Pepe Rei
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Benigno Rey Rodríguez 13 abril 1947 A Barca de Barbantes (Ourense) |
| Mort | 9 març 2021 (73 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Ocupador | Interviú Madrid La Voz de España El Pueblo Gallego Egin Ardi Beltza Hoja del Lunes |
| Nom de ploma | Pepe Rei |
 | |
José Benigno Rey Rodríguez, més conegut com a Pepe Rei, (A Barca de Barbantes, Cenlle, 13 d'abril de 1947 - Sant Sebastià, 9 de març de 2021) va ser un periodista gallec que treballà al País Basc.[1]
Va treballar en diaris com La voz de Euskadi o revistes com Punto y Hora de Euskal Herria o Interviú. Va ser redactor d'esports del diari Egin, vinculat a l'esquerra abertzale en els anys 1980s i 1990s, en el qual creà i encapçalà l'equip d'investigació. El seu equip va investigar casos de corrupció política, econòmica i policial, així com l'activitat de grups d'extrema dreta. Les seves investigacions van contribuir a destapar casos com la guerra bruta de les forces policials espanyoles durant els governs del PSOE, la tortures a la caserna d'Intxaurrondo, el cas de corrupció de les escurabutxaques del PNB, les trames polítiques i d'espionatge del PNB a l'Ertzaintza (incloent les escoltes a Carlos Garaikoetxea), o les relacions del narcotràfic amb elements policials i de la Guàrdia Civil al País Basc.[2][3][4]
Les seves investigacions li feren guanyar enemics entre els alts responsables policials i dels governs espanyol i autonòmic basc, com els ministres d'interior José Luis Corcuera o el conseller d'Interior Juan Mari Atutxa, que cridaren al boicot contra el diari. L'any 1994, l'Ertzaintza va escorcollar la seu d'Egin, confiscant material informàtic de l'equip d'investigació. A l'agost Pepe Rei va ser detingut per ordre del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Carlos Bueren, acusat de proporcionar aquesta informació a ETA, però va resultar absolt l'any 1997.
Després que el jutge Baltasar Garzón va ordenar el tancament cautelar d'Egin l'any 1998, Rei va continuar el seu treball a la revista Ardi Beltza. Va ser detingut de nou el 8 de març de 1999 per ser alliberat 22 dies més tard. El 18 de gener de 2001 va tornar a ser detingut per Garzón acusat d'un presumpte delicte de col·laboració amb banda armada. Segons el sumari, en el seu despatx es trobaren informes sobre setze empreses, quatre de les quals foren objecte d'un atemptat per part d'ETA. La revista Ardi Beltza va ser tancada per ordre judicial.[5] El 3 de juny de 2001 però, tornà a ser deixat en llibertat en no apreciar-se que es dediqués a fixar objectius per a la banda.
Rei, així com diverses associacions, mitjans i companys de professió,[6][7][8][9][10] atribuïren les seues detencions a la persecució per l'expressió de les seues opinions i els seus reportatges, la policia l'acusà repetidament de col·laborador de l'aparell d'investigació d'ETA, fet del qual fou sempre absolt.
L’agost de 2002 va patir un greu accident de trànsit que el va allunyar de la seva professió.[11] El gener de 2013 es va crear una associació cultural sense ànim de lucre a nom seu per a promoure el periodisme d’investigació i informació.[12]
Pepe Rei va morir als setanta-tres anys a causa de les seqüeles que arrossegava per l'accident de trànsit del 2002.[13]
Obres[modifica]
Rei va publicar els seus reportatges en llibres com El Jesuita, sobre Xabier Arzalluz; Garzón. La otra cara, sobre Baltasar Garzón; Egin Investigación. Otra forma de periodismo, sobre la seua etapa a Egin; Intxaurrondo. La trama verde, sobre el caserna d'Intxaurrondo de la Guàrdia Civil; Carabanchel, sobre una de les seues estades en presó; o Colegas, sobre la premsa a Espanya. En llibres com La red Galindo o La cloaca vasca, forçosament utilitzava un to de ficció per reflectir fets reals i així poder esquivar els embats judicials. També va publicar Alcalá 20-N al costat de la periodista Edurne Sant Martín, sobre l'atemptat mortal del GAL contra el diputat d'HB Josu Muguruza.
Referències[modifica]
- ↑ «Los extraños vínculos entre un periodista y ETA» (en castellà). El Mundo.
- ↑ Rei Rodríguez, Pepe. La cloaca vasca. De las razones de Estado a los sumideros de Euskadi (en castellà). Tafalla: Txalaparta, 1991. ISBN 978-84-8659-742-0.
- ↑ Rei, Edurne San Martin, Pepe. [Egin Investigación. Otra Forma de Periodismo Egin investigación: otra forma de periodismo] (en castellà). Tafalla: Txalaparta, 1998. ISBN 9788481361148.
- ↑ Rei Rodríguez, Pepe. Intxaurrondo: La trama verde (en castellà). Tafalla: Txalaparta, 1997. ISBN 978-84-86597-82-5.
- ↑ Pereira, Rui. Las palabras indeseables (en castellà). Txalaparta, 2004, p. 319. ISBN 8481363839.
- ↑ «Periodismo y justica: El caso Pepe Rei» (en castellà). Santiago Miró, 30-08-2007.
- ↑ «Guillermo Martorell: “Pepe Rey atacaba al Estado y por eso estuvo en el punto de mira del poder”» (en castellà). Info Zazpi Irratia, 21-01-2013.
- ↑ «Pepe Rei» (en castellà). Javier Ortiz, 15-10-1994.
- ↑ «Pepe Rei». Media.cat, 01-10-2012.
- ↑ «Gloria y honor a Pepe Rei, el "Rodolfo Walsh" del periodismo vasco» (en castellà). Telesur.
- ↑ 324cat. «El periodista Pepe Rei, en coma després de patir un accident de trànsit a Sant Sebastià», 20-08-2002. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «Una associació basca promourà el periodisme d'investigació», 18-01-2013. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «S'ha mort el periodista Pepe Rei, conegut per les seves investigacions sobre les tortures d'Intxaurrondo». [Consulta: 9 març 2021].
Enllaços externs[modifica]
- El caso Pepe Rei (castellà)