Peltigera
Peltigera leucophlebia | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Ascomycota |
| Classe | Lecanoromycetes |
| Ordre | Peltigerales |
| Família | Peltigeraceae |
| Gènere | Peltigera Willd., 1787 Peltigera |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Peltigera canina |
Peltigera és un gènere de fongs ascomicots liquenitzats de l'ordre dels lecanorals (Lecanorales), família Peltigeraceae.[1][2] Inclou unes 50 espècies[2] de líquens, moltes de les quals fan la fixació del nitrogen mercès a que tenen com a fotobiont un cianobacteri, i són importants en la biologia dels sòls.
Són líquens que sovint viuen a terra però també hi ha espècies que ho fan en troncs dels arbres, roques i altres substrats en moltes parts del món.[3] Moltes espècies de Peltigera tenen un cianobacteri com a simbiont però d'altres només estan associades a algues o a algues i cianobacteris.
Descripció
[modifica]Són líquens foliosos amb tal·lus amb lòbuls amples de fins a 30 cm de diàmetre.[4] Els colors de la superfície superior poden ser gris, marró o verdós. La superfície inferior típicament és cotonosa.[5]
Totes les espècies de Peltigera fixadores de nitrogen s'associen amb el cianobacteri Nostoc.[6][7]
Usos
[modifica]Les espècies de Peltigera tradicionalment s'ha utilitzar per tractar les ferides, trastorns urinaris, candidiasi, tuberculosi i ràbia.[8][9] P. apthosa es va fer servir contra els constipat[10] i aftes infantils.[11] P. furfuracea mostra activitat antioxidant.[12]
Com aliment
[modifica]En general els rens i caribús no se les mengen com tampoc altres mamífers.[13] Els cargols en canvi prefereixen Peltigera.[14]
Components bioactius
[modifica]Peltigera leucophlebia conté tenuiorina i metil orsel·linat, els quals inhibeixen l'enzim 15-lipoxigenasa.[15]
Algunes espècies
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi.. 10a edició. Wallingford: CABI, 2008, p. 504. ISBN 9780851998268.
- 1 2 Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Martinez I, Burgaz AR, Vitikainen O, Escudero A. (2003). Distribution patterns in the genus Peltigera Willd. Lichenologist 35(4): 301–323.
- ↑ Vitikainen O. (1994). (1998). Taxonomic notes on neotropical species of Pelitgera. In: Lichenology in Latin America: history, current knowledge and applications. Edited by M. P. Marcelli, and M.R.D. Seaward. CETESB, Companhia de Tecnologia de Saneamento Ambiental, Estado de Sao Paulo. pp. 135-139.
- ↑ Geiser, Linda; McCune, Bruce. Macrolichens of the Pacific Northwest. Corvallis: Oregon State University Press, 1997, p. 198. ISBN 0-87071-394-9.
- ↑ Dodds WK, Gudder DA, Mollenhauer D. (1995). The ecology of Nostoc. Journal of Phycology 31: 2–18.
- ↑ O'Brien HE, Miadlikowska J, Lutzoni F.
- ↑ Negi HR, Kareem A. (1996). Lichens: the unsung heroes. Amruth 1(4): 3-6.
- ↑ Moerman, Daniel E.. Native American ethnobotany. Portland, Or: Timber Press, 1998. ISBN 0-88192-453-9.
- ↑ Perez-Llano GA. (1944). Lichens. Their biological and economical significance. Botanical Review 10: 27–40.
- ↑ Vartia KO. (1950). On the medicinal use of lichens. Academic dissertation. Helsinki: 11–21.
- ↑ PMID: 15752633
- ↑ Palmqvist K. (2000). Tansley Review No. 117. Carbon economy in lichens. New Phytologist 148: 11-36.
- ↑ Benesperi R, Tretiach M. (2004). Differential land snail damage to selected species of the lichen genus Peltigera. Biochemical Systematics and Ecology 32(2): 127–138.
- ↑ Ingólfsdóttir K, Gudmundsdóttir GF, Ogmundsdóttir HM, Paulus K, Haraldsdóttir S, Kristinsson H, Bauer R «Effects of tenuiorin and methyl orsellinate from the lichen Peltigera leucophlebia on 5-/15-lipoxygenases and proliferation of malignant cell lines in vitro». Phytomedicine, 9, 7, octubre 2002, p. 654–658. DOI: 10.1078/094471102321616481. PMID: 12487331 [Consulta: 18 desembre 2008].
Bibliografia
[modifica]Gilbert, O. Lichens Naturally Scottish. 2004. Scottish Natural Heritage. ISBN 1 85397 373 4