Pemon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaPemon
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton dePemons, Roraima, Cuyuni-Mazaruni (en) Tradueix i Bolívar Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Guyana i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
Llengües carib Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3aoc Modifica el valor a Wikidata
Glottologpemo1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueaoc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1965 Modifica el valor a Wikidata
IETFaoc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1710 Modifica el valor a Wikidata

El pemon pertany a la família de llengües carib. És parlat pels pemons, aproximadament trenta mil persones al Sud-est de Veneçuela particularment al parc nacional Canaima (estat de Bolívar), a l'estat de Roraima al Brasil i a Guyana. Algunes de les seves paraules s'han incorporat a la manera de parlar dels habitants d'aquesta àrea del país.

Classificació[modifica]

El pemon entre els idiomes caribes.

El pemón és part de la família Carib, de la branca guayanesa, sub-branca Kapón. Està emparentat pròximament amb l'akawaio, el macushi i el patamona i en menor grau amb idiomes com el yekuana.

Distribució[modifica]

El pemón és l'idioma Carib amb més parlants. Es parla en els municipis Sifontes i Gran Sabana de l'estat Bolívar de Veneçuela, a Guyana i a Roraima, el Brasil. El macushí o macuxi, parlat al Brasil, és a vegades considerat com un dialecte del pemon. La Gran Sabana és el lloc amb el major nombre de parlants de la llengua pemona.

Dialectes[modifica]

Hi ha tres dialectes pemones mútuament intelegibles:

  • arekuna: dialecte de la zona nord i centre, parlat per un 45% de la població.
  • kamarakoto: dialecte de Kamarata i Urimán, a la zona nord-occidental, en el Baix Caroní i Baix Paragua[1]
  • taurepan: dialecte del sud (de la Gran Sabana)

Aquests dialectes es diferencien a nivell fonètic, gramatical i lexical.

Història[modifica]

El taurepan té un origen comú amb una sèrie d'idiomes coneguts com llengües carib. Aquests idiomes s'haurien derivat d'un idioma proto-caribe hipotètic l'existència del qual s'estima remuntar-se a 3700 anys enrere. Aquesta família és una de les majors a Amèrica i hauria tingut la seva extensió màxima en el moment del contacte amb els europeus.

L'idioma fins i tot conserva una gran semblança amb altres idiomes caribes parlats actualment a Veneçuela i amb uns altres que s'extingissin en els segles passats com el tamanaco o el chaima. En segles anteriors els missioners catòlics van realitzar estudis d'idiomes caribes relacionats, com el tamanaco i el chaima. El taurepan ha estat abans de res un idioma sense tradició escrita. Només en el segle XX va començar a canviar això.

L'antropòleg i explorador Theodor Koch-Grünberg va ser probablement la primera persona a publicar estudis sobre aquest idioma. Fra Cesáreo de Armellada va desenvolupar la primera gramàtica del taurepan a mitjan segle XX (1943), així com un diccionari, que han rebut diverses edicions. De Armellada també va publicar diversos volums de contes en taurepan i castellà.

La constitució de 1999 va declarar a l'idioma taurepan com un dels idiomes oficials del país, encara que això no ha tingut moltes repercussions. Els alumnes de primària reben algunes classes en taurepan, encara que l'educació es desenvolupa abans de res en castellà. Anualment hi ha un concurs de lectura en quatre idiomes a la ciutat de Santa Elena de Uairén i el taurepan és un d'aquests idiomes. No hi ha premsa escrita en taurepan. Hi ha ràdios locals en la Gran Sabana que tenen programes en aquest idioma. En Santa Elena de Uairén és comuna trobar persones que parlin taurepan.

Influència en altres idiomes[modifica]

El pemon ha donat algunes paraules a l'idioma castellà. Una d'elles és "tepuy" (tüpü). Una família de coleòpters aléfagos ha rebut com a nom el terme Meruidae, del pemón meru o "cascada".

Nombrosos topònims de la Guaiana veneçolana són d'origen pemón. Entre altres, es compten: Roraima, Kamoirán, Uairén (Wairen), Kukenán, Icabarú, Caroní, Auyán Tepui, Kari'ña, Kavanayén, Canaima (Kanaima), encara que Caroni es pensa que és d'origen arawak.

Tepuy, del pemón tüpü, és una paraula que ha passat a designar en espanyol i altres idiomes el tipus de muntanyes trobades en el Massís Guayanés.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

El pemón té els següents fonemes vocàlics:

a: /a/

e: /e/ o /ε:

i: /i/

ï: /i/

ü:

o: /o/ o /ø/

ö: /ø/ o /ə/

o: /o/

Encara hi ha textos que només usen les lletres castellanes, sense fer diferència de manera clara entre fonemes com ara /o/ o /ø/.

Consonants[modifica]

Existeixen les següents consonants:

b, ch, d, k, m, n, ñ, p, r, s, t, v, w, i

Morfologia i sintaxi[modifica]

El pemón, a diferència del castellà, no té articles. En comptes de preposicions, s'usen en general postposicions.

