Pel·lícules de James Bond
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Terence Young, Guy Hamilton, Peter Hunt i Lewis Gilbert |
| Protagonistes | |
| Productora | Eon Films (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | James Bond |
| Gènere | cinema d'espionatge i cinema d'acció |
Les pel·lícules de James Bond formen la sèrie britànica d'adaptacions al mitjà audiovisual de pel·lícules d'espionatge basat en el personatge de ficció del MI6, l'agent James Bond, «007», que originalment va aparèixer en una sèrie de llibres d'Ian Fleming. És la sèrie contínua de pel·lícules més llarga en la història del cinema, després d'haver iniciat la producció des de 1962 fins al present (amb un parèntesi de sis anys entre 1989 i 1995). Eon Productions, és la productora oficial de la franquícia Bond, que ha produït 25 pel·lícules fins avui, la majoria d'elles als estudis Pinewood. Amb un brut combinat de més de $ 6 mil milions fins avui, les pel·lícules produïdes per Eon constitueixen la quarta sèrie més taquillera de pel·lícules en la història, per darrere de les pel·lícules del Univers cinematogràfic de Marvel, Star Wars i l'Univers cinematogràfic del món màgic (les pel·lícules de Bond són les més taquilleres de la història si es representen els efectes de la inflació..[1][2] Sis actors han retratat a 007 en la sèrie de Eon, l'últim d'ells Daniel Craig.
Independentment de la sèrie de Eon Productions, hi ha hagut tres produccions addicionals amb el personatge de James Bond: la primera, una adaptació per a un capítol de la sèrie estatunidenca Climax! de 1954, titulat Casino Royale, produïda per CBS i Paramount Pictures; la segona, una paròdia de 1967, Casino Royale, produït per Charles K. Feldman per a la productora Columbia Pictures; i la tercera, una nova versió de la pel·lícula de 1965, Thunderball titulada Mai diguis mai més (1983), produït per Jack Schwartzman per a Warner Bros., que havia obtingut els drets de la pel·lícula de McClory.
Albert R. Broccoli i Harry Saltzman han coproduït la majoria de les pel·lícules Eon fins a 1975, quan es va convertir Broccoli en l'únic productor. L'única excepció en aquest període va ser Operació Tro, en la qual Broccoli i Saltzman es van convertir en productors executius, mentre que Kevin McClory la va produir.
Des de 1984 fins a 1989 Broccoli va estar acompanyat pel seu fillastre, Michael G. Wilson com a productor fins a 1995, quan Albert Broccoli va fer a un costat Eon i va ser reemplaçat per la seva filla Barbara Broccoli, que ha coproduït amb Wilson des de llavors. Bròcoli (i fins a 1975, de Saltzman) empresa familiar, Danjaq, ha mantingut la propietat de la sèrie a través de Eon, i mantingut co-propietat amb United Artists des de mitjan dècada de 1970. La sèrie Eon ha vist la continuïtat tant en els actors principals i en els equips de producció, amb els directors, escriptors, compositors, dissenyadors de producció, i altres empleats a través d'una sèrie de pel·lícules. Des de l'estrena de Dr. No (1962) fins a For Your Eyes Only (1981), les pel·lícules es van distribuir exclusivament per United Artists. Quan la Metre-Goldwyn-Mayer va absorbir a United Artists en 1981, MGM/UA Entertainment Co. es va formar i distribueix les pel·lícules fins a 1995. MGM únicament distribueix tres pel·lícules entre 1997 i 2002 després d'United Artists va ser retirat com un estudi del corrent principal. Des de 2006 fins a l'actualitat, MGM i Columbia Pictures han co-distribuït la sèrie de pel·lícules, després de l'adquisició de 2005, de MGM per un consorci liderat per l'empresa matriu de Columbia, Sony Pictures Entertainment. Al novembre de 2010; MGM es va declarar en fallida; després de la seva sortida de la insolvència, Columbia ha estat soci de coproducció de la sèrie amb Danjaq en els drets de distribució de Sony fins a Spectre (2015).[3]
El personatge fictici Bond va complir 50 anys l'any 2003, i 50 anys d'emissions en el 2004 comptats a partir de Casino Royale de 1954, encara que al final dels títols de Skyfall (2012), apareix una llegenda amb lletra gran dient: «"50 anys de James Bond"» en anglès, referint-se als 50 anys de pel·lícules contant a partir de Dr. No (1962).
Pel·lícules[modifica]
Totes les novel·les de Fleming han estat portades al cinema i a la televisió, algunes molt fidels als originals i altres molt lliurement adaptades, així com la majoria dels contes de Fleming. De les novel·les escrites per autors posteriors cap s'ha portat encara a la pantalla gran. Les últimes pel·lícules de James Bond han estat basades en guions originals prenent alguns elements de les novel·les de Fleming.
