Península de La Guajira

La Guajira

(es) La Guajira
Imatge de satèl·lit de la península de La Guajira
Tipus	península
12° 02′ N, 71° 44′ O
Banyat per	Golf de Veneçuela i mar Carib
Característiques
Altitud	92 m

La Guajira és la més septentrional de les penínsules sud-americanes, està situada entre l'extrem nord-oriental de Colòmbia i l'extrem nord-occidental de Veneçuela. Té una superfície propera als 25.000 km² i s'estén des de la badia de Manaure, en el mar Carib, fins a l'ensenada de El Calabozo, en el golf de Veneçuela. Políticament la seva major part pertany al departament colombià de La Guajira i una estreta banda litoral que és al sud pertany a l'estat veneçolà de Zulia.

Fins finals del segle xix Veneçuela i Colòmbia es disputaven la seva sobirania, però amb el laude arbitral de 1881 gran part d'aquesta passà a Colòmbia

Accidents costaners

• Punta Castilletes
• Bahía de Cocinetas
• Punta Gallinas
• Punta Espada
• Bahía Hondita
• Cabo Chichivacoa
• Bahía Honda
• Bahía Portete
• Cabo de La Vela
• Bahía de Guajirao
• Ensenada de El Calabozo

Imatge de satèl·lit de la península de La Guajira

Localització dins Colòmbia

Localització dins Veneçuela

Mapa del municipi d'Uribia al qual pertany gairebé tota la península

Relleu

• Serranía de Macuira
• Serranía del Perijá
• Serranía Cojoro
• Cerro La Teta
• Médanos de Toroa

Clima

Rep l'influx dessecant dels vents alisis i junt amb la costa nord-occidental de Veneçuela i les Antilles conforma el cinturó àrid pericaribenc; també els vents alisis causen una surgència de les aigües litorals profundes que incrementen la productivitat pesquera al llarg de la costa occidental de La Guajira; al peudemont les pluges s'incrementen. Per això el clima i la vegetació és molt variat. La pluviometria anual oscil·la des dels 300 (matollar semidesèrtic costaner) als 3.000 litres (selva hiperhumida a la Sierra Nevada de Santa Marta).

A la serralada de Macuira, d'uns 9.000 m. d'altitud, hi ha un bosc nebulós protegit amb el nom de Parc Nacional Natural Macuira.

La Guajira i sectors similars del nord i occident de Veneçuela han estat habitats ja en època precolombina per l'ètnia wayúu, que mantenen la seva llengua i gran part de la seva cultura.

Bibliografia

• Martha Ligia Castellanos, Luis Carlos Pardo L. 2000. Caracterización y primera aproximación a la determinación del índice de biodiversidad en los suelos de la cuenca del arroyo Mekijanao, Serranía de la Macuira, Alta Guajira. En: Juan Carlos Pérez (editor) X Congreso Nacional de la Ciencia del Suelo. Programa y resúmenes. El suelo un componente del medio natural. Medellín, Octubre 11 al 13 de 2000
• Thomas Stadtmüller. 1987. Cloud Forests in the Humid Tropics. Arxivat 2010-12-01 a Wayback Machine. A Bibliographic Review. The United Nations University, Centro Agronómico Tropical de Investigación y Enseñanza. Turrialba, Costa Rica. 82 pp.
• Henri Candelier. 1892. Riohacha y los Indios Guajiros. Crónica de un viajero y explorador francés quien durante tres años, 1889-1892, recorrió La Guajira.
• Edith González, Gabriel Guillot, Néstor Miranda, Diana Pombo (editores). 1990. Perfil Ambiental de Colombia. Colciencias. Escala. Bogotá.
• Instituto Geográfico Agustín Codazzi (Agostino Codazzi). 1996. Diccionario Geográfico de Colombia. Edición en CD-ROM. Bogotá, Colombia.