Pedro García Olivo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPedro García Olivo
Naixement 1961 (55/56 anys)
Cartagena
Modifica dades a Wikidata

Pedro García Olivo (Fuente-Álamo, Cartagena, 1961) és un antipedagog murcià. Nasqué en una família humil, estudià filosofia i es llicencià en geografia i història a la Universitat de Múrcia, on es graduà amb la tesi La policía de la Historia Científica. Crítica del discurso historiográfico. Treballà un temps de becari al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Múrcia. Durant els anys 1980 marxà a Nicaragua, on treballà en cooperatives del govern sandinista per a desplaçats de guerra de Matagalpa, i després fou investigador a la Universitat de Budapest. Alhora, aprovà les oposicions a professor d'institut de batxillerat.

Deixà l'ensenyament i durant vuit anys treballà com a pastor de cabres a les muntanyes de l'interior del País Valencià. El 2001 va demanar el reingrés i treballà com a professor de geografia i història a Alpont, fins que el 15 d'octubre de 2010 renuncià a la plaça. La publicació d'El irresponsable (2000) suscità una forta polèmica pels seus plantejaments antiescolars, no sols de les escoles convencionals sinó també dels experiments pedagògics alternatius, ja que considera la figura del mestre com un mercenari del sistema capitalista.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El enigma de la docilidad. Sobre la implicación de la Escuela en el exterminio global de la disensión y de la diferencia Virus Editorial, Barcelona, 2005, 126 ps.
  • La bala y la escuela (Holocausto indígena). Modos en que la educación oficial complementa el trabajo represivo de las fuerzas policíaco-militares en los pueblos indios de México Virus Editorial, Barcelona, 2009, 253 ps.
  • El irresponsable. Las Siete Entidades, Sevilla, 2000, 94 ps.
  • El educador mercenario. Editorial Brulot, Madrid, 2009, 119 ps.
  • Un trozo de hueco. Iralka Editorial, Irún, 1999, 120 ps.
  • Desesperar. Iralka Editorial, San Sebastián, 2003, 230 ps.
  • La hora del suicidio antiguo. Escuela, Represión y Crítica a En Contra el fundamentalismo escolar, Virus Editorial, Barcelona, 1998, 189-214 ps.
  • El husmo. Los filos reseguidos del dolor. Las Siete Entidades, Sevilla, 2003, 141 ps.
  • Cadáver a la intemperie. Para una crítica radical de las sociedades occidentales. Logofobia, 2013, 432 ps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pedro Garcia Olivo, bajando los humos a la Educación, entrevista de l'1 d'octubre de 2011

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]