Paul Sweezy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:38, 23 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaPaul Sweezy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 d'abril de 1910
Ciutat de Nova York
Mort27 de febrer de 2004(2004-02-27) (als 93 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNord-americà
FormacióLondon School of Economics
Universitat Harvard
Phillips Exeter Academy Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoseph Schumpeter Modifica el valor a Wikidata
Es coneix pereconomia política, economia ambiental, economia de transport, Filosofía politica
Activitat
OcupacióMacroeconomia
OcupadorUniversitat Harvard
Office of Strategic Services Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeomarxisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohn Bellamy Foster Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaxine Bernard Yaple Sweezy Woolston (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 110512

Paul Marlor Sweezy (10 d'abril de 1910 – 27 de febrer de 2004) fou un economista marxista, activista polític, editor, i fundador editor de la revista Monthly Review. És recordat per les seves contribucions a la teoria econòmica com un dels principals economistes marxistes de la segona meitat del segle XX.

Biografia

Primers anys i educació

Paul Sweezy va néixer el 10 d’abril de 1910, a New York City, era el més jove dels tres fills d’Everett B. Sweezy, un vicepresident del First National Bank of New York.[1] La seva mare, Caroline Wilson Sweezy, es graduà al Goucher College de Baltimore.[1]

Sweezy assistí a la Phillips Exeter Academy i va anar a la Harvard University i fou editor de The Harvard Crimson, es va graduar magna cum laude el 1932.[1] Havent acabat el curs de pregraduat, els seus interessos van passar del periodisme a l’economia. Sweezy va passar els anys acadèmics 1931-1932 fent cursos a la London School of Economics, viatjant a Viena per estudiar en el seu temps lliure.[1] Fou en aquesta època que Sweezy exposà per primer cop les seves idees sobre l’economia marxista.[1] Va conèixer a Joan Robinson i altres joves pensadors britànics de l’esquerra de l’època.[1]

Al seu retorn als Estats Units, Sweezy es va matricular de nou a la Universitat Harvard, on va rebre el doctorat el 1937. Sweezy estava profundament afectat per la seva interacció amb l’economista Joseph Schumpeter, convertint-se, finalment, en grans amics per tota la vida amb el pensador conservador. Més endavant, com a col·legues, els seus debats sobre les “Lleis del Capitalisme” varen ser llegendaris per a tota una generació d’economistes a Harvard.[2]

Mentre, a Harvard, Sweezy fundava el diari acadèmic The Review of Economic Studies i publicava assajos sobre la competència imperfecta, el paper de les expectatives en la determinació de l’oferta i la demanda, i el problema de l’estancament econòmic.[1]

Carrera acadèmica i servei militar

Sweezy es va convertir en professor de Harvard el 1938.[1] Va ser allà que va ajudar a establir la branca local de la Federació Americana de Mestres, el Sindicat de Mestres de Harvard.[1] Va ser en aquesta època que Sweezy va escriure conferències que més tard esdevingueren un dels treballs més importants sobre economia, La Teoria del Desenvolupament Capitalista (1942), un llibre que resumeix la Teoria del valor-treball de Marx i els seus seguidors.

Sweezy va treballar per a diverses agències del New Deal, analitzant la concentració del poder econòmic i les dinàmiques del monopoli i la competència. Aquesta recerca va incloure l’influent estudi per al National Resources Committee, “Grups d’interès en l’economia americana que identifiquen les vuit aliances financer-industrials més poderoses en els negocis d’EUA.[3]

Del 1942 al 1945, Sweezy va treballar per la divisió de recerca i anàlisi de l’Office of Strategic Services. Sweezy fou enviat a London, on va treballar en la secció de la Research and Analysis de l’Office of Strategic Services (OSS) fent el seguiment de la política econòmica britànica per al govern dels EUA.[1] Es va convertir en l’editor de la publicació mensual de l’OSS, "Informe sobre Política Europea". Sweezy rebé la medalla de bronze pel seu paper en la guerra. Va ser el guanyador del premi de Recerca en Ciències Socials del Consell de la Desmobilització al final de la guerra.[1]

Sweezy va escriure extensament en la premsa liberal durant el període de la postguerra, incloent-hi publicacions com The Nation i The New Republic, entre altres.[1] També va escriure un llibre, Socialisme, publicat el 1949, així com una sèrie d’articles curts que van ser recollits en forma de llibre en El Present com a Història el 1953. El 1947 Sweezy va renunciar a la seva plaça de professor a Harvard, quan encara li quedaven dos anys de contracte, per dedicar-se completament a escriure i editar.[1]

Revista Monthly Review

El 1949, Sweezy i Leo Huberman van fundar una nova revista denominada Monthly Review, amb els diners de l’historiador i crític literari F. O. Matthiessen. El primer número aparegué el maig d’aquell mateix any, i incloïa un article d’Albert Einstein “Per què el socialisme?”. La revista fundada al bell mig de la Por Roja Americana, o maccarthisme, s'autodefinia com a “revista socialista independent."