Són vuit actors que han encarnat a 007 en total, sense comptar només l'oficialitat legal d'EON Productions. La llista enumera totes les produccions fins avui. D'elles, les produïdes per Eon són 25 .[4]
Són tres les pel·lícules no realitzades per EON, les anomenades «no oficials» malgrat que compleixen tots els drets legals per a la utilització del personatge: Casino Royale (1954) produïda per Paramount Pictures i la CBS Broadcasting Inc, Casino Royale (1967) produïda per Columbia Pictures, i Mai diguis mai més (1983) produïda per Warner Bros.
Són 27 versions fílmiques adaptades de James Bond fins a l'any 2015. El capítol de la sèrie americana Clímax titulat Casino Royale de 1954, va ser la primera adaptació fílmica que es va realitzar amb autorització del novel·lista anglès Ian Fleming (creador del personatge fictici James Bond l'any 1952), donant com a resultat a Bond com a protagonista de pantalla a partir de l'any 1954.
Pel·lícules produïdes per Eon[modifica]
Pel·lícules no produïdes per Eon[modifica]
Les dues pel·lícules de Bond d'altres companyies de producció tenen una recaptació conjunta de més de 200 milions de dòlars (o aproximadament 871 milions de dòlars en dòlars del 2020)
| Títol | Any | Actor Bond | Director(s) | Taquilla (milions)[5] | Cost (milions)[5] | Ref(s) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Real $ | Ajustat $2005 | Real $ | Ajustat $2005 | |||||
| Casino Royale | 1967 | David Niven | Ken Hughes John Huston Joseph McGrath Robert Parrish Val Guest Richard Talmadge |
44.4 | 260.0 | 12.0 | 70.0 | [37] |
| Mai diguis mai més | 1983 | Sean Connery | Irvin Kershner | 160.0 | 314.0 | 36.0 | 71.0 | [38] |
| Total de pel·lícules no produïdes per Eon | 204,4 | 574.0 | 48.0 | 141.0 | ||||
Curtmetratges[modifica]
- Happy & Glorious
Durant la Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012, s'emet Happy & Glorious —Happy and glorius, que és un dels versos de la lletra del himne nacional del Regne Unit—, un curtmetratge que inclou a James Bond (interpretat per l'actual actor de Bond, Daniel Craig) entrant al Palau de Buckingham. En ingressar al palau hi ha una visita turística de nens brasilers (en al·lusió als següents jocs olímpics) als qui se'ls està donant una explicació de la història del palau quan James Bond passa al costat d'ells. En arribar a les estances reals de la reina, se li observa asseguda en el seu escriptori. Just en donar dos quarts de nou en punt, la reina volteja i saluda dient "Good evening, Mr Bond!" —Bona nit, Sr. Bond!—, amb el que es va fer al·lusió a la puntualitat anglesa. Després, al compàs de la música per als reals focs d'artifici de Händel, Bond va escortar a la reina Elisabet II del Regne Unit fora de l'edifici i va esperar dins d'un helicòpter, que va volar per Londres fins a l'estadi. Durant el camí, l'helicòpter passa per alguns dels símbols de Londres, com el Big Ben, el riu Tàmesi i el London Eye passant pel centre d'aquest. En tots els llocs per on passen, són saludats per persones de totes les nacionalitats, incloent-hi els terrats dels gratacels. En passar per l'estàtua de Winston Churchill, aquesta cobra vida, i somriu a la reina i la saluda amb efusivitat, la qual cosa sorprèn al superagent. Al final de la pel·lícula, Bond i sa Majestat van saltar de l'helicòpter mentre s'escolta el tema musical clàssic de les pel·lícules. Aquesta escena es va entremesclar amb imatges en viu d'actors interpretant-los, que es van llançar en paracaigudes des d'un helicòpter sobre l'estadi —usant paracaigudes amb la Bandera del Regne Unit—.[39]
El salt el van realitzar els especialistes Gary Connery, especialista i saltador des de llocs fixos, amb un vestit idèntic al de la Reina, i Mark Sutton qui va doblegar a Craig i que perdria la vida en un tràgic accident el 14 d'agost de 2013. En l'escena en la qual la Reina entra i se senti dins de l'helicòpter, va ser doblada per l'actriu Julia McKenzie, intèrpret de Miss Marple a televisió.
