Pedro Cieza de León

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPedro Cieza de León
Cronicadelperu.jpg
Cobertes les Cròniques del Perú de Cieza de León
Naixement 1520
Llerena, Extremadura
Mort 1560
Sevilla, Andalusia
Es coneix per Cròniques del Perú
Ocupació Historiador
Modifica dades a Wikidata

Pedro Cieza de León (Llerena, 1520 - Sevilla, 1560) fou un historiador espanyol. Alguns historiadors situen el lloc de naixença de Cieza de León a Sevilla.[1]

A Sevilla com en tota Espanya, es parlava de les llunyanes terres descobertes pel genial navegant Cristòfor Colom. La gent feien conjectures i projectes. Aquells pobles llunyans, encara inexplorats, causaven l'ànsia dels aventurers i la imaginació dels rústics. Les naus d'Espanya salpaven tripulades per mariners audaços, que l'amor i l'aventura llançaven a la recerca d'El Dorado. D'altres embarcaven, procedents de les Índies, bigarrats d'espècies i de barres d'or.

Així amb aquest ambient, un jove Pedro Cieza de León de tretze anys, partí cap Amèrica, on serví el seu país amb les armes, i es trobà en la desastrosa jornada en què les tropes espanyoles a les ordes de Juan Vadillo es dispersaren. Col·labora en la fundació de les ciutats de Santa Ana de Los Caballeros i Cartago. Quan tractava d'embarcar-se cap a Espanya, amb el propòsit de sol·licitar el govern de les terres conquerides per Jorge Robledo, el seu cap, va caure, amb aquest, presoner dels Heredias. Cieza obtingué que li permetessin d'anar a la Chancilleria de Panamà per a defensar en Robledo, i després serví a les ordes de Sebastián de Belalcázar, del qual assolí força mercès.

De llavors ençà residí a la vila d'Armaque que en repartiment li havien concedit i es lliurà a la tasca d'escriure les seves memòries. El 1545, Belalcázar li ordenà que partís a socórrer de Blasco Núñez Vela, virrei del Perú; però de tanta admiració que sentia per Robledo, assabentat durant el curs de l'expedició que aquell s'acostava a la vall del Cauca, abandonà les banderes de Belalcázar i va córrer al costat del seu amic i cap.

Poc de temps després esdevingué la mort de Robledo i Cieza es refugià en una mina, on va romandre fins que per orde del governador hagué de presentar-se a Cali; tornà a la seva llar d'Arma i continuà les seves tasques literàries. El 1547 recorregué el Perú, després d'assistir a algunes accions de guerra i s'informà curosament de les tradicions del país.

El president Pedro de la Gasca s'assabentà que Cieza componia la seva crònica peruana, per aquest motiu el cridà prop d'ell i li pregà que li llegís el que ja tenia escrit. En fou tan content que li oferí documents i materials preciosos per a l'obra.

Les cròniques[modifica | modifica el codi]

Cieza tornà a Espanya el 1550 i tres anys després imprimí a Sevilla la primera part de la seva obra amb el títol següent: Parte primera, De la chronica del Perú. Que tracta la demarcación de sus provincias; la descripción dellas. Las fundaciones de las nuevas ciudades. Los ritos y costumbres de los indios y otras cosas extrañas dignas de ser sabidas. Fecha por Pedro De Cieza de Leon, vezino de Sevilla. 1533. A la fi hi diu; ympressa ex Sevilla, en casa de Martin de Montesdoca. Acabóse a quinse de Março de mill y quinientos y cincuenta y tres años.

Porta les capitals gravades i algunes vinyetes intercalades en el text. És la primera edició i l'única espanyola d'aquesta primera part. Es va imprimir a Anvers el 1554-1555, i a Roma el 1555, traduïda a l'italià per Agostino Cravalis. És una obra erudita i memorable perquè és el primer assaig de geografia descriptiva americana feta per espanyols, essent el document més preciós que es posseeix sobre la història i la geografia de l'Amèrica del Sud, i d'aquesta s'inspirà àmpliament Antonio de Herrera sense indicar-ne la font.

A més de l'obra citada, després s'imprimiren: Historia de la Nueva españa, Libro de las cosas sucedidas en la provincias que confinan con el mar Oceano, Relación de la sucesión i gobirno de los incas y otras cosas tocantes á aquel reino, Tercer libro de las guerras civiles del Perú, al cual se llama la guerra de Quito (Madrid, 1877; Segunda parte de la crónica del Perú, que trata del señorio de los incas yupanquis y de sus grandes hechos y gobernación (Madrid, 1880).

Un dels molts dibuixos que Cieza incorporà als seus llibres

Pedro Cieza de León figura en el Catalogo de autoridades de la Lengua.

(Fragment de Crònica del Perú (Cap. XCV )

« Aquesta carena de serres que s'anomena dels Andes es té per una de les més grans del món, perquè el seu principi va de l'estret de Magallanes, pel que s'ha vist i crec; i ve de llarg per tot aquest regne del Perú, i travessa tantes terres i províncies que no es pot dir. Tot és ple d'altes serres, algunes ben poblades de neu, i altres de boques de foc. Són molt dificultoses aquestes serres i muntanyes per llur espessor i perquè la major part del temps hi plou, i la terra és tant ombrívola que s'ha d'anar amb molta cura perquè les arrels dels arbres surten de sota d'aquesta i ocupen tota la muntanya, i quan hom vol fer-hi passar cavalls costa molt de treball de fer-hi camins. La terra és molt fèrtil, perquè s'hi fa bé el blat de moro i la nyora, amb les altres arrels que ells sembren i fruites, n'hi ha moltes i excel·lents, i la majoria d'espanyols veïns de Cuzco ha fet plantar tarongers, llimoners, figueres, parres i altres plantes de la península Ibèrica, i s'hi fan grans platanars i hi ha pinyes saboroses i molt oloroses. »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bleiberg, Germán. Dictionary of the Literature of the Iberian Peninsula: A-k (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1993, p.406. ISBN 0313287317. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Cieza de León Modifica l'enllaç a Wikidata