Paulina Amengual Payeras

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPaulina Amengual Payeras
Dades biogràfiques
Naixement Paulina Amengual Payeras
12 d'abril de 1918
Llubí
Mort 25 d'abril de 1987 (69 anys)
Palma
Activitat professional
Ocupació Sindicalista, mestra i infermera
Modifica dades a Wikidata

Paulina Amengual Payeras (Llubí, Pla de Mallorca, 12 d'abril de 1918 - Palma, 25 d'abril de 1987) fou una sindicalista, mestra i infermera.[1] Fou una dona polifacètica des del punt de vista intel·lectual, que va dedicar-se al periodisme, la literatura, la infermeria i l’educació; fou una lluitadora solitària en un moment històric en què la dona era relegada a un paper secundari; potser sigui aquesta qüestió un dels motius que va impulsar-la a abandonar la seva carrera literària en favor d’un vessant més social.[1]

Biografia[modifica]

Va ser filla de Bernat Amengual (comptable) i de Joana Payeras (modista i mestra de tall i confecció). El seu pare fou destinat a Palma i des d’aleshores residí en diversos barris d’aquesta ciutat, com ara Son Alegre, Porto Pi o El Terreno.[1]

Va obtenir el títol de Batxiller a l’Institut Ramon Llull l’any 1936, moment que coincideix amb el canvi de nom del centre, que deixava d’anomenar-se «Escola Balear». Seria durant aquesta època quan coneixeria el cercle de professorat i companys i companyes que marcarien la seva vida cultural. Entre els professors destacaren: Llorenç Riber i Campins i Luís Ferbal Campo. Entre l’alumnat, fou companya d'Encarna Vinyes, Josep M. Llompart, Joan Capó i Cèlia Vinyes.[1]

Seria gràcies a la influència de Cèlia que Paulina s’iniciaria en un vessant creatiu. Publicà alguns contes en el suplement cultural del diari Última Hora i realitzà una sèrie d’entrevistes a dones, entre les quals destaca Carme Guardia (pionera de l’esport femení).[1]

El 1940 va graduar-se en infermeria a la Creu Roja. A principis de la mateixa dècada també va obtenir el títol de mestra a l’Escola Normal. A partir d’aquest moment exerciria de mestra interina en diferents pobles de Mallorca, Menorca i Castelló de la Plana i, quan acabava la tasca docent, encara tenia temps d’anar a fer cures. Sens dubte, Paulina fou una dona enèrgica i solidària.[1]

L’any 1946 fou destinada a l’Escola Unitària Nacional Rural de Mas d’en Salas (Castelló). Aquest mateix any va casar-se amb Gabriel Mesquida Vich, també mestre. El gener de 1947 va néixer el seu primer fill, Biel Mesquida Amengual (escriptor).[1]

El 1951 fou destinada a Ciutadella i ja el 1952 obtingué plaça a Manacor, on va estar-se fins a l’any 1966, moment en què fou destinada a l’Escola Graduada de Son Espanyolet, on va exercir fins al moment de la seva jubilació, el 1987. El 1956 va néixer el seu segon fill.[1]

A més d’impartir els currículums oficials d’aleshores, Paulina dedicà el seu temps a la formació de persones adultes. Així mateix animà les seves alumnes a presentar-se a nombrosos premis i concursos, dels quals en guanyaren varis. D’aquesta manera promovia l’acció i la participació cultural. I és que Paulina participà activament de la vida cultural. Aquest amor per la cultura va traduir-se en una biblioteca personal d’entre 5.000 i 10.000 volums, composta tant pels grans clàssics com per narrativa de l’època, pedagogia o ciència. Dita biblioteca comptava amb llibres escrits en diferents llengües, que parlava i escrivia: català, castellà, anglès i francès.[1]

Morí a Palma als seixanta-nou anys.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Paulina Amengual Payeras». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 22 de juny 2018].