Pel·lícules de Harry Potter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaPel·lícules de Harry Potter
Harry Potter wordmark.svg
Fitxa tècnica
Direcció Chris Columbus
Protagonistes
Producció David Heyman Tradueix
Guió Steve Kloves Tradueix
Música John Williams
Fotografia John Seale
Productora Warner Bros.
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 2001
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Glenfinnan Viaduct Tradueix
Temàtica
Basat en Harry Potter
Gènere pel·lícula de fantasia
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Harry Potter és una saga cinematogràfica, distribuida per Warner Bros., de vuit pel·lícules basades en els llibres de la saga literària J. K. Rowling. La saga va començar amb Harry Potter and the Philisopher's Stone l'any 2001 i va culminar al 2011 amb Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2. Actualment s'està produint un spin-off que constirà en cinc pel·lícules de les quals la primera, Fantastic Beasts and Where to Find Them, s'estrenà l'any 2016.[1]

La saga va està produïda principalment per David Heyman i protagonitzada per Daniel Radcliffe, Rupert Grint i Emma Watson com a Harry Potter, Ronald Weasley i Hermione Granger respectivament. Va tenir quatre directors diferents: Chris Columbus, Alfonso Cuarón, Mike Newell i David Yates. Els guions van ser escrits per Steve Kloves, a excepció de Harry Potter and the Order of the Phoenix (2007), que va ser escrit per Michael Goldenberg.

Producció[modifica]

La filmació de la saga va començar a Leavesden Studios, Hertfordshire, Anglaterra, al septembre de 2000, i va acabar al desembre de 2010. Leavesden Studios va ser la base principal de filmació i l'any 2012 va obrir al públic com un studio tour.[2]

Pel·lícula Director Guionista Productors Compositor Llibre
Harry Potter and the Philosopher's Stone Chris Columbus Steve Kloves David Heyman John Williams Harry Potter and the Philosopher's Stone
Harry Potter and Chamber of Secrets Chris Columbus, David Heyman i Mark Radcliffe Harry Potter and Chamber of Secrets
Harry Potter and the Prisoner of Azkaban Alfonso Cuarón David Heyman Harry Potter and the Prisoner of Azkaban
Harry Potter and the Goblet of Fire Mike Newell David Heyman & David Barron Patrick Doyle Harry Potter and the Goblet of Fire
Harry Potter and the Order of the Phoenix David Yates Michael Goldenberg Nicholas Hopper Harry Potter and the Order of the Phoenix
Harry Potter and the Half-Blood Prince Steve Kloves David Heyman, David Barron & J. K. Rowling Harry Potter and the Half-Blood Prince
Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 1 Alexandre Desplat Harry Potter and the Deathly Hallows
Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 2

Directors[modifica]

La saga ha estat dirigida per quatre directors diferents: Chris Columbus, Alfonso Cuarón, Mike Newell i David Yates. Columbus havia de dirigir tota la saga però després de la segona pel·lícula va decidir no retornar a la direcció i va passar a ser productor. Alfonso Cuarón va ser l'encarregat de dirigir la seguent pel·lícula i va declinar la quarta; per tant, Mike Newell va ser escollit per fer-ho. Newell tampoc va voler dirigir les tres pel·lícules restants i finalment es va donar la direcció a David Yates.[3]

La visió de cada director era una diferent del seu predecessor. Per exemple, Columbus va dir que les dos primeres pel·lícules eren com un "golden storybook" amb una ambientació antiga, mentre que Cuarón va canviar el to visual i va utilitzar una paleta cromàtica menys saturada. Newell va dirigir la quarta com un thriller paranoic i Yates va voler portat el sentit del perill i de caràcter al món. Tots van comentar la dificultat de equilibrar la seva visió de la història i el món que Columbus va crear.

David Heyman, el productor, va comentar la "generositat dels directors" quan va explicar que "Chris va passar temps amb Alfonso, Alfonso amb Mike i Mike amb David, ensenyant-li una antiga edició de la pel·lícula i parlant sobre el significat de ser director."

Tots quatre directors s'han lloat entre ells. Columbus va parlar favorablement del desenvolupament dels personatges; Cuarón va admirar la "poesia tranquil·la" de Yates; Newell va fer notar que cada director tenia un heroisme diferent; i Yates veu les quatre primeres pel·lícules i les "gaudeix des del respecte".

