Pelèndons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàPelèndons
Mapa-celtiberos.svg
Localització dels pelèndons entre els celtibers:
  • pelèndons
  • Tipus tribu
    Part de celtibers
    Grups relacionats arevacs, bel·les, lobetans, lusons i tits
    Modifica les dades a Wikidata

    Els pelèndons (llatí Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs. Sota els romans van quedar dins el convent jurídic de Clúnia. Estaven dividits en quatre tribus i una de les seves ciutats fou Numància (Numantia) inicialment, i que, més tard, després de pertànyer als arevacs, van recuperar en època romana. Altres ciutats foren Visontium (Vinuesa), Olibia, Varia, Lutia (potser Cantalucía), Savia i Augustobriga (Muro de Ágreda).

    Eren un poble ramader, que feien transhumància a les terres baixes de la vall de l'Ebre. Els arevacs els van arraconar a les parts més altes del sistema Ibèric. A la part nord de la província de Sòria s'han trobat els anomenats castres cèltics que probablement són d'origen pelendó. S'han trobat certes semblances amb els belendes de la vall de l'Arieja a França.

    Orígens[modifica]

    Sembla que tenien un origen de barreja il·líria i cèltica, els pelèndons emigrats a la península hispànica al voltant del segle VI aC[1][2] i es creu que estaven relacionats amb els belendi de la vall Arieja a la Gàl·lia. Parlaven l'idioma 'q-cèltic'.

    Referències[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelèndons Modifica l'enllaç a Wikidata
    1. Plini el Vell, Naturalis Historia, 3, 29
    2. Estrabó, Geographika, III, 4, 12