Ubicació geogràfica de les pel·lícules Bond[modifica]
Aquesta llista enumera els països, ciutats o llocs on es desenvolupa cadascuna de les pel·lícules oficials (que no coincideixen necessàriament amb els llocs de rodatge). Llocs ficticis van entre cometes. Van ser fetes principalment a Mèxic
Pel·lícules de EON Productions[modifica]
Pel·lícules no produïdes per EON Productions[modifica]
| Títol | Localitzazions |
|---|---|
| Casino Royale (1954) | |
| Casino Royale (1967) | |
| Mai diguis mai més |  Regne Unit: Clínica i base americana Bahames: Nassau França: Fort Carré i Vilafranca de Mar- com Niça -  Síria: Palmira Mònaco: Montecarlo
|
La fórmula Bond[modifica]
Al cinema, James Bond es va consagrar per mitjà d'una fórmula que ha estat imitada per molts altres films i directors, moltes vegades de debò i altres tantes en clau de paròdia. La "fórmula Bond" va ser perfilada de manera molt precisa a partir de "Goldfinger", film on coincideixen tots els seus elements en glòria i majestat per primera vegada. Els elements de la fórmula Bond són:
- L'agent James Bond: Excapitán de fragata de la marina anglesa i exintegrante de les SAS, (forces especials britàniques). James Bond és un home que està començant els 40. Disposa d'un bon estat físic, requeriment indispensable en la seva labor. Bond és un home amb carisma, educat i sytsvtiu, seductor amb les dones i rude amb l'enemic. Els seus gustos són cars i sofisticats. Sap molt de vins i còctels i és assidu al pòquer i els casinos. Un dels trets més marcats, és que vesteix sempre concorde a l'ocasió: esport o formal. Com a ex-oficial de la Marina de Sa Majestat britànica, està capacitat per a pilotar llanxes, avions i helicòpters. A més és un intrèpid conductor d'actuacions i molt hàbil amb les motocicletes. Posseeix un bon entrenament en lluita cos a cos, a més de comptar amb amplis coneixements en el maneig de tota classe d'armes. És expert tirador amb pistola i armes llargues. Té àmplia experiència en salt amb paracaigudes, salt "Halo", busseig i lluita d'esgrima. Patriota incorruptible, valent, honest i lleial, és conscient de l'ingrat del seu treball i, encara que sap que mai rebrà cap reconeixement per la seva labor, no es desanima a complir totalment, amb les seves respectives missions. 007 no gaudeix matant, però no vacil·la gens a fer-ho, si el seu deure el requereix, fins i tot si el seu oponent arribés a ser una dona. Bond és, al mateix temps, un subordinat una mica difícil de portar. No d’arronsa davant cap perill, ordre o missió, però agrada d'utilitzar els seus propis mètodes, a fi d'obtenir resultats eficaços. Això sí, semblant comportament li ha implicat, dins de l'actual saga "Bond/Craig", seriosos problemes amb els seus superiors, la qual cosa fins i tot li ha arriscat a perdre la seva ocupació, per insubordinació. Amic de planificació a l'hora de realitzar les diferents missions, no rebutja l'acció improvisada, atès que el "treball de camp" és de resultats absolutament variables o dispars. Aquesta actitud una mica arrogant de l'actual 007, llançat per la productora Broccoli, en el 2006, difereix dels Bond anteriors. Bond abans era obedient i subordinat sense objeccions. Potser una cosa dòcil. Sempre obeint sense discutir ni qüestionar res. Ara, no obstant això, prefereix actuar segons es donin les circumstàncies. Improvisa i gestiona amb rapidesa i decisió, basat en sentit comú i el seu coneixement del "treball de camp". A Skyfall, es revela com a alcohòlic i eventualment addicte a les drogues. Encara que es mostra fred i segur de si mateix, és evident que 007, en algun moment, sofreix de remordiments, encara que això és només per ell, no exterioritzant-los mai. Bond mai ha permès que aquests remordiments interfereixin amb la seva labor. Poc inclinat a confiar en els altres, excepte molt comptades excepcions, James Bond és un home profundament observador, perspicaç i analític. En les cintes "Skyfall" i "Spectre", anys 2012 i 2015 respectivament, es lliuren alguns indicis de la vida d'un Bond preadolescent. Com a únic integrant supervivent d'una família disfuncional, els progenitors de la qual moren tràgicament, la vida de James Bond va per rumbs que conformen no sols el seu caràcter de llop solitari, sinó que també és el vincle entre el seu passat, present i futur. En la pel·lícula "Spectre", debuta el su -fins a aquest moment- desconegut però brillant i desequilibrat germanastre, Franz Oberhauser, qui després es fa dir Ernst Stavro Blofeld (encarnat pel talentós guanyador de l'Oscar, l'austríac Christoph Waltz) és una ombra indeleble i sempre present en el món, obra i vida de Bond. James Bond utilitza una pistola semiautomàtica Walther PPK, calibre 7,65 (a "Doctor No", primera cinta de 007, protagonitzada pel mític Sean Connery, se la veu amb ella per primera vegada, al mateix temps que abandona la seva anterior arma, una Beretta calibre .25 per ordres superiors). Cal assenyalar, així mateix, un nou canvi en el seu armament molt d'acord amb l'enduriment del personatge per Daniel Craig, en abandonar l'obsoleta Walther PPK del 7,65 per una nova, futurista i més contundent Walther P99 de 9 mm Parabellum. Aquestes característiques van ser plasmades, amb major o menor èmfasi, per diversos actors: Sean Connery en sis pel·lícules (sense comptar "Mai diguis mai més"), George Lazenby en una, Roger Moore en set, Timothy Dalton en dues i Pierce Brosnan en quatre. Per "Casino Royale" va ser triat l'actor Daniel Craig. Finalment, ja va caure en desús i ha estat eliminada i no es nomena, el suposat costum que James Bond, dorm amb una pistola sota el coixí. Era un antic regust dels primers Bond, els quals es desenvolupaven en el marc de la guerra freda dels 60's i 80's.
