Pediment
Pediment (m Geomorfologia) Accident geogràfic. Tipus de glacis rocallós, constituït per una superfície d’erosió d’un cert pendent, modelada sobre roca dura i dominada a la part superior per un relleu abrupte ocasionat pels efectes de l'erosió.[1]
Tal com es defineix a la geomorfologia, un pediment és una superfície gairebé plana de transport de masses i / o erosió lateral uniforme que funciona com a zona de transició entre un altiplà en degradació i un nivell de base estable o bé en degradació suau a les terres baixes.
Els pediments són formes de relleu que es produeixen en diferents règims climàtics i entorns geomòrfics i són el producte d’una varietat de processos i la significació relativa d’aquests processos varia d'un entorn morfoclimàtic a un altre.[2]
Formes[modifica]
Els pediments exhibeixen diverses formes residuals distintives, entre les quals es troben les prominències rocoses conegudes com a pitons o banyons, així com les crestes de balena i especialment els inselberg, que són relleus aïllats d'una gran resistència a l'erosió. La zona de transició entre el pediment i el relleu abrupte que el domina és coneguda amb el terme alemany "knick" o amb el terme llatinoamericà "rinconada". Cal evitar confondre el pediment amb el glacis d'erosió, ja que aquest últim es forma sobre roques toves i a la base d'un relleu estructural. La presència de diversos pediments que es fusionen pot donar lloc a la formació d'una plataforma pedimentària.[3]
Formació[modifica]
Els processos de formació s'han debatut durant més d'un segle. Ara es coneix que els pediments es troben en climes humits i àrids, en molts entorns tectònics i de diversa varietat de roca mare. No obstant això, no són trets generalitzables a tots els "peus de muntanya". Això ha provocat nous esforços per explicar la seva formació, fins i tot mitjançant la modelització numèrica. Els mecanismes de formació proposats inclouen:
- Rentat de làmines o erosió de grans làmines d’aigua, que flueixen i eliminen uniformement les capes de material superficial més fi, sense crear canals.[4]
- Reculament del front de muntanya per intempèrie.
- Laminació lateral o erosió per un rierol.
- Rillwash o rierols d'erosió, en què el flux d'aigua es concentra alhora en nombrosos canals poc espaiats.
Història[modifica]
L'any 1877, Grove Karl Gilbert es el primer geòleg a estudiar els pediments[5] de les Henry Mountains,[6] a l'estat de Utah (EUA). Els descriu com una esplanada composta per petits pujols. Creu que els pediments son causats per cursos d'aigua i els associa a fenòmens d'erosió en àrees desèrtiques. Aquesta primera teoria també va ser sostinguda per Paige (1912), Blackwelder (1931) i Johnson (1932). Altres autors consideren que la primera aplicació raonada del terme pediment la va fer Kirk Bryan (1922) al desert de Sonora (EUA).[7]
Referències[modifica]
- ↑ «pediment». enciclopèdia.cat GEC, 2021. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Parsons, A.J., Abrahams, A.D.. «Chapter 13 Pediments in Arid Environments». A: Geology of Desert Environments (en anglès). 2a edició. Springer, 2009, p. 377-411. ISBN 978-1-4020-5719-9.
- ↑ «pediment, Geomorfologia, Hidrografia». enciclopèdia.cat GEC, 2021. [Consulta: 26-032021].
- ↑ McGee, W «Sheetflood Erosion» (en anglès). GSA Bulletin, 8, 1, 1896. DOI: 10.1130/GSAB-8-87 [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ Ben A. Tator «Pediment Characteristics and Terminology» (en anglès). Annals of the Association of American Geographers. Taylor & Francis, Ltd., 43, 1953, pàg. 47-53.
- ↑ «Report on the geology of the Henry mountains» (en anglès). Washington, Govt. print. off., 1877. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Rosselló, V.M.. «18. Pediments, inselbergs, glacis i d'altres aplanaments». A: Manual de geografia física. 2a edició. Universitat de València, 1998, p. 315-317. ISBN 84-370-3466-3.
Bibliografia[modifica]
- Martin Iriondo. Introducción a la Geología (en castelà-espanyol). 1a edició. Editorial Brujas, 2007, p. 216-218. ISBN 9875910619, 978987591061.
- Chester R. Longwell, Richard Foster Flint. Geología física (en castellà-espanyol). traduïda. Editorial Limusa-Wiley, 1965, p. 285-286. ISBN 9681804775, 9789681804770.