Paul de Man

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPaul de Man
Dades biogràfiques
Naixement 6 de desembre de 1919
Anvers
Mort 21 de desembre de 1983 (64 anys)
Estats Units d'Amèrica
Alma mater Universitat Harvard
Activitat professional
Ocupació Filòsof, professor d'universitat, crític literari i periodista
Ocupador Universitat Johns Hopkins
Universitat Cornell
Universitat de Zuric
Universitat de Yale
Moviment Desconstrucció
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Paul de Man (Anvers, Bèlgica, 6 de desembre de 1919 - New Haven, Estats Units, 21 de desembre de 1983) va ser un important crític literari belga. Era el nebot de l'influent polític socialista i col·laboracionista belga Hendrik de Man (1885-1953).[1]

Va desenvolupar la seva activitat com a professor als Estats Units. Va renovar la crítica textual a diverses universitats i va recolzar activament Jacques Derrida en la seva trajectòria americana. De jove va escriure en diaris belgues. Va emigrar i va ensenyar al Bard College. Es va doctorar a més en Filosofia a la Universitat Harvard a finals dels anys 1950. Va ensenyar a la Universitat Cornell, a la Universitat Johns Hopkins, i a la Universitat de Zuric, abans d'acabar finalment com a professor de la Universitat Yale, on va ser considerat membre de l'anomenada "escola deconstructiva de Yale". Va ser una figura molt coneguda en els mitjans universitaris dels EUA. A Baltimore i també en el seu últim treball de Yale va convidar Jacques Derrida i va aconseguir que aquest tingués ressonància la seva reflexió en llengua anglesa als anys setanta del segle passat.

A finals dels anys 1980, va arribar la revelació pòstuma que De Man havia havia escrit articles antisemites al diari belga Le Soir,[2] que durant la guerra va ser ocupat i transformat en eina de propaganda pels nazis i al diari de propaganda en neerlandès Het Vlaamsche Land.[3]

Obres[modifica]

  • Allegories of Reading: Figural Language in Rousseau, Nietzsche, Rilke, and Proust, 1979. ISBN 0-300-02845-8. 
Alegorías de la lectura (en castellà, traduït de l'anglès). Barcelona: Lumen, 1990. ISBN 978-84-264-2359-7. 
  • Blindness and Insight: Essays in the Rhetoric of Contemporary Criticism, 1983. ISBN 0-8166-1135-1. 
Visión y ceguera (en castellà, traduït de l'anglès), 1991. ISBN 0-8477-3614-8. 
Retórica del Romanticismo (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Akal. 
La resistencia a la teoría (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1990. ISBN 978-84-7774-704-8. 
Ensayos críticos: 1953-1978 (en castellà, traduït de l'anglès). Madrid: Machado, 1996. ISBN 978-84-7774-721-5. 

Referències[modifica]

  1. Atlas, James «The Case of Paul De Man» (en anglès). The New York Times, 28 agost del 1988.
  2. Steiner, Alex; Sureda, Pol (traductor) «El cas de Martin Heidegger, filòsof i nazi. Segona part: L’encobriment». El Talp, 3 abril 2000 (2000-04-03)., traducció catalana de: «Part 2: The Cover-up» (en anglès). The Case of Martin Heidegger, Philosopher and Nazi. World Socialist Web Site, 4 abril 2000 (2000-04-04).
  3. Donogue, 1989.

Bibliografia[modifica]

  • Donogue, Dennis «The Strange Case of Paul de Man» (en anglès). The New York Review of Books, 29 juny del 1989.
  • Dotzauer, Gregor «Größenwahnsinn und Methode» (en alemany). Der Tagesspiegel, 31 març del 2014. «War er ein Krimineller oder schlicht ein Hasardeur? Über die abenteuerliche Vergangenheit des Literaturwissenschaftlers Paul de Man. (Era un criminal o només un jugador? Sobre el passat aventurós del filòleg Paul de Man»