Monthly Review s’expandí ràpidament cap a la producció de llibres i pamflets a través de la seva branca editorial, Monthly Review Press.

Al llarg dels anys Monthly Review va publicar articles d’una gran varietat de veus, incloent-hi materials d’Albert Einstein, W. E. B. Du Bois, Jean-Paul Sartre, Che Guevara, i Joan Robinson.[4]

Activisme

El 1954, a New Hampshire, el Fiscal General Louis C. Wyman va citar a Sweezy i el va interrogar sobre el contingut d’una conferència a la Universitat de Hampshite i les sobre les seves creences i pertinença a associacions polítiques, exigint saber el nom dels seus companys polítics. Sweezy ho va refusar completament, apel·lant a la Primera Esmena, el dret a la llibertat d’expressió. Fou condemnat per desacatament al tribunal i breument empresonat, però el Tribunal Suprem dels Estats Units (Sweezy vs. New Hampshire) va anul·lar aquesta condemna el 1957, en un cas històric sobre la llibertat acadèmica.

Sweezy era actiu en una àmplia gamma de causes progressistes, incloent-hi el Comité de Llibertats Civils d’Emergència, l'Associació Nacional d’Advocats, el Consell Nacional de les Arts, Ciències i les Professions, i el Comité pel Joc Net a Cuba.[5] Va ser el president del Comité en Defensa de Carl Marzani i fou particularment actiu en la lluita contra la persecució dels membres del Partit Comunista sota l’Acta Smith.[5]

Obert opositor a la guerra del Vietnam, Sweezy va ser un suport prominent del Tribunal Internacional contra els Crims de Guerra de Bertrand Russell.[5]

Contribucions a l’economia

El treball de Sweezy en economia es va focalitzar en l'aplicació de l’anàlisi Marxista que identificava tres tendències en el capitalisme modern: monopolització, estancament i financiarització.

El primer document publicat formalment per Sweezy sobre economia fou un article de l’any 1934 titulat “La Teoria del Professor Pigou sobre l’atur”, publicat el 1934 en el Journal of Political Economy.[1] Durant la resta de la dècada Sweezy va escriure prolíficament sobre temes relacionats amb l’economia, va publicar uns 25 articles i ressenyes. .[1] Sweezy va ser pioner en el camp de les expectatives i de l’oligopoli en aquells anys, introduint, per primera vegada, el concepte de la corba de demanda trencada en la determinació dels preus d’oligopoli.[1]

Harvard va publicar una dissertació de Sweezy, Monopoli i competència en el Comerç del carbó Anglès, 1550-1850, el 1938. Amb la publicació, el 1942, de la Teoria del Desenvolupament Capitalista, Sweezy, establert com el "degà dels marxistes nord-americans", va crear els fonaments per al treball Marxista posterior sobre aquests temes. A més, va presentar la primera discussió important, en llengua anglesa, sobre el “problema de la transformació”. El llibre també emfasitzava els aspectes, tant “qualitatius” com “quantitatius”, de la teoria de Marx sobre el valor, diferenciant l'enfocament de Marx de les dels seus predecessors en l'economia política. .[3]

El 1966, Sweezy va publicar “El Capital Monopolista: Un assaig sobre l’Economia Americana i l’Ordre Social” amb Paul Baran. Elaborava proves i implicacions de la teoria de l’estancament de Sweezy, també denominat estancament secular. El principal dilema modern del capitalisme consistia, argüien, a trobar sortides rendibles d'inversió per als excedents econòmics creats per l'Acumulació del capital. A causa de l'augment en l'oligopoli es va adoptar la forma d'estancament, ja que les empreses monopolistes van reduir la producció, en lloc dels preus, en resposta a l'excés de capacitat.

L’Oligopoli significava que hi havia una tendència a l’augment de la quota de plusvàlua, però aquest superàvit no es va registrar, necessàriament, en els registres estadístics com a beneficis. Això també es pot prendre com una forma de malbaratament i d'excés de capacitat de producció

L’increment en màrqueting, les despeses en defensa i diverses formes de deute podrien alleugerir el problema de la sobreacumulació. Tanmateix, ells creien que aquests remeis a les dificultats del capital estaven intrínsecament limitats, i tendien a disminuir en efectivitat amb el temps, perquè el capital monopolista tendiria a l'estancament econòmic.

