Pentaclorur de fòsfor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaPhosphorus pentachloride
Phosphorus pentachloride
Phosphorus-pentachloride-3D-vdW.png
Phosphorus pentachloride ampoule.jpg
Noms
Nom IUPACs
Pentaclorur de fòsfor
Clorur de fòsfor(V)
Pentacloro-λ5-fosfà
Identificadors
10026-13-8 Symbol OK.svg1
ChemSpider 23204 N
Número CE 233-060-3
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24819
Número RTECS TB6125000
UNII 0EX753TYDUPlantilla:Fdite
Número ONU 1806
Propietats
Cl5P
Massa molar 208,22 g·mol−1
Aparença Cristalls blancs
Olor repugnant[1]
Densitat 2.1 g/cm3
Punt de fusió 160,5 °C (320,9 °F; 433,6 K)
Punt d'ebullició 166,8 °C (332,2 °F; 439,9 K) sublima
decompon
(exotèrmica)
Solubilitat soluble en CS2, CCl4, benzè
Pressió de vapor 1.11 kPa (80 °C)
4.58 kPa (100 °C)[2]
Estructura
tetragonal
D3h (bipiramidal trigonal)
D
Termoquímica
111,5 J/mol·K[2]
364,2 J/mol·K[2]
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0544
Pictogrames del GHS El pictograma de corrosió en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de la calavera amb els ossos encreuats en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de la marca d'exclamació en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de perill per la salut en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)[3]
Paraula d'advertència GHS Danger
H302, H314, H330, H373[3]
P260, P280, P284, P305+351+338, P310[3]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
660 mg/kg (rata, oral)[4]
205 mg/m3 (rata)[4]
1020 mg/m3 (ratolí, 10 min)[4]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 1 mg/m3[1]
LER (recomanat)
TWA 1 mg/m3[1]
70 mg/m3[1]
Compostos relacionats
Relacionats: Pentahalurs de fòsfor
Pentafluorur de fòsfor
Pentabromur de fòsfor
Pentaiodur de fòsfor
Compostos relacionats
Triclorur de fòsfor
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El pentaclorur de fòsfor és un compost químic binari de clor i fòsfor, amb fórmula . És un dels clorurs de fòsfor més importants es fa servir com un reactiu en la cloració. És incolor i un sòlid sensible a l'aigua malgrat que les mostres comercials poden ser groguenques i contaminades amb clorur d'hidrogen. És una substància perillosa que reacciona violentament amb l'aigua.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

El pentaclorur de fòsfor fou sintetitzat per primera vegada el 1810 per part del químic anglès Humprhy Davy (1778-1829) en fer reaccionar el triclorur de fòsfor amb clor. La seva composició fou analitzada posteriorment pel químic francès Pierre-Louis Dulong (1785-1838) el 1816.[5][6]

Estructura[modifica | modifica el codi]

Phosphorus-pentachloride-2D-dimensions.png

En estat gasós té estructura bipiramidal trigonal. El sofre empra per formar els enllaços amb els clors orbitals atòmics híbrids . Les distàncies a la molècula de són 214 pm pels dos enllaços amb els dos clors situats als vèrtexs de les piràmides i 202 pm als tres enllaços de la base de les piràmides, els quals es troben separats 120°.

Si es condensa el gas dins un tub de vidre de petit diàmetre refredant-lo amb nitrogen líquid s'obté un sòlid format per molècules de les quals, en anar augmentant la temperatura fins a temperatura ambient, es van transformant progressivament en cations , que tenen estructura tetraèdrica, i anions , que la tenen octaèdrica. En el catió les distàncies d'enllaç són de 197 pm, mentre que a l'anió són de 204 pm.[7]

Propietats físiques[modifica | modifica el codi]

En estat pur és un sòlid blanc, però com que una petita part es dissocia en triclorur de fòsfor, i clor, , adquireix una tonalitat gris verdosa. A pressió atmosfèrica si s'escalfa sublima a 159 °C sense que es fongui. El punt de fusió només es pot determinar en un tub tancat amb la única pressió del i dissociats, essent de 160,5 °C. Com que la reacció de dissociació és una reacció endotèrmica es veu afavorida per les altes temperatures. Així a 180 °C hi ha un 40 % de dissociat, a 250 °C el 80 % està dissociat i a 300 °C ja hi està completament. El gas que és incolor a baixes temperatures i va agafant poc a poc la coloració del clor a mesura que s'incrementa la temperatura.[7]

