Escaldabec vermell
Russula emetica  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula emetica Pers., 1796 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus emeticus | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
L'escaldabec vermell o pebrassa vermella (Russula emetica) és una cualbra del grup dels escaldabecs. L'epitet «emetica» vol dir que «provoca el vòmit»).
També rep el nom de cualbra vermella (i les variants cruelda, crualda, crualga, cruela, puagra).[2]
El seu capell fa fins a 8,5 cm de diàmetre i és de color vermell. És distribuït àmpliament per l'hemisferi nord i creix sobre el sòl en arbredes pantanoses amb associació de micorriza amb coníferes, especialment pins.[3]
Els vòmits els provoca quan es consumeix en estat cru i, encara que a l'est d'Europa es consumeix bullit o en vinagre, i d'aquesta manera ja no resulta tòxic, encara que és amargant, no es recomana consumir-lo. Hi ha moltes espècies del gènere Russula que tenen el capell vermell, i algunes són tan difícils de distingir que només es pot fer a partir de característiques microscòpiques.
Els agents tòxics encara no s'han identificat, però es creu que es tracta de sesquiterpens, com són els aïllats del gènere relacionat Lactarius i del bolet Russula sardonia.[4] Els sesquiterpenoides identificats de R. emetica inclouen els compostos ja coneguts lactarorufina A, furandiol i metoxifuranalcohol, i un compost sense nom únic en aquesta espècie.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Russula emetica (Schaeff.) Pers. 1796». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ https://dcvb.iec.cat/
- ↑ «Escaldabec vermell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Benjamin, Denis R. Mushrooms : poisons and panaceas : a handbook for naturalists, mycologists, and physicians (en anglès). Nova York: W.H. Freeman, 1995. ISBN 0-7167-2600-9.
- ↑ Kobata, Kenji; Kano, Satoshi; Shibata, Hisao «New Lactarane Sesquiterpenoid from the Fungus Russula emetica» (en anglès). Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry, 59, 2, 1995-01, pàg. 316–318. DOI: 10.1271/bbb.59.316. ISSN: 0916-8451.
