Pebre de l'aigua
Persicaria hydropiper  | |
|---|---|
 Persicaria hydropiper | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 163977 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Polygonaceae |
| Tribu | Persicarieae |
| Gènere | Persicaria |
| Espècie | Persicaria hydropiper (L.) Delarbre |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Polygonum hydropiper |
| Sinònims | Polygonum hydropiper
|
El pebre de l'aigua (Polygonum hydropiper sinònim de Persicaria hydropiper), és una planta de la família Polygonaceae[1] que creix en la zona temperada de l'hemisferi nord en llocs humits, umbris i encarcats. S'utilitza com espècia pel seu sabor aspre i picant.[2]
Cridada popularment pebre aquàtic, persicària picant o persicària acre, és una planta anual de 15-50 cm. d'altura.[1] Tija simple de color verdós. Fulles lanceolades que aconsegueixen els 7 cm. de longitud amb el pecíol curt. Les flors són de color rosat o blanc verdós i s'agrupen en raïms laxos de 2-5 cm. El calze és verd.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Persicaria hydropiper (L.) Delarbre» (en anglès). World Flora Online. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Sanderson, Helen; Renfrew, Jane M. The Cultural History of Plants. Routledge, 2005, p. 110. ISBN 0415927463.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pebre de l'aigua |