Pel·lícula en color

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Fotograma d'una pel·lícula de prova de Raymond Turner (1902)

El terme pel·lícula en color es refereix tant a una pel·lícula cinematogràfica en color com a un film amb imatges en color enllestit i disponible per a la seva projecció.

El primer sistema de color cinematogràfic fou patentat en 1899 per Edward Raymond Turner i feia servir un sistema additiu de color.[1] Una versió simplificada es va comercialitzar sota el nom de Kinemacolor l'any 1909. Aquests sistemes funcionaven mitjançant la projecció simultània de dos o més imatges en blanc i negre a través de diferents filtres de colors.

El primer procés que emprà un sistema sostractiu de color no fou introduït fins al 1920. També feia servir pel·lícula en blanc i negre per produir còpies en color, però aquestes no necessitaven d'un equip de projecció especial. Aquest procés només feia servir dos components de color diferents, pel que els resultats disposaven d'una gama de colors reduïda. Això canvià amb la introducció del sistema Technicolor de tres tires del 1932.

El 1935, s'introdueix Kodachrome, que es seguit per Agfacolor en 1936, dos sistemes destinats a pel·lícules domèstiques i projecció de diapositives. Foren els primers en utilitzar tres capes d'emulsions, cadascuna sensible a un color diferent. Aquest sistema fou introduït al cinema durant la dècada dels 40, però no es va començar a utilitzar àmpliament fins principis dels 50. Usualment, s'utilitzava el sistema Eastmancolor de Kodak, però alguns estudis de cinema van decidir inventar els seus propis formats. Aquest sistema s'utilitza encara avui dia per produir pel·lícules en color, encara que han sigut majoritàriament reemplaçats pel cinema digital.[2]

Coloració manual[modifica]

Les primeres pel·lícules eren ortocromàtiques, és a dir, capturaven la llum blava i verda, però no la vermella, que només pot ser capturada amb pel·lícula pancromàtica. Això dificultava l'obtenció d'imatges en color, i es van començar a utilitzar tintats d'anilina per crear color artificial. El primer film colorat manualment fou Annabel's Dance, realitzat el 1895 pel quinetoscopi d'Edison.

Altres pioners del cinema van utilitzar aquest mètode durant els inicis del mitjà. Georges Méliès oferia pel·lícules colorades manualment amb un recàrrec econòmic sobre les versions en blanc i negra. Viatje a la lluna fou colorada fotograma a fotograma per un grup de més de vint dones, seguint un model de producció en línea,.[3][4]

Una tècnica més comuna fou el tintatge de films, un procés segons el qual l'emulsió de la pel·lícula es tintada, obtenint un color monocromàtic. Aquest procés fou popular durant el cinema mut, on era utilitzada per diferenciar les hores del dia,o per crear efectes.[4] Un exemple d'això el podem veure al film El naixement d'una nació, de D.W. Griffith.

Referències[modifica]

  1. «Scorsese on colour film discovery» (en en-gb). BBC News.
  2. «Studios Abandon Film, Small Theaters Struggle -- And Ther | Indiewire», 01-02-2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
  3. A. Cook, David. A History of Narrative Film. ISBN ISBN 0-393-95553-2. 
  4. 4,0 4,1 Konisberg, Ira. The Complete Film Dictionary. ISBN ISBN 0-452-00980-4.