- El supervilà: De modals cortesos, encant i gran urbanitat -com a bon home de món- posseeix un gran ego, vanitat i ambició. Usualment desitja conquistar el món o alguna cosa d'ell: petroli, aigua, tecnologia, recursos varis. No obstant això, també hi ha supervilans amb pretensions una mica més "modestes" (controlar la droga als Estats Units, o la fabricació de supercomputadores, etcètera). En la pel·lícula "Skyfall", el supervilà de torn i ex agent del MI6, l'astut, manipulador, carismàtic i histriònic Silva (també conegut com Thiago Rodríguez, encarnat pel guanyador de l'Oscar Javier Bardem) és retratat com una persona amb algunes notòries disfuncions sexuals, sent així l'oposat absolut de la masculinitat de Bond. Aquest vilà no sols ha estat l'únic que ha fet suar fred a 007, en realitzar-li breus i sensuals escarceigs estant lligat a una cadira, sinó que també va ser l'únic que va aconseguir -fins al moment- vulnerar les oficines centrals del MI6 i volar-les. L'antagonista de James Bond, no sols és usualment una ment sagaç, sinó que també posseeix abundants recursos financers. D'igual manera, compta amb zero escrúpols a l'hora de dur a terme les seves maquinacions i el posterior cost de vides innocents. El vilà, d'igual manera, també ha sofert un trauma violent en la seva vida, la qual cosa en alguns moments, es pot presentar com el que li va fer derivar en un ésser malvat. El vilà Bond més característic, no obstant això, és Ernst Stavro Blofeld, el sinistre cap de SPECTRE, recognoscible per acariciar sempre al seu gat blanc mascota, i que va aparèixer en "Des de Rússia amb amor", "Operació Tro", "Només es viu dues vegades", "Diamants per a l'eternitat", "007 al Servei Secret de Sa Majestat" i la seqüència de precrèdits de "Només per als teus ulls". En la saga de pel·lícules d'Austin Powers, de principis de la dècada del 2000, Mike Myers es caracteritza com el vilà "Doctor Maligne" / "Doctor Malito", lluint el mateix vestuari, modals, gat i cicatriu que Blofeld, encara que amb resultats bastant més hilarants que intimidants.
- Les noies Bond: algunes vegades dues, una bona i una dolenta. La dolenta és generalment una vampiressa disposada a seduir-lo per a perdre’l, encara que hi ha excepcions ("Goldfinger", "Moonraker"). La bona era inicialment la noia que es ficava en problemes perquè Bond la salvés, encara que en l'evolució de la sèrie, algunes d'elles van arribar a lluitar amb Bond mà a mà contra el mal. En algunes pel·lícules apareix una tercera noia, en categoria de "conquesta menor", i sense major transcendència en la història. Algunes noies Bond famoses han estat Ursula Andress, Honor Blackman, Jane Seymour, Kim Basinger, Barbara Carrera, Maud Adams, Tanya Roberts, Grace Jones, Talisa Soto, Izabella Scorupco, Famke Janssen, Sophie Marceau, Denise Richards, Halle Berry, Michelle Yeoh, Léa Seydoux, Monica Bellucci, Eva Green, Ana de Armas, etcètera. A "Casino Royale" (2006), corresponent a la primera cinta de la "cronologia Craig i posteriors", va haver-hi una noia que no va caure sota els encants de Bond, encara que ell tampoc va demostrar ni el més mínim interès. És el cas de Valenka, la noia de Le Chiffre (Mads Mikelsen) interpretada per Ivana Milicevic. Aquesta cinta ha estat l'única, fins al moment, en què 007 no intima amb una maca noia vilana. D'igual manera, a "Quantum of Solace", cinta de l'any 2008, l'actriu Olga Kurylenko, qui interpreta a Camille Montes, tampoc intima amb Bond, complementant-se tots dos, això sí, en una relació professional i de respecte mutu.