Substantius[modifica]

Número[modifica]

El número s'indica molt poques vegades en pemón. En general s'usa el sufix -damük per al plural dels éssers vius, mentre que s'usa -ton per als objectes inanimats. La variant kamarakota no usa aquesta forma per a humans, sinó -ton.

morok morokdamük
peix peixos

S'usen altres sufixos per a expressar pluralitat: -kon, -son, -on, -sant, -ton.

dakon dakonnon
germà germans

Gènere[modifica]

El gènere en pemón no s'indica amb afixos. Per a indicar el gènere dels animals se'ls afegeix la terminació -´pachi.

gos: arinmaraka

gos: arinmaraka pachi

Només unes certes paraules es distingeixen per a referir-se a éssers vius masculins o femenins, que també són dependents del gènere de qui es digui. Ej:

mumu: fill, si es tracta del fill de l'home

yenchi: filla, si es tracta de la filla de l'home

rume: per a fill o filla de la femella.

Diminutius i augmentatius[modifica]

El sufix principal per a expressar un diminutiu és -rü'kö. Hi ha diversos sufixos que expressen l'augmentatiu: potorü (de pare), yun (pare), pai (cap), entre altres.

kaikuse kaikuserü'kö kaikusepotorü
tigre tigret tigrot

Adjectius[modifica]

Els adjectius pemones usualment s'anteposen al substantiu, al contrari del que ocorre en espanyol.

nosan yöi: pal llarg.

Els adjectius poden nominalizarse depenent de la seva posició.

Poden portar una terminació de plural, encara que la mateixa no és tan freqüent com en espanyol:

chuviyü: vermell, chuviyüton: vermells

Comparació[modifica]

En pemón es pot comparar utilitzant l'adverbi yentai. Aquest es col·loca usualment al final de l'oració, seguint la fórmula S + A + S + yentai (frase nominal + adjectiu + frase nominal + més)

Waira tekatunsen mauray yentai
Danta corredor cachicamo més

La danta és més corredora que el cachicamo.

Pronoms[modifica]

La següent taula representa els pronoms i afixos nominals.

pronom subjecte S
1s yuurö -V
2s amörö a-V
3s mö'rö i-V
1&2 yuurötokon X-V-kon
1&3 inna
3p amörönokon a-V-kn

Verbs[modifica]

Els verbs solen anar al final de l'oració o entre l'objecte directe i el subjecte. Hi ha prefixos i sufixos per a identificar la persona i el número. Els pronoms s'annexen al verb.

Present[modifica]

El present transitiu regular té les següents formes:

persona afixos exemple significat
1p. sing -dóna konekada faig
2p. sing -uya konekauya fas
3p. sing -ja konekaya fa
1p. plur -inada konekainada fem
2p. plur -uyanokon konekauyanokon feu
3p. plur -tota konekatoda fan

El verb ser/estar es pot expressar per mitjà de dos verbs diferents. Un és regular i l'altre no:

Persona echi e significat
1. sing (yurö)echi edai sóc
2. sing avechi medai ets
3. sing amöröechi amöröman és
1. plural innaechi innaman som
1. plural yurönokonechi yurönokonman som
2. plural avechikon/amörökonechi medatöi sou
2. plural toechi prenen són

Pretèrit[modifica]

El pretèrit sintètic té les següents formes:

persona afixos exemple significat
1p. sing -i entanai vaig menjar
2p. sing em-X-i mentanai vas menjar
3p. sing ne-X-i nentanai va menjar
1p. plur (ina) ne-X-i (ina) nentanai vam menjar
2p. plur em-X-töu mentanatöu vau menjar
3p. plur (to) ne-X-i (to) nentanai van menjar

El pretèrit perfecte pot expressar-se amb l'arrel seguida del sufix -sak:

  • e'neiika: enutjar-se
  • e'neikasak da'tai: quan m'enutjo

Futur[modifica]

El futur no s'indica amb una forma verbal específica. Es poden usar sufixos que expressen matisos de futur (intenció).

  • -kupü: tapui ataremo kupü (es caurà la casa)
  • -ina: chikö chimokaina (trauré la nigua)
  • -es: mörö enöse (ho menjarem)

Imperatiu[modifica]

El pemón pot indicar en les seves formes imperatives si l'acció ha de realitzar-se en una altra part o si el receptor ha d'anar a l'interlocutor per a realitzar-la.

persona afixos exemple significat
2p. sing -kö konekakö fes
2p. plural -tök konekatök feu
2p. singular en un altre lloc -ta konekata vés-te'n a fer-ho
2p. plural en un altre lloc -tantök konekantök vés-te'n a fer-ho
2p. singular venint al lloc de l'interlocutor -tane'ke konekatane'ke veuen a fer-ho
2p. plural venint al lloc de l'interlocutor -tane'tek konekatane'tek veniu a fer-ho

postposicions[modifica]

El pemón, com molts idiomes americans de diverses famílies, usa postpocions en comptes de preposicions.

En la següent taula es poden veure alguns exemples d'aquestes.

