Pedro Urraca Rendueles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPedro Urraca Rendueles
Dades biogràfiques
Naixement 22 de gener de 1904
Valladolid
Mort 14 de setembre de 1989 (85 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Police officer
Ocupador Q28501499
Cos General de Policia
Modifica dades a Wikidata

Pedro Urraca Rendueles (Valladolid, 22 de gener de 1904 - Madrid, 14 de setembre de 1989)[1] fou un policia espanyol i personatge de paper fonamental en l'aparell repressor del franquisme a l'exterior.[2] Va ser l'encarregat de detenir i deportar el president Lluís Companys l'agost de 1940.[3]

Biografia[modifica]

Fill de guàrdia civil, féu estudis reglats de comerç a Sant Sebastià (1916-1917), Bilbao (1918-1921) i Madrid (1921-1922). Marxà a l'Havana (1924) i altres destins americans abans de complir dos anys de servei militar a la marina (1925-1927) i d'ingressar a la policia el 1929. L'any següent casà amb Elena Cornette a París.[2]

Agent de segona categoria del cos d'investigació i vigilància del Servei de Moneda Estrangera a l'esclat de la Guerra Civil espanyola, abandonà les seves funcions el 18 de juliol de 1936 i, després de mesos d'ocultació, acabà obtenint refugi diplomàtic francès. S'incorporà al bàndol franquista i viatjà a París abans d'acabar la Guerra Civil. Com a agregat policial a l'ambaixada espanyola, esdevingué personatge central de la xarxa policial que el nou règim de Franco implantà a França a partir de 1939, amb l'objectiu de controlar, interrogar i en alguns casos detenir, les principals autoritats republicanes a l'exili.[2]

Fou una activitat repressiva que comptà amb la col·laboració de la Gestapo alemanya i de la policia del règim de Vichy. Entre moltes altres, el 13 d'agost de 1940 fou present a l'operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, en féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid. La seva xarxa de persecució va desposseir de diners, béns i documents molts refugiats i en dificultà l'operació d'embarcament cap a Amèrica d'alguns.[2]

El 1947 fou condemnat a mort i confiscació de béns en absència pels tribunals francesos sota l'acusació de col·laboració amb el nazisme, acollint-se a la posterior amnistia de 1953. Després d'un breu pas per Madrid, passà a treballar a les representacions diplomàtiques espanyoles d'Anvers i Brussel·les, des d'on es dedicà a investigar i perseguir el trànsit i l'activitat dels militants del Partit Comunista i suposats membres d'ETA, fins a la seva jubilació definitiva com a canceller consolar el 1982. Rebé del franquisme les distincions de comanador de l'orde del mèrit civil i de l'orde d'Isabel la Catòlica, així com la creu del mèrit policial.[2]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2] El fons és constituït per la documentació aplegada i produïda per Pedro Urraca Rendueles, principalment, com a resultat de la seva activitat personal i professional. S'hi pot trobar documents identificatius propis i de la seva muller, Elena Cornette, relatius al seu període de servei a la diplomàcia espanyola a França i Bèlgica, així com justificants de matrícula i qualificacions de les escoles de comerç de Sant Sebastià, Bilbao i Madrid i certificats de protecció dels immobles familiars a París i Sèvres. Pel que fa a l'activitat policial, el fons integra una còpia de l'expedient com a inspector de segona classe i certificats dels serveis prestats com a agregat a l'ambaixada espanyola a París (1939 – 1945); destaca pel seu volum la documentació referent als darrers anys de servei al Consolat General d'Anvers: notes de seguiment i control, correspondència, sol·licituds d'antecedents polítics i informes confidencials sobre persones i activitats contràries al règim franquista (1975 – 1976); així mateix, inclou la documentació referent al cessament del servei i la justificació de la seva actuació econòmica. Pel seu valor (principalment com a quaderns de viatge) cal destacar molt especialment els catorze dietaris personals del productor, que abasten el període 1922 – 1948 i són testimoni de la seva vida i activitats. Finalment, el fons aplega les comunicacions de la concessió de reconeixements per part del franquisme i alguns reculls d'informació política aplegats durant les acaballes de la seva llarga estada a Bèlgica. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació força completa a la trajectòria personal i professional d'un personatge de paper fonamental en l'aparell repressor del franquisme a l'exterior, l'home que va detenir, interrogar i lliurar Lluís Companys, l'únic president assassinat pel feixisme a Europa.[2]

Referències[modifica]

  1. «Pedro Urraca Rendueles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Pedro Urraca Rendueles. Descripció del Fons». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2013].
  3. S.C. «Pedro Urraca, al descobert». Nació Digital. [Consulta: 14 setembre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • LUENGO TEIXIDOR, Félix. Espías en la embajada: los servicios de información secreta republicanos en Francia durante la Guerra Civil.

 Enllaços externs[modifica]