Peix serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peixos serra
Pristis pectinata
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Superordre: Batoidea
Ordre: Pristiformes
Família: Pristidae
Gèneres

Anoxypristis
Pristis
Vegeu el text.

Els peixos serra (Pristidae, del Grec πριστήρ pristēr que significa "serra") són una família d'animals marins emparentats amb els taurons i les rajades. El tret característic més punyent és la presència d'un morro llarg i dentat. En l'ordre Pristiformes només hi ha la família Pristidae.

No s'han de confondre amb els taurons serra (ordre Pristiophoriformes), que tenen una aparença física similar.

Totes les espècies de peix serra es troben en perill, o en perill greu i el comerç internacional d'aquestes està prohibit.[1] Capturar-los és il·legal als Estats Units i a Austràlia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La primera característica que s'aprecia del peix serra és el seu morro en forma de serra, anomenat rostrum. El rostrum està cobert per porus electrosensitius que el permeten detectar moviment i fins i tot els batecs cardíacs d'una possible presa amagada sota la sorra del fons marí. El rostrum serveix també com a eina per a excavar a la recerca de crustacis enterrats. Quan un peix serra detecta una presa adient s'hi abraona i l'ataca furiosament amb la seva serra. Generalment això fereix suficientment la presa perquè el peix serra la pugui devorar sense massa resistència. Els peixos serra també utilitzen el rostrum per a defensar-se dels depredadors (com els taurons) i intrusos diversos. Les "dents" que sobresurten del rostrum no són dents de debò sinó escates modificades.

Tant el cos com el cap dels peixos serra són plans, adaptats per a passar la major part del temps reposant sobre el fons marí. Com les rajades, la boca i les narius dels peixos serra se situen a la part inferior del cos. La boca està aprovisionada de petites dents en forma de cúpula per a menjar petits peixos i crustacis, tot i que a vegades se'ls poden empassin sencers. Els peixos serra respiren per dos espiracles que se situen just entre els ulls, a través dels quals inspiren aigua cap a les brànquies. La pell és coberta per diminuts denticles dèrmics que els atorga una textura rugosa. Els peixos serra generalment són d'un color gris o marró, mentre que el Pristis pectinata presenta un color verd oliva.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els peixos serra es troben en àrees tropicals i subtropicals al voltant d'Àfrica i Austràlia i al Carib, no és rar que remuntin els rius terra endins.

Viuen en aigües fangoses i poc fondes i es poden trobar tan en aigua dolça com salada. La majoria prefereixen viure a les boques dels rius i els sistemes d'aigua dolça. Tots els peixos serra posseeixen l'habilitat de travessar el pas d'aigua dolça a salada, i sovint ho fan.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els peixos serra són nocturns, dormint usualment durant el dia, caçant de nit. Tot i l'aparença monstruosa d'aquests peixos, són tranquils i no ataquen als humans si no són provocats o sorpresos.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es sap poca cosa sobre els hàbits reproductius dels peixos serra. Cada individu viu entre 25 i 30 anys, i madura als 10 anys.

S'ha estimat que s'aparellen cada dos anys. Maduren lentament - no es reprodueixen fins que no assumeixen entre 3'5 i 4 metres de longitud i 10 o 12 anys - i tenen unes tasses de reproducció molt més petites que la majoria dels peixos. Aquest fet els dificulta la recuperació de la sobreexplotació pesquera.[2]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sawfish protection acquires teeth - BBC NEWS (anglès)
  2. Raloff, Janet (2007). Hammered Saws, Science News vol. 172, pp. 90-92. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix serra