Paulina Pi de la Serra i Joly
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1906 Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 22 març 1991 (84/85 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Dades personals | |
| Altres noms | El rossinyol de la Lliga |
| Activitat | |
| Ocupació | professora de català, activista cultural, política, professora de francès |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Família | |
| Parella | Joan Estelrich i Artigues |
Paulina Pi de la Serra i Joly (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - 22 de març de 1991), fou una política i activista cultural catalana.[1]
Nascuda en una família acomodada, intel·lectual, conservadora i catalanista, amb poc més de vint anys va començar la seva activitat política. Fou presidenta aleshores de la secció femenina de la Lliga a Terrassa i obtingué una beca d'estudis per anar a l'Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra.[2]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, s'exilia a París, on coneix intel·lectuals, pintors, artistes i polítics, Va convertir-se en una oradora molt popular. Va fer diverses feines (entre les quals professora i traductora); a partir del 1937 col·laborà amb Cambó com a secretaria particular, i fou interrogada per la Gestapo. El 1945 va tornar a Terrassa per fer companyia al seu pare, que estava malalt.[2]
Paulina Pi de la Serra va treballar com a professora de català, francès i altres disciplines. Va escriure per a diaris, va participar en programes de ràdio[3] (Ràdio Terrassa) i va pronunciar nombroses conferències, convertint-se en un referent cultural de la resistència antifranquista. El 1963 va impulsar la constitució d'un centre de la Unesco de Terrassa. Els anys 50 i 60 es va convertir en referent i mentora d'escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, del pintor Marc Molins o el cineasta Toni Padrós i fou ben respectada per Salvador Espriu o Gabriel Ferrater. També va encoratjar el seu nebot Quico Pi de la Serra a convertir-se en cantautor.[4][5][6][7]
L'any 2018 es publicà Història d’Emma, un recull de quatre relats situats en l'ambient culte i cosmopolita, també classista, en el qual l'autora es va moure, que només s'havien editat el 1982 en una edició ja introbable.[4][8][9]
Vida personal[modifica]
Paulina Pi de la Serra va tenir una filla secreta amb el diplomàtic Joan Estelrich, tots dos vinculats a la Lliga Regionalista, i ell mà dreta de Cambó: Helena Feliu Pi de la Serra, que l'any 2012 va publicar la novel·la Pecat original, en què destapava la relació dels seus pares i la seva història. L'Helena va néixer a Lausana, Suïssa, durant un viatge que Paulina va tapar amb una beca, i es va criar a casa d'un matrimoni de Gràcia.[10][11]
Paulina Pi de la Serra havia estat casada des dels divuit anys amb Carles Feliu Oller, que aviat va marxar cap a Mèxic per motius de feina i ja no tornà. D'ell va rebre el cognom la filla de Paulina, tot i que no n'era el pare. Carles Oller moriria d'accident poc després de néixer Helena Pi de la Serra.[12]
Reconeixements[modifica]
L'any 1983 la ciutat de Terrassa li va retre homenatge i se li va concedir la Medalla de plata de la ciutat. El seu retrat, feta per Roc Alabern, figura a la Galeria de Terrassencs il·lustres des del 1992, any que va trencar el monopoli masculí de la galeria (cosa que no s'ha produït de nou d'ençà).[13] L'any 1991 l'Ajuntament aprovà donar el seu nom a una plaça.[2]
Obres[modifica]
- L'ambient cultural a Terrassa, 1877-1977 (1978)
- Quatre narracions (1982)
- A Corre-cuita (1983)
- Història d'Emma i altres contes (2018)
Referències[modifica]
- ↑ «Paulina Pi de la Serra i Joly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Paulina Pi de la Serra». Joaquim Verdaguer, 15-06-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Salillas, Josep Manuel. 50 años en las ondas. Historia de Radio Terrassa (en castellà). 1a edició. Terrassa: Salillas, 1978. ISBN 8472284263.
- ↑ 4,0 4,1 Abella, Anna. «El gran secret de Paulina Pi de la Serra». El Periódico de Catalunya, 19-06-2018. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Les mil vides de Paulina Pi de la Serra». Sàpiens, 21-07-2016. [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ Rotger, Agnès. Elles! : 65 dones oblidades de la història. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2017, p. 143. ISBN 9788439396079.
- ↑ «Paulina Pi de la Serra». Ajuntament de Terrassa, 1983. [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Història d’Emma». Núvol. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Literatura i secrets de Paulina Pi de la Serra». Vilaweb, 29-07-2018. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Oller, Joan Manuel «Feliu: «La Paulina era la meva mare»». La torre - Nació digital, 19-04-2013.
- ↑ Guillamon, Julià «Una mujer culta y misteriosa». La Vanguardia, 19-05-2018.
- ↑ «Feliu: «La Paulina era la meva mare»». La Torre, 19-04-2013. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «La Galeria de Terrassencs Il·lustres es prepara per rebre el 18è retrat, el de Lluís Muncunill», Quico Simó, Terrassa Digital, 4-07-2018. [Consulta: 25-01-2022].