Pemón Català Exemple
dai a través de
dak a
dakarö fins a
dannak cap a dintre
dóna'rö amb
dasanau entre
dau en, dins
dawörö a través de, segons
do'no sota
winökai
kuretak entri (verbs de moviment)
nai durant
porus per, sobre, per sobre de
töpai des de
wak a (amb termes d'aigua, o continguts líquids)
woi al voltant

Adverbis[modifica]

Molts adverbis no es diferencien per la seva forma d'adjectius o substantius. Un dels sufixos adverbialitzadors més comuns és -pe.

Exemples:

  • emadope: primerament
  • yataretika: en acabar

Altres adverbis són demostratius:

  • tare: aquí
  • seporo: per aquí

Numerals[modifica]

L'idioma pemón té un sistema de numeració que només arriba fins a la vintena. Normalment s'usen els numerals castellans per a quantitats més enllà de 5. Els numerals en pemón són els següents:

numeral pemón explicació
1 teukin, toikin
2 saküne, saknankon, sak, saare, rostís sak: parella
3 eseura-woné, eseurau, essei-rau, eseurawe-nan, eseurá-woné
4 nauru, sakrere, sakörö roné doble de 2
5 mia toikin, teukin yenin mà, 5 dits
6 teukin pia tenna tamotai, mia teukin 1 a una altra mà
7 sakne pia tenna temotai, mia saküne 2 a una mà
8 eseurawene mia pona temotai 3 a una mà
9 sakrere mia pona temotai 4 a una mà
10 mia tamenawere, yenna-to kaichare, yenna to-pe totes dues mans, tots els dits

[2]

Sintaxis[modifica]

L'idioma pemon és un idioma SOV alternat amb OVS.[3] El pemon és una llengua ergativa.[4]

Alguns exemples:

José-da Juan erema > José veu a Joan

Les següents frases amb equivalents:

Sabauke a- rona -da > Et rento amb sabó
a- rona -da sabauke > Et rento amb sabó

Sabauke es forma amb el substantiu sabau (sabó) i la postposició -ke (amb o valor instrumental).

Lèxic[modifica]

El pemon té una gran semblança lèxica a altres idiomes caribes, especialment aquells de Guaiana i la costa occidental de Veneçuela. A baix apareixen algunes paraules dels extints chaima i tamanaco, que van ser registrades per Alexander von Humboldt en el seu viatge a Veneçuela, juntament amb l'equivalent en pemon i en castellà..

pemón chaima tamanaco castellano
yuurö ure ure jo
tuna tuna tuna aigua
conopo conopo canepo lpluja
puturu poturu puturo coneixement
apok apoto u-apto foc
kapüi nuna nuna lluna, mes
wan guane uane mel
aute ata aute casa

El lèxic pemón també ha rebut influència de diversos idiomes autòctons i europeus.

pemón idioma origen original significat
kamicha espanyol camisa camisa
kareta espanyol carta carta per extensió altre mena de paper
prata espanyol plata diner, plata
rin anglès ring anell
kasupara arawak kasupara matxet
karivina portuguès galinha gallina

Algunes expressions[modifica]

  • Öik adeseik?: Com et dius?
  • Waküperö medan?: Com està Vostè?
  • Waküperö medatöu?: Com estan Vostès?

Referències[modifica]

  1. [Armellada, Cesáreo de (Fray) y Olza, Jesús,s.j. (1999): Gramática de la lengua pemón (morfosintaxis) Caracas. Publicaciones Ucab, Vicariato Apostólico del Caroní y Universidad Católica del Táchira. pp. 272-275]
  2. [1] Glossari d'Astronomia dels Caribes de Veneçuela
  3. La Transitividad en Japrería
  4. de travail/Ergativite/1kGildea.pdf

Literatura[modifica]

  • Álvarez, José (2008): Cláusulas relativas, nominalización y constituyentes en Pemón (Caribe) Revista de Ciencias Humanas y Sociales., Nº. 57. Págs. 114-143. ISSN 1012-1587.
  • Armellada, Cesáreo de (Fray) y Olza, Jesús,s.j. (1999): Gramática de la lengua pemón (morfosintaxis) Caracas. Publicaciones Ucab, Vicariato Apostólico del Caroní y Universidad Católica del Táchira. pp. 289.
  • Armellada, Cesáreo de (Fray) y Gutiérrez Salazar, M. (Mons.) (2007): Diccionario pemón-castellano-castellano-pemón. Pp. 305. Cuarta edición. Hermanos Menores Capuchinos. UCAB. ISBN 978-980-244-512-7.
  • Gutiérrez Salazar, Msr Mariano (2001): Gramática Didáctica de la Lengua Pemón. Caracas. ISBN 980-244-282-8.
  • Koch-Grünberg, Theodor (2010): Vom Roraima zum Orinoco 5 Volume Set: Vom Roraima zum Orinoco: Ergebnisse einer Reise in Nordbrasilien und Venezuela in den Jahren 1911-1913: Volume 4. Cambridge Library Collection - Linguistics. ISBN 978-1108006286.

Enllaços externs[modifica]

Prova Wikipedia en pemon a Wikimedia Incubator.