- Els invents o gadgets. Q (interpretat per Desmond Llewelyn des de 1962 fins a la seva mort en 1999) és el personatge encarregat d'equipar a Bond amb el més avançat de la tecnologia per a complir les seves missions. Aquests articles, com a bolígrafs explosius, ulleres de raigs X, rellotges amb làser, motxilles voladores o míssils en forma de cigarrets, sovint són usats només una vegada. Molts dels vehicles que usa Bond inclouen o són també gadgets, que resulten sempre destruïts, malgrat els constants advertiments i queixes de Q cap a 007. La tercera cinta de Daniel Craig, "Skyfall", va marcar el renaixement de Q, amb notables diferències. Aquest mestre d'armes, manca de l'edat de l'entranyable Q d'antany, el major Boothroyd. És un civil, un jove nerd, egòlatra i amant de les computadores. Després d'una trobada inicial una miqueta incòmoda, per no dir hostil, tots dos guanyen el respecte de l'altre. I aquest nou Q, deixa molt en clar quins seran els passos a seguir, en aquesta reestrenada era Bond. Es dona a entendre que els gadgets d'abans, com ara rellotges amb làser, motxilles propulsores, maletins amb armes, cinturons per a ràpel i tot allò que ranegi en el fantàstic, són història passada, soterrada i oblidada. Quan Q li lliura a 007 un diminut radiotransmissor (satel·litari) i una pistola, Bond s'aprecia visiblement decebut. Actitud que no passa desapercebuda a Q qui li interroga si potser esperava una mica més. Alguna cosa així com un "bolígraf explosiu"?, suggereix amb sorna. I sense esperar resposta, li diu a Bond: "crec que aquests ja no els fem". D'aquesta manera, la producció li va fer una discreta picada d'ullet a la cinta "GoldenEye", de 1995 i a un dels vilans, l'insofrible i obsessiu pirata informàtic Boris Grishenko, interpretat per Alan Cumming. En definitiva, James Bond comptarà amb un acte veloç, el qual hauria de venir amb algunes prestacions extres, com a blindatge, armes, seients ejectables i una cosa realment inusual: una farmaciola de primers auxilis. Complementa el seu equipament, un telèfon cel·lular modern i la seva pistola. El que no va variar, va ser la coneguda petició de Q, qui insta a Bond a retornar íntegres els equips utilitzats, una vegada conclosa la missió. Cosa que en realitat no sol succeir, i que molesta Q. A "Spectre", Q li fa lliurament d'un rellotge Omega 300 Seamaster, equipat amb un potent explosiu plàstic, el qual Bond utilitza per a escapar del seu captor, el desballestat Franz Oberhauser / Ernst Stavro Blofeld, interpretat -com ja hem dit- per l’actor austríac Christoph Waltz. A "No Time to die", Q li lliura a Bond un rellotge equipat amb un pols electromagnètic, amb el qual acaba al sequaç de Safin Primo en projectar-lo al seu ull i rebentar-lo.
- Els cotxes. La majoria els condueix Bond. El més representatiu és el clàssic Aston Martin DB5 de "Goldfinger", usat després en altres cinc pel·lícules de la saga. Són també recordats el Toyota 2000GT Convertible de "Només es viu dues vegades", el Lotus submergible de "L'espia que em va estimar" o l0Aston Martin V12 Vanquish invisible de "Mor un altre dia".
- Els secundaris: aquests inclouen al cap M, la secretària Moneypenny, l'inventor Q, el cap de personal del MI6, Bill Tanner i l'agent de la CIA Félix Leiter (apareix només en algunes pel·lícules, i sempre interpretat per actors diferents, només interpretat pel mateix actor a "Viu i deixa morir" i Llicència per matar; i per Jeffrey Wright en Casino Royale i Quantum of Solace). Precisament, en Quantum of Solace, es veu que Félix Leiter és un home total, valent i íntegre i es revela com un lleial, de confiança i bon amic de Bond, a qui es refereix com a "germà". (En aquest cas, com a germà de serveis d'intel·ligència, ja que Leiter serveix a la CIA en Langley i Bond al MI6, respectivament).
- Paisatges paradisíacs i exòtics: als seus films, Bond ha viatjat per Jamaica, Bahames, França, Suïssa, Anglaterra, els Estats Units (Nova Orleans, Califòrnia), el Japó, Rússia, Egipte, Espanya, Itàlia, l'Índia, etcètera, a part d'alguns llocs imaginaris (la república centreamericana d'Istme, l'illa del Carib de Saint Monique). L'acció de Bond sempre té lloc en grans escenaris naturals.
- Sofisticació a dolls: casinos elegants. Esports d'elit (golf, pol). Rematades d'objectes cars. Oficines en barris d'alta societat.
- Tot combinat en un cert ordre: espectacular seqüència de precrèdits, seqüència de crèdits amb ombres de noies belles (responsabilitat per molts anys de Maurice Binder, i substituït a la seva mort per Daniel Kleinman, a partir de "GoldenEye"), escena entre Bond, M i Moneypenny on se li assigna la missió, primera trobada amb el vilà (molt civilitzat), recerca subsegüent, superació d'obstacles (liquidar a la noia dolenta i a l'esbirro del vilà), i enfrontament final amb el vilà.
