Pedra de llamp

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Dues destrals neolítiques de pedra polida.

Les pedres de llamp o ceràunies[1] són pedres (generalment destrals neolítiques de pedra polida) que hom considerava tradicionalment que eren les puntes dels llamps, que queien del cel.[2]

Segons la creença, molt estesa per Catalunya, Europa, i d'altres zones del món, les puntes de les llamps eren pedres que, en caure del cel, s'enfonsaven a terra. Amb el temps, sortien a la superfície i eren cobejades com a protecció contra les tempestes elèctriques, ja que "els llamps mai cauen dues vegades al mateix lloc". Aquestes pedres es guardaven a les cases, sobretot vora les llars de foc o sota la teulada per a protegir les cases dels llamps. Per a protegir el bestiar, els pastors empraven les pedres de llamp com a batall en l'esquella del cap del ramat.[3]

Referències[modifica]

  1. «Diccionari.cat». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 març 2016].
  2. «Pedra de llamp». Xavi Novell, 12-12-2031. [Consulta: 25 març 2016].
  3. «Una "pedra de llamp" trobada a Riudoms». Jaume Massó. [Consulta: 25 març 2016].