Pebràs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPebràs
Russula delica
Russula delica1.jpg
Exemplar fotografiat al sud de Bavària.
Russula delica 6.JPG
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula delica
Fr., 1838[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus exsuccus (Pers.) Sacc.
  • Agaricus piperatus var. exsuccus (Pers.) Pers., 1801
  • Agaricus vellereus var. exsuccus (Pers.) Fr., 1821
  • Lactarius exsuccus (Pers.) W.G. Sm., 1873
  • Lactarius piperatus exsuccus Pers., 1800
  • Lactarius vellereus var. exsuccus (Pers.) Cooke, 1871
  • Lactifluus exsuccus (J. Otto) Kuntze, 1891[2]
Modifica dades a Wikidata
Pebràs

El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica]

  • El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla per finalment adquirir la forma d'embut.
  • Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incorbada cap a l'interior.
  • Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
  • Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
  • Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
  • Té un olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
  • Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.
  • Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir.[3][4][5][6][7][8][9]

Reproducció[modifica]

des de la primavera fins a la tardor.[5]

Paràsits[modifica]

És parasitat per Asterophora parasitica.[10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia (incloent-hi les illes Britàniques i les illes Balears -Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca-). A Nord-amèrica és rar i és reemplaçat en gran mesura per Russula brevipes.[11][12][6]

Comestibilitat[modifica]

És tòxic però, un cop cuinat, és comestible però de sabor desagradable, per la qual cosa alguns autors el classifiquen com a no comestible. Tot i així, n'hi ha qui diu que és relativament saborós per afegir als guisats.[13][14] És apreciat a les illes Balears i al Baix Camp.[15][16]

Propietats medicinals[modifica]

Sembla que té propietats antimicrobianes i antioxidants que es podrien aprofitar per a la indústria alimentària.[17][18]

Risc de confusió amb altres bolets[modifica]

Es pot confondre amb la Russula chloroides (també comestible, tot i que de menor qualitat), però, a diferència del pebràs, té el peu més estret i més llarg i, de vegades, presenta un petit cercle de color blavós on s'ajunten les làmines i el peu. També pot arribar a ésser confós amb un lactari blanc o el lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè el pebràs mai traurà làtex.[19]

Observacions[modifica]

És molt corrent i pot trobar-se a l'estiu si hi ha pluges abundoses.[6]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
  4. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 45–46. ISBN 0-330-44237-6.
  5. 5,0 5,1 isona.org (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 Bolets de les illes Balears (català)
  7. RogersMushrooms (anglès)
  8. FirstNature (anglès)
  9. BiodiversidadVirtual.org (castellà)
  10. BioLib (anglès)
  11. Roger Phillips, 2006.
  12. Arora D., 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. p. 88. ISBN 0-89815-169-4.
  13. Nilson S & Persson O, 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 112. ISBN 0-14-063006-6.
  14. Bolets de la Vall de Lord (català)
  15. Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals (català)
  16. «Sobre els bolets - Lo pedrís nº53» (en català). [Consulta: 9 abril 2015].
  17. Antioxidant and Antimicrobial Activity of Russula delica Fr: An Edidle Wild Mushroom (anglès)
  18. Antimicrobial and antioxidant activities of Russula delica Fr. (anglès)
  19. Bolets de la Catalunya central (català)


Bibliografia[modifica]

  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona.


Enllaços externs[modifica]