Penya-segat de Bandiagara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Penya-segat de Bandiagara
Tellem Dwelling Bandiagara Escarpment Mali.jpg
Poble dels tellem al penya-segat de Bandiagara
Dades bàsiques
Tipus àrea protegida i serralada
Ubicació
Regió de Mopti
Flag of Mali.svg Mali 14° 10′ 03″ N, 03° 55′ 02″ O / 14.16750°N,3.91722°O / 14.16750; -3.91722
Penya-segat de Bandiagara situat respecte Mali
Penya-segat de Bandiagara
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (iii),(iv)
Declaració 1989 (13a sessió)
Identificador 116
Regió Àfrica
Modifica dades a Wikidata

El penya-segat de Bandiagara és una llarga cadena de gresos que es troba principalment a Mali, amb una petita part a Burkina Faso, que està disposada de sud a nord-est durant 200 km. Té unes característiques geològiques, arqueològiques i etnològiques singulars i ha estat declarat, des de 1989, Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[1] Rep el nom de la ciutat de Bandiagara, capital del districte cercle de Bandiagara.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Aquest penya-segat és el límit oriental d'un altiplà de gres al sud-est del riu Níger. El penya-segat domina la plana sorrenca de Seno-Gondo. El massís de gres es perllonga per relleus aïllats, el massís de la Gandamia, els petits cims aïllats de Boni i finalment el mont Hombori, el cim més alt de Mali, amb 1.155 metres d'altitud. L'altitud del penya-segat és variable i augmenta de sud a nord fins a 300 m entre Douentza i Kona al nord.[2] Aquests gresos es van formar al Precambrià. Estan formats en una conca sedimentària i són d'origen fluviolitorals amb conglomerats.[2]

El penya-segat de Bandiagara es troba a la zona del Sahel africà, on l'estació seca està molt marcada i les pluges són força escasses (amb una pluviometria del voltant de 400 a 500 litres per any). La presència d'aquest relleu permet les pluges orogràfiques, que fa que sigui més abundants que a les planes circumdants (de 500 litres al nord als 700 litres al sud) i amb menys irregularitat interanual. Això permet la presència de vegetació de tipus sudanès dins aquesta regió saheliana.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Ciutat de Banani, la Togouna és visible al centre de la imatge

En una cova anomenada toloy prop de Sangha, s'hi troben les primeres restes d'ocupació humana; les restes de graners i ceràmica daten dels segles III i II aC.

En els flancs del penya-segat vivien els caçadors recol·lectors Tellem, els quals abandonaren aquest lloc quan hi arribaren els dogons al segle XIV; els dogons mantingueren les construccions dels Tellem.


Turisme[modifica | modifica el codi]

Penya-segat de Bandiagara
La toguna d'Endé al país Dogon, al peu del penya-segat de Bandiagara

En els darrers anys, el turisme ha augmentat molt a la zona del penya-segat atret per la cultura dels dogons. Les localitatts turístiques al llarg del penya-segat són, entre d'altres : Kani-Kembolé, Enndé, Dourou, Nombori, Tirelli, Yayé, Banani, Tiogou, els tres Youga, Atô i Bongo.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Falaises de Bandiagara (pays dogon) sur le site du Patrimoine mondial de la UNESCO
  2. 2,0 2,1 2,2 Collectif, Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde p 71 (1982) Reader's Digest

Coord.: 14° 10′ 03″ N, 3° 55′ 02″ O / 14.167469444444°N,3.9171472222222°O / 14.167469444444; -3.9171472222222

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penya-segat de Bandiagara Modifica l'enllaç a Wikidata