Guions[modifica]

Steve Kloves va escriure els guions menys el de la cinquena pel·lícula, que va ser escrita per Michael Goldenberg. Kloves va comptar amb l'assistència directa de J.K. Rowling, encara que li va permetre el que ell va qualificar de "cambra tremolosa". Rowling va demanar a Kloves que es mantingués fidel a l'esperit dels llibres. Per tant, la trama i el to és corresponent als del seu llibre, tot i que amb certs canvis i omissions per finalitats cinemàtiques o limitacions temps i de pressupost. Michael Goldenberg també va rebre informació de Rowling durant la seva adaptació de la cinquena novel·la.[4]

Un model d'estudi de Hogwarts. És l'escenari principal de la sèrie; El castell es caracteritza per adaptar-se a totes les novel·les i pel·lícules.

En una entrevista de 2010, David Heyman va explicar breument la transició entre llibres i pel·lícules. Va comentar sobre la participació de Rowling a la sèrie, afirmant que va comprendre que "els llibres i les pel·lícules són diferents" i va ser "el millor suport" que un productor podria tenir. Rowling en general va aprovar totd els guions, que van ser vistos i discutits pel director i els productors. Heyman també va dir que Kloves era la "veu clau" en el procés d'adaptació de les novel·les i que certs aspectes dels llibres havien de ser exclosos a causa de la decisió dels cineastes de mantenir el focus principal en el viatge d'Harry com a personatge , que donaria a les pel·lícules una estructura definida. Heyman va esmentar que alguns fans "no necessàriament comprenen el procés d'adaptació" i que els cineastes haurien volgut "tenir-ho tot" a les pel·lícules, però van assenyalar que no era possible ja que no tenien "ni temps ni estructura cinematogràfica" per fer-ho. Va acabar dient que adaptar una novel·la a la pantalla és "un procés realment costós".[5]

A causa de que les pel·lícules es feien a mesura que es publicaven les novel·les, els cineastes no tenien cap idea del resultat de la història fins al llançament de la última novel·la l'any 2007. Kloves va parlar de la seva relació amb Rowling a l'hora d'adaptar les novel·les dient: "La cosa de Jo, que és notable per a algú que no té experiència en el procés de realització de la pel·lícula, va ser la seva intuïció. Vaig tenir una conversa el primer dia que la vaig conèixer, on em va dir: "Se que les pel·lícules no poden ser els llibres ..." perquè sé el que vindrà i és impossible dramatitzar completament a la pantalla el que vaig a escriure. Només et demano que siguis fidel als personatges, això és tot el que em preocupa ". Kloves també va dir:" No se que em va fer dir això [a Rowling], però vaig dir-li: "Acabo d'advertir que el meu personatge preferit no és el Harry. El meu personatge preferit és l'Hermione". I crec que per alguna raó estranya, des d'aquell moment, ella va confiar en mi."

Disseny del set[modifica]

El dissenyador de producció de les vuit pel·lícules va ser Stuart Craig, assistit per Stephenie McMillan. Craig va crear, per exemple, el Ministeri de Màgia, la Cambra de Secrets o la Malfoy Manor. Com que les novel·les es van publicar a mesura que es feien les pel·lícules, Craig va haver de reconstruir alguns decorats per a futures pel·lícules i va haver d'alterar el disseny d'Hogwarts.[6]

El conjunt de pel·lícules d'estudi de The Great Hall of Hogwarts va ser un dels primers conjunts creats per a la sèrie. L'església del Saló de Crist a Oxford, Anglaterra, va ser la inspiració pel set del Gran Saló de Hogwarts.

Craig va dir: "Al principi, cada vegada que es veia l'exterior de Hogwarts, era una miniatura física", que va ser realitzada per artesans."[7]Vam acabar amb un perfil de Hogwarts, un horitzó que en realitat no vaig dissenyar, i que no sempre era satisfactori, i com que totes les novel·les es van escriure mentre es van fer les pel·lícules, hi havia nous requeriments [per a edificis]. La [Torre d'Astronomia] definitivament no hi era originalment, i així vam poder afegir aquesta peça substancial. I en l'última pel·lícula, necessitàvem un escenari per la batalla d'Hogwarts: el gran pati exterior es va duplicar de mida, i si es mira la primera pel·lícula, no hi era.".[8] En l'última pel·lícula, Craig va usar un model digital en comptes d'una miniatura.

