Pebràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPebràs
Russula delica Modifica el valor a Wikidata
Russula delica1.jpg
Exemplar fotografiat al sud de Bavària.
Russula delica 6.JPG
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula delica Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus exsuccus (Pers.) Sacc.
  • Agaricus piperatus var. exsuccus (Pers.) Pers., 1801
  • Agaricus vellereus var. exsuccus (Pers.) Fr., 1821
  • Lactarius exsuccus (Pers.) W.G. Sm., 1873
  • Lactarius piperatus exsuccus Pers., 1800
  • Lactarius vellereus var. exsuccus (Pers.) Cooke, 1871
  • Lactifluus exsuccus (J. Otto) Kuntze, 1891[1]
Pebràs

El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Noms populars[modifica]

Altres nom populars són: pebrassa blanca, blanqueta, esclata-sang blanc (Mallorca), pebràs de carrasca (Vall d’Albaida), rovelló de cascaula (Terres de l’Ebre).

Descripció[modifica]

  • El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla, i la fi adquireix la forma d'embut.
  • Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incurvada cap a l'interior.
  • Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
  • Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
  • Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
  • Té una olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
  • Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.
  • Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir.[2][3][4][5][6][7][8]

Reproducció[modifica]

des de la primavera fins a la tardor.[4]

Paràsits[modifica]

És parasitat per Asterophora parasitica.[9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia (incloent-hi les illes Britàniques i les illes Balears -Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca-). A Nord-amèrica és rar i és reemplaçat en gran manera per Russula brevipes.[10][11][5]

Comestibilitat[modifica]

És tòxic però, un cop cuinat, és comestible però de sabor desagradable, per la qual cosa alguns autors el classifiquen com a no comestible. Tot i així, n'hi ha qui diu que és relativament saborós per afegir als guisats.[12][13] És apreciat a les illes Balears i al Baix Camp.[14][15]

Propietats medicinals[modifica]

Sembla que té propietats antimicrobianes i antioxidants que es podrien aprofitar per a la indústria alimentària.[16][17]

Risc de confusió amb altres bolets[modifica]

Es pot confondre amb la Russula chloroides (també comestible, tot i que de menor qualitat), però, a diferència del pebràs, té el peu més estret i més llarg i, de vegades, presenta un petit cercle de color blavós on s'ajunten les làmines i el peu. També pot arribar a ésser confós amb un lactari blanc o el lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè el pebràs mai traurà làtex.[18]

Observacions[modifica]

És molt corrent i se'n pot trobar a l'estiu si hi ha pluges abundoses.[5]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
  3. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 45–46. ISBN 0-330-44237-6
  4. 4,0 4,1 isona.org (català)
  5. 5,0 5,1 5,2 Bolets de les illes Balears (català)
  6. RogersMushrooms Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. (anglès)
  7. FirstNature (anglès)
  8. BiodiversidadVirtual.org (castellà)
  9. BioLib (anglès)
  10. Roger Phillips, 2006.
  11. Arora D., 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. p. 88. ISBN 0-89815-169-4
  12. Nilson S & Persson O, 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 112. ISBN 0-14-063006-6
  13. Bolets de la Vall de Lord (català)
  14. Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals Arxivat 2011-11-25 a Wayback Machine. (català)
  15. «Sobre els bolets - Lo pedrís nº53». [Consulta: 9 abril 2015].
  16. Antioxidant and Antimicrobial Activity of Russula delica Fr: An Edidle Wild Mushroom (anglès)
  17. Antimicrobial and antioxidant activities of Russula delica Fr. (anglès)
  18. Bolets de la Catalunya central Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine. (català)

Bibliografia[modifica]

  • Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona.

Enllaços externs[modifica]