Península d'Abşeron

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPenínsula d'Abşeron
Baku, Azerbaijan, satellite image, LandSat-5, 2010-09-06.jpg
Tipus Península
Ubicació
EstatAzerbaidjan
ŞəhərBakú
 40° 27′ 49″ N, 49° 57′ 27″ E / 40.463666666667°N,49.957580555556°E / 40.463666666667; 49.957580555556
Banyat per mar Càspia
Dades i xifres
Superfície 2.110 km²
Modifica les dades a Wikidata

La península d'Abşeron (àzeri: Abşeron yarımadası) és una península d'Azerbaidjan. Està ubicada a la costa oest de la mar Càspia i s'hi troba ubicada Bakú, la capital i ciutat més poblada del país, així com la seva àrea metropolitana i les ciutats satèlit de Sumqayit i Xırdalan. Geogràficament, representa la fi de les montanyes del Gran Caucas.

La regió assoleix una amplitud màxima de 30 km i s’estén 60 km en direcció a l'est, cap a l'interior de la mar Càspia. Malgrat que tècnicment sigui l'extensió més oriental de la serralada del Caucas, el paisatge és a penes accidentat, amb una plana ondulant suau que finalitza amb una punta de dunes de sorra anomenada Shah Dili, ara incorporades al Parc Nacional d'Absheron.

La península d'Abşeron i les seves aigües adjacents són riques en petroli i jaciments de gas, que han sigut explotades industrialment des de la fi del s. XIX.

Etimologia[modifica]

El nom "Abşeron" prové del terme persa āb šuran (aigües salades). Aquest terme també dóna nom a la ciutat russa Apxeronsk, ubicada al territori de Krasondar.

També, segons estudis del geògraf danès Conrad Malte-Brun datats de 1810, un nom alternatiu de la península seria "Okoressa".[1]

Geografia[modifica]

Península d'Abşeron amb els seus nuclis urbans

L'extensió de la península d'Abşeron és gairebé coincident amb l'àrea metropolitana de Baku, formada per les ciutats de Baku, Sumgayit i Khyrdalan.

Clima[modifica]

La península d'Abşeron té un clima entre temperat i semiàrid (classificació climàtica de Köppen: BSk) amb estius calorosos i secs, hiverns frescos i ocasionalment humits, i vents fots al llarg de l'any. La peninsula constitueix la part més àrida d'Azerbaidjan (amb precipitacions entorn o inferiors als 200 mm per any). La majoria de les precipitacions anuals es reparteixen entre totes les estacions excepte l'estiu, siguent cap estació particularment humida. La vegetació natural de la península és el propi de l'estepa seca i semidesèrtica i degut al clima semiàrid l'agricultura local requereix de sistemes de regadiu.

Economia[modifica]

Des de principis dels anys 1870 la península d'Abşeron va esdevenir un dels primers centres de producció de petroli. Gran part del paisatge continua caracteritzant-se per l'existència de torres de perforació de petroli velles i oxidades. Malgrat greus problemes de caràcter mediambiental i de contaminació, la península és popular per les seves flors, horticultura, mores i figues. A més, la costa nord conté amples platges, que malgrat no ser massa netes, constitueixen populars atraccions turístiques locals.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]