Sobre el mètode de crear els conjunts, Craig va comentar que sovint començava dibuixant les idees en un full de paper en blanc. Stephanie McMillan també va afegir que "cada pel·lícula tenia nous desafiaments", citant els canvis d'estil visual entre directors i cinematògrafs com a exemple.

Craig va comentar la seva experiència treballant a l'entorn de l'estudi: "Sóc el dissenyador de producció, però en una pel·lícula gran com Harry Potter, puc ser responsable de 30 a 35 persones, des del supervisor del director d'art i un equip de directors d'art i assistents, a dibuixants i dibuixants júniors, i després a fabricants de models, escultors i artistes escènics ". Va dir: "Fa deu anys, tots els dibuixos de Harry Potter es feien amb llapis. Agafava els meus plans i esbossos i els donava a un il·lustrador arquitectònic professional, que creava el concept art utilitzant llapis i colors sobre paper d'aquarel·la. " Va dir que el procés va canviar lleugerament al llarg dels anys a causa del que va anomenar, la "revolució digital" de fer pel·lícules.[9]

Quan es va acabar la filmació, alguns dels conjunts de Craig van ser reconstruïts o transportats per pder ser exposats al Studio tour de Leavesden.

Efectes visuals[modifica]

Els efectes visuals són aquells que incorporen les pantalles verdes, les imatges realitzades amb ordinador o les animacions 3D.

Moltes empreses d'efectes visuals han treballat a la saga de Harry Potter, com Rising Sun Pictures, Double Negative, Cinesite, Framestore o Industrial Light & Magic. Els tres últims, en totes les pel·lícules de la sèrie, mentre que Double Negative i Rising Sun Pictures van començar amb Harry Potter and the Prisoner of Azkaban o Harry Potter and the Goblet of Fire, respectivament. Framestore va contribuir amb el desenvolupament de moltes criatures i seqüències memorables de la sèrie. Cinesita va produir tant efectes miniaturals com digitals per a les pel·lícules.

El productor David Barron va dir que "Harry Potter va crear la indústria dels efectes del Regne Unit tal com la coneixem. A la primera pel·lícula, tots els efectes visuals complicats es van fer a la costa oest dels Estats Units, però en la segona, vam fer un salt de fe i es va donar una gran part del que normalment es donaria als venedors californians als britànics.". Tim Burke, supervisor d'efectes visuals, va afirmar que molts estudis " ara porten el seu treball a les companyies del Regne Unit, totes les instal·lacions estan completament reservades, i aquest no era el cas abans de Harry Potter".[10]

Efectes especials[modifica]

Els efectes especials, en general, es poden classificar en dues categories diferents: òptic i mecànics. Els òptics es fan mitjançant la manipulació de la càmera i la il·luminació per tal de canviar com es mostra l'escena. Per exemple, s'utilitzen lents per les càmeres, diferents tipus d'il·luminació o moviments de càmera.

Els mecànics, en canvi, són aquells que fan que les coses semblin el que no són. Per exemple, canviant el temps per fer que nevi o plogui o la pirotècnia.[11]

A les pel·lícules, al principi, les espelmes flotants al Gran Saló estaven subjectades per cables però més tard van haver d'afegir-les digitalment a causa de problemes amb el calor i la cera. Els menjars en els àpats del Gran Saló estaven fets, majoritàriament, de resina pintada, però n'hi havia alguns que eren comestibles per tal que els actors els mengèssin. Per aconseguir que Hagrid semblés un gegant, es van realitzar dos sets diferents de casa seva: un de mida "normal" per gravar els altres personatges i un de tamany reduït per fer veure a Hagrid més gran. Per simular el joc de Quidditch, les escenes amb escombres es gravar davant d'una pantalla verda i l'equip d'efectes visuals va canviar el fons a la postproducció.[12]

Referències[modifica]