Paul Vidal
 Paul Vidal | |
|---|---|
 Fotografia de Paul Vidal | |
| Nom original | Paul Vidal |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Paul Antonin Vidal 16 de juny de 1863 Tolosa, Llenguadoc |
| Mort |
9 d'abril de 1931 (als 67 anys) París, Illa de França |
| Sepultura | Cementiri des Batignolles |
| Nacionalitat |
 Occitània |
| Alma mater |
Conservatori nacional superior de música i dansa de París Conservatoire de Toulouse |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Compositor, director d'orquestra |
| Ocupador | Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1910–) |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Mestres | Antonin Marmontel i Émile Durand |
| Deixebles | Lili Boulanger, Eugène Bigot, André Fleury, Albert Wolff, Raymond Loucheur, Jean Doyen i Roger Pénau |
| Instrument | Piano |
| Dades familiars | |
| Germans | |
| Premis i reconeixements | |
 | |
Paul Vidal (Tolosa de Llenguadoc, 16 de juny de 1863 - París, Illa de França, 9 d'abril de 1931) fou un compositor i director d'orquestra occità.
La critica[modifica]
Les apreciacions de la crítica francesa respecte a l'obra d'aquesta compositor, acusant-lo d'haver retrotret a cinquanta anys enrere la vella escola francesa, en una època en què Debussy, amb el seu Peleas, era classificat com el creador d'una nova estètica, amargaren extraordinàriament a Vidal i el retiraren d'escriure música, sent escasses les composicions que donà més tard i deixant interrompudes dues obres importants, Judith i Ramés II, per a consagrar-se per sencer al seu càrrec de director d'orquestra i, sobretot, primer a l'ensenyança, primer de solfeig, després d'acompanyament i, finalment, de composició, succeint en el Conservatori a Massenet i a Faure.
La seva professió de fe en abandonar l'escena i com a rèplica als arguments dels seus detractors es tancà amb aquestes paraules:
| « | Cada dia veig més clarament d'immutables que són les lleis de l'òptica i de l'acústica en el teatre; l'estret que és el parentiu que uneix els nostres clàssics amb l'art contemporani, especialment al de Wagner, i jo solament puc perseverar en el camí que han tresat els mestres dels qui soc, cada dia, l'intèrpret respectuós i fervent. | » |
Entre els càrrecs que va desenvolupar figuren el d'inspector de l'ensenyança musical a França; president d'honor de l'Associació de compositors, etc., i se li deuen notables treballs sobre la major part de les obres de Mozart; sobre Hippolyte et Aricie, de Rameau; sobre Orfeu i Eurídice,, de Gluck; sobre Méhul i sobre Händel.[1]
Biografia[modifica]
Alumne del Conservatori de París, el 1883 aconseguí el Gran Premi de Roma amb la cantata Le Gladieteur, establint-se al seu retorn a París, on el 1906 succeí en Paul Taffanel com a director de l'orquestra de l'Òpera. Fou professor del Conservatori de la capital francesa, on va tenir entre altres alumnes a Arthur Hoérée,[2] Louis Fourestier,[2] Albert Wolff, Marcelle Soulage,[3] i entre les seves obres principals figuren les òperes:
- La reine Fiammette,
- Guernica,
- La Burgonde,
- Attila, (1898),
- Ramses, (1908),
Els ballets
- La maladetta,
- Noêl ou le Mystére de la Nattivité,
- L'amour dans les enfers,
- Eros,
- Zino-Zina, etc...
- El misteri La dévotion de St. André,
A més de composicions per a piano, melodies vocals, etc.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 760 (ISBN 84-239-4568-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1108-09 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ 2,0 2,1 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 593. (IBSN 84-7291-255-8) Error de citació: Invalid
<ref>tag; name "SARPE vol. II" defined multiple times with different content - ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 682 (ISBN 84-239-4533-2)
| ||||||
