Paul Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPaul Vidal
Paul-vidal.jpg
Fotografia de Paul Vidal
Naixement Paul Antonin Vidal
16 de juny de 1863
Tolosa, Llenguadoc
Mort 9 d'abril de 1931(1931-04-09) (als 67 anys)
París, Illa de França
Nacionalitat Occitània Occitània
Alma mater Conservatoire national supérieur de musique et de danse
Ocupació Compositor, director d'orquestra
Gènere òpera
Moviment música clàssica
Instrument piano
Premis Prix de Rome
resident at the Villa Medici
Modifica dades a Wikidata

Paul Vidal (Tolosa de Llenguadoc, 16 de juny de 1863 - París, Illa de França, 9 d'abril de 1931) fou un compositor i director d'orquestra occità.

La critica[modifica | modifica el codi]

Les apreciacions de la crítica francesa respecte a l'obra d'aquesta compositor, acusant-lo d'haver retrotret a cinquanta anys enrere la vella escola francesa, en una època en què Debussy, amb el seu Peleas, era classificat com el creador d'una nova estètica, amargaren extraordinàriament a Vidal i el retiraren d'escriure música, sent escasses les composicions que donà més tard i deixant interrompudes dues obres importants, Judith i Ramés II, per a consagrar-se per sencer al seu càrrec de director d'orquestra i, sobretot, primer a l'ensenyança, primer de solfeig, després d'acompanyament i, finalment, de composició, succeint en el Conservatori a Massenet i a Faure.

La seva professió de fe en abandonar l'escena i com a rèplica als arguments dels seus detractors es tancà amb aquestes paraules:

« Cada dia veig més clarament d'immutables que són les lleis de l'òptica i de l'acústica en el teatre; l'estret que és el parentiu que uneix els nostres clàssics amb l'art contemporani, especialment al de Wagner, i jo solament puc perseverar en el camí que han tresat els mestres dels qui soc, cada dia, l'intèrpret respectuós i fervent. »

Entre els càrrecs que va desenvolupar figuren el d'inspector de l'ensenyança musical a França; president d'honor de l'Associació de compositors, etc., i se li deuen notables treballs sobre la major part de les obres de Mozart; sobre Hippolyte et Aricie, de Rameau; sobre Orfeu i Eurídice,, de Gluck; sobre Méhul i sobre Händel.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alumne del Conservatori de París, el 1883 aconseguí el Gran Premi de Roma amb la cantata Le Gladieteur, establint-se al seu retorn a París, on el 1906 succeí en Paul Taffanel com a director de l'orquestra de l'Òpera. Fou professor del Conservatori de la capital francesa, on va tenir entre altres alumnes a Albert Wolff, Marcelle Soulage,[2] i entre les seves obres principals figuren les òperes:

Els ballets

  • La maladetta,
  • Noêl ou le Mystére de la Nattivité,
  • L'amour dans les enfers,
  • Eros,
  • Zino-Zina, etc...
  • El misteri La dévotion de St. André,

A més de composicions per a piano, melodies vocals, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1108-09 (ISBN 84-239-4580-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 682 (ISBN 84-239-4533-2)