Aquest llibre és considerat com la pedra angular de la contribució de Paul Sweezy al Marxisme econòmic

Sweezy s’havia ocupat de l'ascens i caiguda del capital financer a principis del segle XX, identificant el monopoli com a la tendència més important. Aquest va ser el context en què analitzaria el ressorgiment del capital financer en l’era de la postguerra. El que fa millor la teoria de Sweezy, a l'hora d'interpretar la recessió/estagflació dels anys 1973 a 1975, és la capacitat per integrar els efectes del monopoli a petita escala amb els seus efectes a gran escala, que descriu la teoria de Keynes. El treball posterior de Sweezy amb Harry Magdoff, va examinar la importància de l'"explosió financera" com a resposta a l'estancament.[3]

Mort i llegat

Paul Sweezy morí el 27 de febrer de 2004. Tenia 93 anys en el moment de la seva mort. Sweezy fou lloat per economistes i intel·lectuals públics John Kenneth Galbraith com “ el més destacat estudiós marxista americà” de finals del segle XX.[6] També fou anomenat “el millor que havia produït Exeter i Harvard” i, era considerat com “un dels economistes més prominents de la seva generació” per l’economista Paul Samuelson, economista guanyador del Premi Nobel.[7]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 John Bellamy Foster, "Memorial Service for Paul Marlor Sweezy (1910-2004)," Monthly Review.
  2. John Bellamy Foster, "On The Laws Of Capitalism," Monthly Review.
  3. 3,0 3,1 3,2 Michael A. Lebowitz, "Paul M. Sweezy," Monthly Review.
  4. Louis Uchitelle, "Paul Sweezy, 93, Marxist Publisher and Economist, Dies," New York Times, March 2, 2004.
  5. 5,0 5,1 5,2 Francis X. Gannon, Biographical Dictionary of the Left: Volume 2. Boston: Western Islands, 1971; pp. 564-566.
  6. John Kenneth Galbraith, Economics in Perspective. Boston: Houghton Mifflin, 1987; pg. 189.
  7. Paul Samuelson, “Memories,” Newsweek, Juny 2, 1969.

Lectures addicionals

Treballs

  • Monopoly and Competition in the English Coal Trade, 1550–1850. [1938] Westport, CT: Greenwood Press, 1972.
  • Teoría del Desarrollo Capitalista. México: FCE, 1970.
  • Socialism. New York: McGraw-Hill Company, 1949.
  • The Present as History: Reviews on Capitalism and Socialism. (1953, 1962).
  • Modern Capitalism and Other Essays. New York: Monthly Review Press, 1972.
  • The Transition from Feudalism to Capitalism. London: New Left Books, 1976.
  • Post-Revolutionary Society: Essays. New York: Monthly Review Press, 1980.
  • Four lectures on Marxism. (New York: Monthly Review Press, 1981).
  • "The Limits of Imperialism." In Chilcote, Ronald H. (ed.) Imperialism: Theoretical Directions. New York: Humanity Books, 2000.

Amb Leo Huberman

  • F.O. Matthiessen, 1902–1950. New York: S.N., 1950.
  • Cuba: Anatomy of a Revolution. New York: Monthly Review Press, 1960.
  • Regis Debray and Latin American Revolution. New York: Monthly Review Press, 1968.
  • Socialism in Cuba. New York: Monthly Review Press, 1969.
  • The Communist Manifesto after 100 Years: New translation by Paul M. Sweezy of Karl Marx's "The Communist Manifesto" and Friedrich Engels' "Principles of Communism." New York: Modern Reader, 1964.
  • Vietnam: The Endless War: From Monthly Review, 1954–1970. New York: Monthly Review Press, 1970.

Amb Harry Magdoff

  • The Dynamics of US Capitalism: Corporate Structure, Inflation, Credit, Gold, and the Dollar. New York: Monthly Review Press, 1972.
  • Revolution and Counter-Revolution in Chile. New York: Monthly Review Press, 1974.
  • The End of Prosperity. New York: Monthly Review Press, 1977.
  • The Deepening Crisis of US Capitalism. New York: Monthly Review Press, 1981.
  • Stagnation and the Financial Explosion. New York: Monthly Review Press, 1987.
  • The Irreversible Crisis: Five Essays. New York: Monthly Review Press, 1988.

Amb altres autors

  • Monopoly Capital: An Essay on the American Economic and Social Order. With Paul A. Baran. New York: Monthly Review Press, 1966.
  • On the Transition to Socialism. With Charles Bettelheim. New York: Monthly Review Press, 1971.

Enllaços externs