- Banda sonora. El tema original de Bond va ser compost per Monty Norman. Durant anys, el responsable de la banda sonora va ser John Barry, qui li va donar un toc únic i especial, encara que per qüestions de força major fos substituït per músics com Bill Conti en "Només per als teus ulls" o Marvin Hamlisch en "L'espia que em va estimar". L'última partitura de Barry va ser per a la pel·lícula "007 alta tensió", la qual marca el seu comiat perquè Barry no va poder ser present per a musicalizar Llicència per matar, la partitura de la qual va ser composta per Michael Kamen. Posteriorment han intervingut Eric Serra i David Arnold. Les cançons Bond són a part, estan en la seqüència de crèdits, i serveixen per a promocionar el film. Entre els qui han interpretat cançons Bond estan Tom Jones, Paul McCartney & The Wings, Sheena Easton, Matt Monro, Sheryl Crow, Duran Duran, Tina Turner, Garbage, A-ha o Madonna. Però la que s'ha repetit més vegades és Shirley Bassey, qui va interpretar el tema central de "Goldfinger", "Diamants per a l'eternitat" i "Moonraker".
- Les frases. Potser la seva frase més famosa és aquella que serveix per a presentar-se, quan el seu interlocutor desconeix la seva identitat i ell respon: "Bond..., James Bond". Una altra de les seves frases més conegudes és la que utilitza en demanar la seva beguda favorita: "Vodka Martini; agitat, no barrejat" ("Shaken, not stirred" en anglès, incorrectament traduït en l'etapa Pierce Brosnan com a "barrejat, no agitat" a Espanya, la qual cosa significa el contrari). També és famosa la frase "James Bond will return..." ("James Bond tornarà..."), que acomiada, lliurament a lliurament, les cintes Bond.
Actors que han representat James Bond[modifica]
-
Sean Connery (6 pel·lícules) -
Roger Moore (7 pel·lícules) -
George Lazenby (1 pel·lícula) -
Timothy Dalton (dues pel·lícules) -
Pierce Brosnan (4 pel·lícules) -
Daniel Craig (5 pel·lícules) -
David Niven (Casino Royale, 1967)
.jpg)
_(Lazenby_crop).jpg)
_(cropped).jpg)
Crítiques i recepció pública[modifica]
| Pel·lícula | Crítica | Public | |
|---|---|---|---|
| Rotten Tomatoes | Metacritic | CinemaScore[42] | |
| Pel·lícules d’Eon | |||
| Dr. No | 95% (60 ressenyes)[43] | 78 (8 ressenyes)[44] | |
| Des de Rússia amb amor | 95% (62 ressenyes)[45] | 83 (18 ressenyes)[46] | |
| Goldfinger | 99% (69 ressenyes)[47] | 87 (12 ressenyes)[48] | |
| Operació Tro | 87% (52 ressenyes)[49] | 64 (9 ressenyes)[50] | |
| Només es viu dues vegades | 73% (52 ressenyes)[51] | 61 (14 ressenyes)[52] | |
| 007 al servei secret de Sa Majestat | 81% (54 ressenyes)[53] | 61 (12 ressenyes)[54] | |
| Diamants per a l'eternitat | 64% (50 ressenyes)[55] | 59 (11 ressenyes)[56] | |
| Viu i deixa morir | 65% (52 ressenyes)[57] | 55 (9 ressenyes)[58] | |
| L'home de la pistola d'or | 39% (51 ressenyes)[59] | 43 (11 ressenyes)[60] | |
| L'espia que em va estimar | 80% (56 ressenyes)[61] | 55 (12 ressenyes)[62] | |
| Moonraker | 60% (53 ressenyes)[63] | 66 (13 ressenyes)[64] | |
| Només per als teus ulls | 72% (53 ressenyes)[65] | 54 (12 ressenyes)[66] | |
| Octopussy | 43% (49 ressenyes)[67] | 63 (14 ressenyes)[68] | |
| Panorama per matar | 38% (61 ressenyes)[69] | 40 (20 ressenyes)[70] | |
| Alta tensió | 74% (57 ressenyes)[71] | 60 (18 ressenyes)[72] | A |
| Llicència per matar | 78% (59 ressenyes)[73] | 58 (25 ressenyes)[74] | B+ |
| GoldenEye | 79% (82 ressenyes)[75] | 65 (19 ressenyes)[76] | A− |
| El demà no mor mai | 56% (90 ressenyes)[77] | 52 (38 ressenyes)[78] | A− |
| Amb el món no n'hi ha prou | 52% (145 ressenyes)[79] | 57 (38 ressenyes)[80] | B+ |
| Mor un altre dia | 56% (222 ressenyes)[81] | 56 (43 ressenyes)[82] | A− |
| Casino Royale (2006) | 94% (264 ressenyes)[83] | 80 (46 ressenyes)[84] | A− |
| Quantum of Solace | 64% (299 ressenyes)[85] | 58 (48 ressenyes)[86] | B− |
| Skyfall | 92% (384 ressenyes)[87] | 81 (49 ressenyes)[88] | A |
| Spectre | 63% (367 ressenyes)[89] | 60 (48 ressenyes)[90] | A– |
| No Time to Die | 83% (406 ressenyes)[91] | 68 (66 ressenyes)[92] | A– |
| Pel·lícula No-Eon | |||
| Casino Royale (1967) | 25% (40 ressenyes)[93] | 48 (11 ressenyes)[94] | |
| Mai diguis mai més | 70% (53 ressenyes)[95] | 68 (15 ressenyes)[96] | |
Premis[modifica]
En els seus seixanta anys d'història, les pel·lícules de Bond han estat nominades i han guanyat molts premis, inclosos els Premis BAFTA, Premis Globus d'Or i Premis Oscar. El 1982, el creador de la sèrie Albert R. Broccoli també va rebre el Premi Memorial Irving G. Thalberg.[97]
