Peggy Gou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPeggy Gou

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ko) 페기 구
(ko) 김민지 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ko) 김민지 Modifica el valor a Wikidata
3 juliol 1991 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Inchon (Corea del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPeggy Gou
페기 구 Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de moda de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiscjòquei, productora discogràfica, música Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Facebook: peggygoupeggygou Instagram: peggygou_ Youtube: UCWd5yMFDEuSCWzTM4xuA1fg Bandcamp: peggygou Souncloud: PEGGYGOU Spotify: 2mLA48B366zkELXYx7hcDN Musicbrainz: 4c41d78d-9dd5-430d-81ea-286052158293 Songkick: 8676764 Discogs: 4838162 Allmusic: mn0003556247 Modifica el valor a Wikidata

Kim Min-ji (en coreà: 김민지; Inchon, 3 de juliol de 1991), més coneguda amb el nom artístic de Peggy Gou, és una discjòquei i productora discogràfica de Corea del Sud resident a Alemanya. Ha publicat treballs en segells discogràfics com Ninja Tune i The Vinyl Factory.[1] El 2019, va presentar la seua pròpia discogràfica independent, Gudu Records.[2]

Trajectòria[modifica]

Gou va començar anar a classes de piano clàssic als 8 anys.[3] Als 14 anys, els seus pares la van enviar a Londres per a estudiar anglès. Va tornar a Corea quan tenia 18 anys, però sis mesos després va tornar a Londres per a estudiar moda al London College of Fashion. Després de graduar-se va treballar com a redactora de la revista Harper's Bazaar, i més endavant es va traslladar a Berlín.[4][5]

La seua primera actuació com a punxadiscos va ser al Cirque Le Soir del Soho, i més tard va actuar setmanalment a The Book Club, al North East London.[6] El 2013, va aprendre a utilitzar Ableton Live i va començar a crear les seves pròpies cançons. La seva primera cançó, «Hungboo», la va acabar el 2014.[7] Gou va fer el seu debut discogràfic el gener de 2016 al segell Rekids amb The Art of War Part 1.[8][9][10][11][2][12]

Peggy Gou actuant al Primavera Sound 2019

Gou es va embarcar en la seva primera gira estatunidenca i va debutar a Boiler Room a Nova York el 2017.[13] Va ser la primera DJ coreana a punxar a la discoteca Berghain de Berlín.[14] Ha actuat a llocs com Coachella, Glastonbury, Eivissa, Primavera Sound, Sónar, així com per a Off-White de Virgil Abloh.[15][16][17]

El 2019, Forbes va nomenar-la com una de les líders asiàtiques, pioneres i emprenedores menors de 30 anys.[18] Va llançar la seua pròpia marca de moda KIRIN («girafa», en coreà), amb el suport de Virgil Abloh.[19][20][21][22][23]

Discografia[modifica]

Remescles[modifica]

  • DJ-Kicks: Peggy Gou (2019)

EP[modifica]

  • Art of War (2016)
  • Art of War (Part II) (2016)
  • Seek for Maktoop (2016)
  • Once (2018)
  • Moment (2019)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Peggy Gou is winning over the world. In a one-off lecture, she's coming home to reflect on the journey.» (en anglès). The FADER, 15-03-2018. [Consulta: 15 abril 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Peggy Gou Launches Label, Shares Song From New EP: Listen» (en anglès). Pitchfork, 22-03-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  3. ↑ «Feel Your Beat». Ray-Ban.
  4. ↑ Bromwich, Jonah Engel. «Peggy Gou Is Kicking Her Electronic Music Career to the Next Level». The New York Times, 03-07-2019. [Consulta: 24 juliol 2019].
  5. ↑ Pitcher, Laura. «korean djing queen peggy gou is launching a fashion line». i-D, 30-08-2018. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. ↑ Cliff, Aimee. «Just Gou it: how Peggy Gou became the world's hippest DJ». The Guardian, 08-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  7. ↑ «'SIA' 유아인, 아트필름 '흥부야'로 오프닝 장식 '유아인의 재발견'» (en coreà). Sport Donga, 16-03-2016. [Consulta: 24 juliol 2019].
  8. ↑ «Peggy Gou». ADE. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2019. [Consulta: 24 juliol 2019].
  9. ↑ Donovan, Louise. «Meet Peggy Gou, The DJ Taking Over The World» (en anglès britànic). ELLE, 12-03-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  10. ↑ Hutchinson, Kate. «One to watch: Peggy Gou». The Guardian, 13-04-2019. [Consulta: 24 juliol 2019].
  11. ↑ Girou, Baptiste. «Peggy Gou talks up 'Seek For Maktoop'». Inverted Audio, 10-10-2016. [Consulta: 24 juliol 2019].
  12. ↑ Sherburne, Philip. «Peggy Gou Once EP» (en anglès). Pitchfork, 03-03-2018. [Consulta: 25 agost 2019].
  13. ↑ Witte, Rae. «Three Sheets to the Wind with DJ Peggy Gou». The Standard, 17-02-2017. [Consulta: 24 juliol 2019].
  14. ↑ «PEGGY GOU: WELCOME TO THE AGE OF GOU-MANIA». Mix Mag, 22-02-2018.
  15. ↑ Morgan, Maybelle. «Peggy Gou Interview: Rolla Coaster». Wonderland Magazine, 25-03-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  16. ↑ «Virgil Abloh & Peggy Gou Kick off Halloweekend at Circo Loco in Brooklyn». High Snobiety, 30-10-2018.
  17. ↑ Loiseau, Benoit. «Peggy Gou discusses online criticism and her resolutions for 2020». Vice, 08-01-2020. [Consulta: 8 desembre 2020].
  18. ↑ Lee, Dick. «30 under 30 Asia 2019: Entertainment & Sports». Forbes. [Consulta: 24 juliol 2019].
  19. ↑ «Meet Kirin's Peggy Gou: The DJ Turned Designer Mixing Fashion and Club Culture» (en anglès). Vogue. Arxivat de l'original el 27 agost 2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  20. ↑ Morency, Christopher. «KIRIN». High Snobiety, 01-03-2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  21. ↑ Holbrook, Cameron. «WATCH PEGGY GOU'S STELLAR MUSIC VIDEO FOR 'STARRY NIGHT'». Mixmag, 25-07-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  22. ↑ «Watch Peggy Gou's Dreamy New Music Video Shot In South Korea». Electronic Beats, 25-07-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  23. ↑ Servantes, Ian. «Peggy Gou Drops Dreamy "Starry Night" Video». High Snobiety, 25-09-2019. [Consulta: 25 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peggy_Gou&oldid=33114853»