Pelham un, dos, tres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngThe Taking of Pelham One Two Three
Pelham un, dos, tres
Pelham2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Joseph Sargent
Protagonistes Walter Matthau, Robert Shaw, Martin Balsam, Hector Elizondo, Earl Hindman
Producció Edgar Scherick
Guió Peter Stone, John Godey
Música David Shire
Fotografia Owen Roizman
Muntatge Gerald B. Greenberg
Vestuari Anna Hill Johnstone
Productora Edgar Scherick
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1974
Durada 104 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova York
Temàtica
Basat en The Taking of Pelham One Two Three (novel)
Gènere Drama
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Pelham un, dos, tres (a l’original anglès: The Taking of Pelham One Two Three) és una pel·lícula estatunidenca de Joseph Sargent estrenada el 1974 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

A Nova York, quatre homes armats, utilitzant colors com a noms, prenen com a ostatge un vagó de metro i demanen un rescat d'un milió de dòlars per a l'alliberament dels passatgers. El Tinent Zachary Garber de la policia del metro de Nova York ha d'administrar aquest assumpte, mentre rep en el centre de control a visitants del metro de Tòquio.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula servirà d'inspiració a Quentin Tarantino per a Reservoir Dogs el 1992, per la utilització de colors com a nom de codi dels bandits.
  • Tony Scott ha realitzat un remake de la pel·lícula, The Taking of Pelham 123, amb Denzel Washington i John Travolta, que hauria de sortir l’agost del 2009.
  • Una de les dimensions interessants de la pel·lícula és l'existència de diverses referències a l'activitat professional de les dones (diversos personatges masculins de la pel·lícula insisteixen en la seva manca de confiança en la presència de dones en llocs de decisió). És difícil dir si es tracta d'humor de segon grau o de depreciació, però reflecteix bé l'esperit de la societat en el moment del rodatge.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Pelham un, dos, tres (en català). esadir.cat. 
  2. «The taking of Pelham one, two, three». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema