Penfieldita

Penfieldita
Fórmula química	Pb₂Cl₃(OH)
Epònim	Samuel Lewis Penfield
Localitat tipus	Lavrion District slag localities, Districte de Làurion, Prefectura d'Àtica, Grècia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.06
Dana	10.4.1.1
Heys	8.8.9
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 11,28Å; c = 48,65Å;
Grup puntual	6 - trigonal dipiramidal
Color	incolor, blanc, tints groguencs o blavosos
Macles	sí
Exfoliació	distingible/bona en {0001}
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	adamantina, grassa
Diafanitat	transparent
Densitat	5,82 a 6,61 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 2,130 nε = 2,210
Birefringència	δ = 0,080
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1892
Símbol	Pfd
Referències

La penfieldita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del mineralogista nord-americà Samuel Lewis Penfield (1856-1906), de la Universitat Yale.

Característiques

La penfieldita és un halur de fórmula química Pb₂Cl₃(OH). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la penfieldita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de Làurion, a la prefectura d'Àtica, Grècia. També ha estat descrita en altres indrets de Grècia, així com a Itàlia, Àustria, la República Txeca, el Regne Unit, els Estats Units, Xile, Afganistan, el Vietnam, Sud-àfrica i Tunísia.