Pepa Batalla i Rubio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1925  Barcelona |
| Mort | 2013 (87/88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Pepa Batalla i Rubio (Barcelona, 1925 - Barcelona, 2013) Fou una dona catalana, lluitadora antifranquista, lider de la Resistència pacífica i militant històrica d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va estar vinculada al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar on va representar el partit al Consell de la Dona del Districte.[1]
Nascuda el 1925 al Barri de Gràcia, des de molt petita quedà òrfena de pare. Convivia amb la mare, els avis i les germanes. Es va educar a les Carmelites i a l'Escola de la República de la Travessera de Gràcia. El 1936 amb només 12 anys li va tocar viure els bombardejos i els horrors de la Guerra Civil.[2]
Va aprendre l'ofici de camisera, es va casar als 21 anys i va tenir un fill. Desavinences familiars van fer que aviat es quedés sola amb el nen i anés a viure amb una amiga al Carrer de Sant Pau. Més tard aconseguí feina d'encarregada en un taller de camiseria, i accedí al pis del Carrer Navas on va viure tota la vida.[2]
El seu primer contacte amb la política es produí al coincidir diàriament en un cafè, durant el descans de la feina, amb alguns antifranquistes que s'hi reunien per programar accions d'agitació i protesta. Aviat s'hi va adherir, i de matinada anava amb els companys a tirar octavetes al metro, i a enganxar cartells en punts estratègics de la ciutat.[2]
Més tard, va contactar amb antics militants d'Esquerra Republicana de Catalunya a la clandestinitat. Es reunien al barri de Sant Andreu, a l'ampar de la parròquia que acollia antifranquistes de totes les tendències, i preparàven accions reivindicatives, manifestacions i tancades.[2]
Quan es van convocar les primeres eleccions democràtiques, l'Esquerra Republicana encara era il·legal i es va haver de presentar en coalició amb els comunistes del Partit del Treball (PTC) amb el nom d'Esquerra de Catalunya. Vàren aconseguir un diputat que fou Heribert Barrera i Costa.[3]
La Pepa va formar part del grup que va obrir el primer casal d'ERC quan finalment fou legalitzada el 2 d'agost de 1977 i va ser sempre present en els moments clau del Partit.[4]
Des de l'Associació de Veïns de Sant Andreu, va lluitar per aconseguir escoles i sanitat públiques i reclamà la igualtat de drets entre homes i dones.[5] Fins més enllà dels 85 anys, va participar com a presidenta del Consell de la Dona del Districte en xerrades i accions de sensibilització. Va morir a finals de setembre de l'any 2013 als 88 anys.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Segura Soriano, Isabel. [Pepa Batalla (pàg.35-36-37) Dones de Sant Andreu, Itineraris històrics]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 109.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rifé i Vinyes, Georgina i Pau. [Llibre de Finestrelles nº 5 (Pepa Batalla - pàg.65-72) Retrats per la memòria.Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982)]. Barcelona: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias - Ajuntament de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-615-6685-3.
- ↑ «Transició». [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «Carod demana fer una segons transició en l’acte d’homenatge als militants històrics». [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Pérez, VIRTUDES. «Lluitadors anònims contra Franco - 04 març 2009». [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ Redacció «Ha mort Pepa Batalla, lluitadora pels drets socials, nacionals i de la dona.(pàg.7)». Revista Sant Andreu de cap a peus, Setembre/octubre 2013, pàg. 32.