06-2014. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «Detenen el guionista Paul Laverty per portar una samarreta de suport a Palestine Action». 324cat, 25-08-2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «Festival de Cannes: Sweet Sixteen». festival-cannes.com. [Consulta: 25 octubre 2009].
- ↑ Rampell, Ed. «Ken Loach and Paul Laverty’s Final Show» (en anglès americà). Jacobin. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «::: CEC ::: Círculo de Escritores Cinematográficos». Arxivat de l'original el 2018-04-22. [Consulta: 6 juny 2018].
- ↑ «Hay que acabar con la vergüenza del bloqueo a Cuba» (en cas). Cubainformación TV, 01-10-2018.
- Persones vives
- Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana
- Alumnes de la Universitat de Strathclyde
- Advocats escocesos
- Ken Loach
- Naixements del 1957
- Guionistes escocesos
- Festival Internacional de Cinema de Canes
- Escriptors escocesos del segle XXI
- Advocats del segle XXI
- Escriptors escocesos del segle XX
- Guionistes indis
- Escriptors indis del segle XX
- Advocats indis
- Escriptors indis del segle XXI
- Persones d'ascendència irlandesa
- Advocats del segle XX
- Escriptors de Calcuta