Pedro Téllez-Girón y de la Cueva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPedro Téllez-Girón y de la Cueva
Retrato de Pedro Téllez Girón.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pedro Téllez-Girón, 1st Duke of Osuna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1537 Modifica el valor a Wikidata
Osuna Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1590 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1558 – 1558
1r Duc d'Osuna ducat d'Osuna
Virrei de Nàpols
Ambassador of Spain to the Kingdom of Portugal (en) Tradueix
Comte d'Ureña countship of Ureña (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNoble espanyol
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Osuna
Comte d'Ureña Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLeonora Anna de Guzman (en) Tradueix (1552 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJuan Téllez-Girón, 2nd Duke of Osuna (en) TradueixMaria de Giron (en) TradueixDoña Ana Téllez-Girón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJuan Téllez-Girón Modifica el valor a Wikidata  i María de la Cueva y Toledo Modifica el valor a Wikidata

Pedro Téllez-Girón de la Cueva Velasco i Toledo (Osuna, 29 de juliol, 1537 - Madrid, 13 de setembre de 1590), va ser un noble, polític i militar espanyol, I duc d'Osuna,[1] V comte d'Ureña, V senyor d'Olvera, Gran d'Espanya,[2] entre altres títols.[3] Va ser fill de Juan Téllez-Girón i de la seva esposa María de la Cueva i Toledo, de la Casa d'Alburquerque.

Vida[modifica]

Pedro Téllez-Girón, comte d'Ureña, va fer carrera cortesana i política al servei de Felip II, recolzat en bona part pel seu immens patrimoni, un dels més grans i sanejats de la noblesa espanyola.

Va servir com a ambaixador a Portugal (1579), col·laborant amb Cristóvão de Moura e Távora per facilitar la unió de Portugal a Espanya. Aspirava a dirigir l'exèrcit que ocupés el regne lusità, i va ser profundament ofès pel nomenament del duc d'Alba (Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel) per a aquesta comesa.

En compensació, a l'octubre de 1580 se li va encarregar l'honrós comès de la presidència del seguici que havia de traslladar al monestir de l'Escorial el cadàver de la reina Anna d'Àustria, morta a Badajoz, i uns mesos després va ser recompensat amb el virregnat de Nàpols.[4] Segons la biografia de Gregorio Leti es va endur el seu nét Pedro, de vuit anys, però no hi ha cap document que ho provi.

Va encarregar a Jerónimo Gudiel un llibre de la història dels Girón, publicat a Alcalá de Henares el 1577: Compendi d'alguna històries d'Espanya, on es tracten moltes antiguitats dignes de memòria i, especialment, es de notícia de l'antiga família dels Girón, i de molts altres llinatges.[5]

Va casar el gener de 1552 amb la senyora Leonor Ana de Guzmán i Aragón, filla del duc de Medina Sidonia, amb qui va tenir 11 fills, entre ells Juan Téllez-Girón y Guzmán, el seu successor en els títols. Leonor va morir a Osuna el 23 de novembre de 1573. Va contreure segon matrimoni en 1575 amb Isabel de la Cueva i Castilla (m.1619), germana de Beltrán III de la Cueva i Castilla, VI duc d'Alburquerque, ambdós fills de Diego de la Cueva i Toledo, majordom de CarlesI i fill de Francisco Fernández de la Cueva i Mendoza, II duc d'Alburquerque. Amb la seva segona esposa tindria un fill, Antonio (Nàpols, 1585 - Cuéllar, 1591).

Va morir als 53 anys, i va ser enterrat a la Capella del Sant Sepulcre de l'Església Col·legial (Osuna, Província de Sevilla).

Cites[modifica]

  1. Creat el 5 d'octubre de 1562
  2. Per subrogació de la Grandeza del Condado de Ureña.
  3. VI señor de Tiedra, Peñafiel, Briones, Frechilla, Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, La Puebla de Cazalla, Gelves, Olvera, Ortejícar, Villafrechoso, Villamayor, Gumiel de Izán, Santibáñes, etc., notario mayor de los Reinos, camarero mayor de la Cámara de los Paños y del Consejo de Estado del rey Felipe II.
  4. Virreyes de Nápoles, de José Raneo con anotaciones de Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 250-261; incluido en la Colección de documentos inéditos para la historia de España, vol. XXIII.
  5. Compendio de algunas historias de España, donde se tratan muchas antigüedades dignas de memoria y especialmente se da noticia de la antigua familia de los Girones y de otros muchos linajes, edición digital.