Pedralba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPedralba
Escut de Pedralba
Escut de Pedralba
Pedralba1.jpg
Vista de Pedralba

Localització
Localització de Pedralba respecte del País Valencià.png
39° 36′ 19″ N, 0° 43′ 34″ O / 39.6053522°N,0.7260062°O / 39.6053522; -0.7260062
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província Província de València
Comarca Serrans
Municipis 1
Població
Total 2.813 (2016)
• Densitat 47,68 hab/km²
Gentilici Pedralbí, pedralbina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 59 km²
Altitud 155 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Al voltant del 17 de gener
Patró Sant Antoni
Organització i govern
• Alcalde Roberto Serigó Andrés
Indicatius
Codi postal 46164
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46191
Codi ARGOS 46191
Altres dades
Agermanament França Bosmie-l'Aiguille (França)

Web www.pedralba.es
Modifica dades a Wikidata

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en una zona de transició entre la comarca dels Serrans i la del Camp de Túria. El relleu està constituït del glacis que s'estén entre la zona litoral i les serres de l'interior, que en aquest terme apareix ja bastant accidentat per una sèrie d'elevacions que adquireixen el caràcter de veritables serres. Les altures més importants són: El Cerro Partido, la Serratilla, la Lloma del Ferrer, i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de Parayola. En tots ells predominen els materials cretacis.

El riu Túria travessa el terme per la seva meitat, seguint una direcció NO–SE, formant una sèrie de terrasses quaternàries amb els seus al·luvions sobre els quals s'han desenvolupat terrenys d'horta. A ell afluïxen els barrancs del Cuchillo, Xiva, la Salá i la Font de la Zorra. Destaquen les fonts de la Zorra, la Teja i la Salá.

El seu mitjà climàtic és típicament mediterrani.

Límits[modifica | modifica el codi]

Pedralba limita amb els termes municipals de Bugarra (a la mateixa comarca), Benaguasil, Llíria i Vilamarxant (al Camp de Túria); i amb el de Xest (a la comarca de la Foia de Bunyol).

Accés[modifica | modifica el codi]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-370 i també a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-376.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest terme va tenir una intensa ocupació humana a partir de l'Edat del Bronze, encara que pel que sembla va poder estar ja habitat abans, si els sílex i altres restes trobades en la Covacha del Salto del Lobo són de temps neolítics, com algunes poques peces deixen sospitar.

La població és d'origen musulmà. Va ser conquistada pel rei Jaume I en 1237 i donada amb el seu castell a Berenguer d'Entença. Més tard va pertànyer a Pere Peres Sabata de Calataiud i als seus descendents; Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl († c. 1374) encetà la línia dels barons de Pedralba.[1]Els vassalls eren musulmans, primer mudèjars, i des del 1525, moriscs, i habitaren Pedralba gairebé en exclusivitat fins a l'any de la seva expulsió (1609) en la qual col·laborà en Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, I comte de Real i baró de Pedralba.[2]

El poble comptava amb vora 450 habitants cap a l'any 1572, que es reduïren a uns 279 l'any 1646. El 1787 registrà 1016 habitants; el 1877 ja n'eren 2276, mentre que l'any 1910 s'assolia el màxim poblacional, amb 2967 ànimes. Després, la població minvà per l'èxode rural, arribant a un mínim l'any 1991, amb uns 2000 habitants. Posteriorment s'ha produït una constant recuperació demogràfica.[3]

L'església depenia de Vilamarxant, de la qual es va independitzar en 1547, tenint com annexa la de Bugarra fins a 1902.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.101 2.005 2.058 2.099 2.085 2.109 2.283 2.536 2.898 2.637

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia és bàsicament agrícola, fonamentada en la vinya i la taronja. En la muntanya hi ha vegetació de pins, matorral i espart. La superfície llaurada està dedicada en la seva major part a la vinya. El garrofer segueix en extensió al vinyer, havent-se acrescut en els últims anys. Altres cultius són l'olivera, cereals i cítrics. En la zona de regadiu el cultiu més important és el de la ceba. La ramaderia té una importància secundària. El sector industrial tot just està desenvolupat, estant dedicat als subderivats de la vinya (vins, misteles i alcohols).

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Calduch Perona UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Rafael Cervera Calduch PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Calduch Perona CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Rafael Cervera Calduch PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rafael Cervera Calduch PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Marina Daud Picó
Abel Garrido Andrés
EUPV
PSPV
03/07/1999 (pacte de govern)
07/07/2001
--
2003 - 2007 Abel Garrido Andrés PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Roberto Serigó Andrés PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Roberto Serigó Andrés PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Roberto Serigó Andrés PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església
  • Església de la Concepció. Del segle XVIII, és el monument més important de Pedralba. Pertanyent al Barroc tardà, és destacable el seu Altar Major, així com la seva peculiar façana.
  • Casa de la Cultura. Situada en el lloc que va ocupar l'antiga mesquita àrab, de la qual conserva la torre, i abans, es va situar una església cristiana, l'estructura arquitectònica de la qual manté.
  • Ermita de la Verge de Luján. És de construcció moderna, estant actualment inacabada. La imatge que presideix l'ermita va ser portada des de l'Argentina, i l'edifici està situat en el Alto del Puente, mirador natural des d'on es contempla una esplèndida panoràmica del poble al costat del riu.
  • La Torreta. Creu-monument que s'alça a la part alta d'un pujol.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Museu d'Art Modern Pedralba 2000. És un interessant recinte on admirar les obres més recents de l'art espanyol i europeu, amb artistes com Canogar, Anzo, Feito, Sempere, Mompó, etc. i està situat en una antiga casa de rural totalment reformada.
  • Música. Possiblement siga una de les manifestacions artístiques que més caracteritza a Pedralba. La seva banda de música, "La Popular" i la seva còmica xaranga "La Democràtica" i ens dóna a entendre del gran interès per la música i del gran art que caracteritza a aquestes històriques societats musicals.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren durant una setmana, al voltant del 17 de gener, en honor a Sant Antoni. Tenen lloc actes religiosos (missa i processó), benedicció d'animals, fogueres, sopars populars, bous al carrer i revetlles.
  • Festes d'estiu. Se celebren la primera setmana d'agost i s'organitzen bous al carrer, actes culturals, revetlles, competicions esportives, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedralba Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sabata de Calataiud». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gran Enciclopedia de la CV, vol. XII, p. 95 - 96. València: Edit. Premsa Valenciana. ISBN 84-87502-59-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]