Referències[modifica]
- ↑ «The Highest Grossing Movie Franchises» (en anglès). [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «James Bond - a character to die for» (en anglès britànic). [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ http://deadline.com/2015/10/daniel-craig-james-bond-sony-warner-bros-mgm-daniel-craig-1201528241/
- ↑ Fotogramas.es «Se busca director para 'Bond 25'» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2017].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 Block i Autrey Wilson, 2010, p. 428–429.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 Cork i Scivally, 2002, p. 300–303.
- ↑ «From Russia With Love (1963)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Goldfinger (1964)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Thunderball (1965)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «You Only Live Twice (1967)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Diamonds Are Forever (1971)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «The Man with the Golden Gun (1974)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «The Spy Who Loved Me (1977)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Moonraker (1979)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «The Living Daylights (1987)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Licence to Kill (1989)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «GoldenEye (1995)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Tomorrow Never Dies (1997)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «The World Is Not Enough (1999)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Die Another Day (2002)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Casino Royale (2006)». [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Quantum of Solace (2008)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Skyfall (2012)». IMDb. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Sizemore, Charles «Bond Investing. James Bond Investing». Forbes, 10-10-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ Smith, Grady (2012-11-01). «Box office update: 'Skyfall' blazes past $100 million internationally». Entertainment Weekly.
- ↑ Pamela McClintock. «Box-Office Preview: 'Spectre' and 'Peanuts Movie' to the Rescue». The Hollywood Reporter, 04-11-2015. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑ Anthony D'Alessandro. «Spectre Now Targeting $73M to $74M Opening; The Peanuts Movie Cracking $40M–$45M», 07-11-2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Brent Lang. «Box Office: Spectre Needs to Make $650 Million to Break Even». Variety, 04-11-2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Ben Fritz «Spectre, The Peanuts Movie Give Box Office a Welcome Boost». The Wall Street Journal, 08-11-2015 [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ Scott Mendelson. «'Spectre' Doesn't Need To Top 'Skyfall' Because 'James Bond' Is A Bullet-Proof Franchise». Forbes, 21-10-2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Alicia Adejobi. «Spectre movie in numbers: Daniel Craig salary, film budget and James Bond theme tune sales». International Business Times, 25-10-2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Anthony D'Alessandro. «Even Shy Of Skyfall, Spectre Picked Up Sluggish Box Office; Will It Turn A Profit? – Monday Postmortem», 09-11-2015. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ «Spectre (2015)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Plantilla:Cite Box Office Mojo
- ↑ Ford, Rebecca «Bond Women: How Rising Stars Lashana Lynch and Ana de Armas Are Helping Modernize 007» (en anglès). The Hollywood Reporter, 06-11-2019 [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ ; Donnelly, Matt «Breaking Down MGM's Costly 'No Time to Die' Dilemma» (en anglès). Variety, 30-10-2020 [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Casino Royal (1967)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Never Say Never Again (1983)». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Brown, Nic «How James Bond whisked the Queen to the Olympics». BBC News, 27-07-2012 [Consulta: 29 juliol 2012].
- ↑ Madrid Actualidad. «Javier Bardem candidato a los premios Bafta como mejor actor secundario». Arxivat de l'original el 12 de gener de 2013. [Consulta: 9 gener 2013].
- ↑ «“Es el primer Bond que se enrolla con una mujer con arrugas. Las cosas cambian”». elpais.com, 28-10-2015.