Propietats químiques[modifica | modifica el codi]

La hidròlisi és la reacció més característica, el reacciona amb contacte amb aigua per alliberar clorur d'hidrogen i donar òxids de fòsfor. Fins i tot absorbeix vapor d'aigua de l'aire, és deliqüescent. El primer producte de la hidròlisi és l'oxiclorur de fòsfor:

i després produeix àcid fosfòric:

Molt important en síntesi orgànica és la reacció de substitució d'un grup hidroxil per un grup clor mitjançant el pentaclorur de fòsfor ja que els àtoms de clor són bons febles. Així s'observa en fer-lo reaccionar amb àcids inorgànics com ara l'àcid sulfúric:

amb àcid carboxílics com l'àcid etanoic:[8]

o amb alcohols, com per exemple el metanol:[9]

És un àcid de Lewis, per la qual cosa forma complexos amb compostos donadors de clorurs. Però també pot actuar com a base de Lewis amb reactius acceptors de clorurs (, , , ,...), segons la reacció:

Preparació[modifica | modifica el codi]

El pentaclorur de fòsfor es prepara industrialment per reacció del triclorur de fòsfor, , dissolt en tetraclorur de carboni, , i clor, :[3][10]

Pots preparar-se, també, per reacció del fòsfor elemental, , amb clor, segons la reacció:[11]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

L'ús principal del pentaclorur de fòsfor és com a reactiu de cloració en síntesi orgànica. Se'n produeixen desenes de milions de kilograms cada any per a aquesta aplicació. Són molt emprades les reaccions per substituir grups hidròxid per clors , o també per a la transformació de cetones i els aldehids en derivats diclorats amb pèrdua del grup carbonil:

Formació d'un diclorohidrocarbur a partir d'una cetona

També s'empra com a material de partida per a la síntesi d'una àmplia varietat de compostos de fòsfor inorgànics i orgànics utilitzats com a pesticides, productes químics de tractament d'aigües, retardants de flama, antioxidants fosfòrics, plastificants i estabilitzadors per a plàstics i elastòmers, oli lubricant i additius de pintura.[12][13]

Actualment també és important la reacció amb el fluorur de liti, , que permet la síntesi de l'hexafluorofosfat de liti, , un electròlit que s'empra en les bateries d'ió liti, que són recarregables i molt emprades en dispositius electrònics com ara el telèfons mòbils. La reacció de síntesi és:[13]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentaclorur de fòsfor Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0509». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  2. 2,0 2,1 2,2 Phosphorus pentachloride in Linstrom, P.J.; Mallard, W.G. (eds.) NIST Chemistry WebBook, NIST Standard Reference Database Number 69. National Institute of Standards and Technology, Gaithersburg MD. http://webbook.nist.gov (recuperat 2014-05-15)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pubchem. «PHOSPHORUS PENTACHLORIDE» (en en). [Consulta: 11 octubre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Phosphorus pentachloride». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  5. Roscoe, Henry Enfield; Schorlemmer, Carl. The non-metallic elements. New ed., completely rev. by Sir H. E. Roscoe, assisted by Drs. H. G. Colman and A. Harden. 1901 (en en). D. Appleton, 1895. 
  6. Ferchl, Fritz; Süssenguth, Armin. A Pictorial History of Chemistry (en en). W. Heinemann, 1939. 
  7. 7,0 7,1 Wiberg, Egon; Wiberg, Nils. Inorganic Chemistry (en en). Academic Press, 2001. ISBN 9780123526519. 
  8. Chambers, C.; Holliday, A. K.. Inorganic Chemistry: Butterworths Intermediate Chemistry (en en). Elsevier, 2016-06-22. ISBN 9781483182827. 
  9. Gibson, Charles S. Essential Principles of Organic Chemistry (en en). Cambridge University Press, 2016-04-15. ISBN 9781316603864. 
  10. «Synthesis of phosphorus pentachloride» (en en-us). PrepChem.com, 22-08-2015.
  11. House, J. E.; House, Kathleen A. Descriptive Inorganic Chemistry (en en). Academic Press, 2015-09-10. ISBN 9780128029794. 
  12. «What uses can be given to phosphorus pentachloride? - Quora» (en en). [Consulta: 12 octubre 2017].
  13. 13,0 13,1 «phosphorus pentachloride: chemical product info at CHEMINDUSTRY.RU». [Consulta: 12 octubre 2017].