Pedro Armendáriz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picto infobox masks.pngPedro Armenariz
EvilElKerimCaptSindbad1963Trailer.jpg
Naixement Pedro Gregorio Armendáriz Hastings
9 de maig de 1912
Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Mort 18 de juny de 1963(1963-06-18) (als 51 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Mèxic Mèxic
Ocupació actor i actor de cinema
Cònjuge Carmelita Bohr (1938-1963)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Pedro Armendáriz Hastings (Mèxic D. F., 9 de maig de 1912 - Los Angeles, Califòrnia, USA, 18 de juny de 1963) fou un actor cinematogràfic mexicà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a San Antonio (Texas) i després es matriculà al Califòrnia Polytechnic Institute. Retornà al seu país, on inicià la seva carrera com a actor teatral, i a partir de 1935, com a intèrpret cinematogràfic, no tardant a aconseguir gran popularitat en el seu país amb films com Jalisco nunca pierde (1937), de Chano Urueta; La Adelita (1937), Con los dorados de Villa (1939) de Raúl de Anda, i Soy puro mexicano (1942), d'Emilio Fernández, de malnom Indio Fernández.

I fou aquest director, tanmateix, qui li'n donà celebritat mundial per llurs interpretacions com: Flor silvestre (1943) i María Candelaria (1943), en les que li'n va treure un partit excel·lent del seu físic amb trets primitius, en papers d'un fort dramatisme de peó explotat, al que la senzilla humanitat se li desborda amb violència, davant l'acumulació d'injustícies.

L'actriu Mary Pickford, convertida en productora, l'invità a Hollywood, iniciant-se així la carrera internacional de l'actor, desenvolupada principalment a Mèxic, Estats Units, França i Itàlia.

Emilio Fernández continuà distingint-lo com un dels seus actors predilectes, fent-li interpretar Las abandonadas (1944), Bugambilia (1944), La perla (1945), Enamorada (1946), Belleza maldita (Maclovia, 1948) La malquerida (1949).

També el nord-americà John Ford el dirigí en El fugitiu (1947), i Fort Apache (1948).

Convertit en un dels actors més popular de tota Hispano-Amèrica, la seva filmografia es féu copiosa: Pancho Villa vuelve (1949) de Miguel Contreras Torres; Tulsa (1949) en català Tulsa de Stuart Heisler: We were stranger (1949) de John Houston; El rebozo de Soledad(1952), de Roberto Gavaldón; El bruto (1952) de Luis Buñuel; Lucrèce Borgia (1953) en català, Lucrècia Bòrgia de Christian-Jaqe; Uomini e lupi (1956), de Giuseppe de Santis; La escondida (1956) de Roberto Gavaldón; Més enllà de Rio Grande (1959), en català Més enllà de Rio Grande de Robert Parrish; La cucaracha (1959), d'Ismael Rodríguez; El indulto (1960), de José Luis Sáenz de Heredia: Arrivano e Titani (1961), de Duccio Tessari; Terratrèmol (1974)..

En els últims anys de la seva carrera s'havia encasellat en papers de “tio dur” i tirà. Malalt de càncer, se suïcidà en una clínica de Los Angeles.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Armendáriz Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]