- ↑ «CinemaScore». CinemaScore. Arxivat de l'original el 13 abril 2022. [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ «Dr. No (1962)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Dr. No ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «From Russia with Love (1963)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «From Russia with Love ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Goldfinger (1964)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Goldfinger ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Thunderball (1965)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Thunderball ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «You Only Live Twice (1967)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «You Only Live Twice ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «On Her Majesty's Secret Service (1969)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «On Her Majesty's Secret Service ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Diamonds Are Forever (1971)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Diamonds Are Forever ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Live and Let Die (1973)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Live and Let Die ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Man with the Golden Gun (1974)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Man with the Golden Gun ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Spy Who Loved Me (1977)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Spy Who Loved Me ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Moonraker (1979)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Moonraker ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «For Your Eyes Only (1981)». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «For Your Eyes Only ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Octopussy (1983)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Octopussy ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «A View to a Kill (1985)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «A View to a Kill ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Living Daylights (1987)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The Living Daylights ressenyes». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Licence to Kill (1989)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Licence to Kill ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «GoldenEye (1995)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «GoldenEye ressenyes». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Tomorrow Never Dies (1997)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Tomorrow Never Dies». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The World Is Not Enough (1999)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «The World Is Not Enough ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Die Another Day (2002)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Die Another Day ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Casino Royale (2006)». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Casino Royale ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Quantum of Solace (2008)». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Quantum of Solace ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Skyfall (2012)». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Skyfall ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Spectre (2015)». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Spectre ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «No Time to Die». [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «No Time to Die». [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «Casino Royale (1967)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Casino Royale (1967) ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Never Say Never Again (1983)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Never Say Never Again ressenyes». [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Academy Awards Database». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 25 febrer 2012. [Consulta: 16 octubre 2012].
- ↑ «The 21st Annual Golden Globe Awards (1964)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 14 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «BAFTA Awards 1963». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 21st Annual Golden Globe Awards (1964)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 22 juliol 2012. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 37th Academy Awards (1965) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «BAFTA Awards 1964». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 38th Academy Awards (1966) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «BAFTA Awards 1964». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 105,0 105,1 «BAFTA Awards 1967». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 27th Annual Golden Globe Awards (1970)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 14 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 44th Academy Awards (1971) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 26 setembre 2012].
- ↑ «The 46th Academy Awards (1974) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «The 50th Academy Awards (1978) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ 110,0 110,1 «BAFTA Awards 1977». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 111,0 111,1 «The 35th Annual Golden Globe Awards (1978)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 23 maig 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 52nd Academy Awards (1979) Nominees and Guanyadors». Oscar Legacy. Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 26 setembre 2012].
- ↑ «The 54th Academy Awards (1982)». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «The 39th Annual Golden Globe Awards (1982)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 14 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 43rd Annual Golden Globe Awards (1986)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 15 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «BAFTA Awards 1995». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «BAFTA Awards 1995». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 55th Annual Golden Globe Awards (1998)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 15 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «The 60th Annual Golden Globe Awards (2003)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 14 abril 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 120,0 120,1 120,2 120,3 120,4 «BAFTA Awards 2006». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ «BAFTA Awards 2006». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 122,0 122,1 122,2 «BAFTA Awards 2006». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 123,0 123,1 «BAFTA Awards 2008». BAFTA Awards Database. British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ 124,0 124,1 124,2 124,3 124,4 «The Premis Oscar de 2012 (2013) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ «LA Film Critics Vote Michael Haneke's 'Amour' Best Pic, Paul Thomas Anderson Best Director For 'The Master'», 09-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑ «The 70th Annual Golden Globe Awards (2013)». Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 15 abril 2013. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ 127,0 127,1 «Bafta Film Awards 2013: The Guanyadors». BBC News, 10-02-2013 [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ «The 88th Academy Awards (2016) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «The 40th Academy Awards (1968) Nominees and Guanyadors». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «The 41st Golden Globes Guanyadors and Nominees». Hollywood Foreign Press Association. [Consulta: 20 març 2020].[Enllaç no actiu]
Fonts[modifica]
- Balio, Tino. United Artists: The Company That Changed the Film Industry. Madison: University of Wisconsin Press, 1987. ISBN 978-0-299-11440-4.
- Block, Alex Ben; Autrey Wilson, Lucy. George Lucas's Blockbusting: A Decade-by-Decade Survey of Timeless Movies Including Untold Secrets of Their Financial and Cultural Success. Londres: HarperCollins, 2010. ISBN 978-0-06-177889-6.
- Chapman, James. Licence To Thrill: A Cultural History of the James Bond Films. Londres: I.B. Tauris, 2009. ISBN 978-1-84511-515-9.
- Cork, John; Scivally, Bruce. James Bond: The Legacy. Londres: Boxtree, 2002. ISBN 978-0-7522-6498-1.
- Munden, Kenneth White. The American Film Institute Catalog of Motion Pictures Produced in the United States, Part 2. Berkeley and Los Angeles, California: University of California Press, 1997. ISBN 978-0-5202-0970-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pel·lícules de James Bond |