Pauvre Pierrot!

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pauvre Pierrot!
Pauvre Pierrot.png
Pauvre Pierrot!
Fitxa tècnica
Direcció Émile Reynaud
Protagonistes Jeanne d'Alcy
Producció Émile Reynaud
Guió Émile Reynaud
Louis Morin
Música Gaston Paulin
Efectes especials Émile Reynaud
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1892
Durada 12 minuts
Idioma original francès
Temàtica
Gènere Dibuixos animats
Més informació
IMDB Fitxa 7.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot! en català) és una pel·lícula de dibuixos animats d'Émile Reynaud que es va estrenar el novembre de 1892 en el Musée Grévin de París i es va projectar ininterrompudament fins a febrer de 1894 mitjançant el teatre òptic, sistema d'il·lusió de moviment, inventat pel mateix autor, que projectava una pel·lícula sobre una pantalla translúcida fent-la passar davant d'una font de llum dotada d'un sistema de miralls.

La història desenvolupa una trama còmica entre els personatges extrets de la Comèdia de l'art italiana Arlequí, Pierrot i Colombina. Els dos protagonistes competeixen per l'amor de Colombina, si bé aquesta mostra el seu rebuig cap a Pierrot i es queda al final amb l'amor d'Arlequín.

Argument[modifica | modifica el codi]

Arlequí passeja amb una màscara per un jardí. En sentir que algú s'apropa, s'amaga rere una columna. Apareix la bella Colombina, que s'espanta en veure a l'emmascarat sortir del seu amagatall, però es tranquil·litza quan el jove Arlequí es descobreix. Aquest comença a declarar el seu amor a Columbina quan, després d'escoltar un soroll a la porta del fons, es torna a amagar i es col·loca la màscara.

Era Pierrot, amb una mandolina en bandolera i un ram de flors ocult a la seva esquena, que, després d'una reverència, ofereix a Colombina qui, només per compromís, accepta el regal. Pierrot observa el poc interès que mostra ella i se'n va, la qual cosa aprofita Arlequí per sortir, li fa un senyal i se'n van a casa seva.

Poc després apareix Pierrot plorant desconsoladament i, després de beure uns glops de licor, cobra nous ànims i es dirigeix al balcó de la casa on entona una serenata amb la seva mandolina. Arlequí, enfadat, li propina un cop ràpid a l'esquena i se'n va. Pierrot, sense veure qui l'ha colpejat, acaba de buidar la seva ampolla i canta de nou la seva cançó:

« Pour peindre vos grâces fines
Votre taille de roseau
Je saurai prendre á Watteau
Son âme, ô ma Colombine
Un vieil air de mandoline,
L'évoquera du tombeau
Pour peindre vos grâces fines
Votre taille de roseau...
»

Arlequí, agafant l'ampolla que ha deixat a terra, li dóna una altra bona ració de cops i, satisfet per haver-li donat seu merescut, es reunirà amb la seva estimada Colombina.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pauvre Pierrot! Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Luis Enrique Ruiz Álvarez, Obras pioneras del cine mudo, Bilbao, Mensajero, 2000, pp. 16-18. ISBN 84-271-2296-9