Pebràs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pebràs
Exemplar fotografiat al sud de Bavària.
Exemplar fotografiat al sud de Bavària.
Russula delica 6.JPG
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Russula
Espècie: R. delica
Nom binomial
Russula delica
Fr., 1838[1]
Sinònims
  • Agaricus exsuccus (Pers.) Sacc.
  • Agaricus piperatus var. exsuccus (Pers.) Pers., 1801
  • Agaricus vellereus var. exsuccus (Pers.) Fr., 1821
  • Lactarius exsuccus (Pers.) W.G. Sm., 1873
  • Lactarius piperatus exsuccus Pers., 1800
  • Lactarius vellereus var. exsuccus (Pers.) Cooke, 1871
  • Lactifluus exsuccus (J. Otto) Kuntze, 1891[2]
Pebràs

El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla per finalment adquirir la forma d'embut.
  • Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incorbada cap a l'interior.
  • Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
  • Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
  • Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
  • Té un olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
  • Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.
  • Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir.[3][4][5][6][7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

des de la primavera fins a la tardor.[5]

Paràsits[modifica | modifica el codi]

És parasitat per Asterophora parasitica.[10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia (incloent-hi les illes Britàniques i les illes Balears -Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca-). A Nord-amèrica és rar i és reemplaçat en gran mesura per Russula brevipes.[11][12][6]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És tòxic però, un cop cuinat, és comestible però de sabor desagradable, per la qual cosa alguns autors el classifiquen com a no comestible. Tot i així, n'hi ha qui diu que és relativament saborós per afegir als guisats.[13][14] És apreciat a les illes Balears i al Baix Camp.[15][16]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

Sembla que té propietats antimicrobianes i antioxidants que es podrien aprofitar per a la indústria alimentària.[17][18]

Risc de confusió amb altres bolets[modifica | modifica el codi]

Es pot confondre amb la Russula chloroides (també comestible, tot i que de menor qualitat), però, a diferència del pebràs, té el peu més estret i més llarg i, de vegades, presenta un petit cercle de color blavós on s'ajunten les làmines i el peu. També pot arribar a ésser confós amb un lactari blanc o el lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè el pebràs mai traurà làtex.[19]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És molt corrent i pot trobar-se a l'estiu si hi ha pluges abundoses.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
  4. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 45–46. ISBN 0-330-44237-6.
  5. 5,0 5,1 isona.org (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 Bolets de les illes Balears (català)
  7. RogersMushrooms (anglès)
  8. FirstNature (anglès)
  9. BiodiversidadVirtual.org (castellà)
  10. BioLib (anglès)
  11. Roger Phillips, 2006.
  12. Arora D., 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. p. 88. ISBN 0-89815-169-4.
  13. Nilson S & Persson O, 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 112. ISBN 0-14-063006-6.
  14. Bolets de la Vall de Lord (català)
  15. Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals (català)
  16. «Sobre els bolets - Lo pedrís nº53» (en català). [Consulta: 9 abril 2015].
  17. Antioxidant and Antimicrobial Activity of Russula delica Fr: An Edidle Wild Mushroom (anglès)
  18. Antimicrobial and antioxidant activities of Russula delica Fr. (anglès)
  19. Bolets de la Catalunya central (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]