Pepita Reimundi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 gener 1917  Lleida |
| Mort | 15 agost 2009 (92 anys) Cambrils (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
Pepita Reimundi (Lleida, 31 de Gener 1917 - Cambrils, 15 d'Agost 2009) fou una pedagoga socialista catalana.
Els pares regentaven el cafè del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, que disposava d'una excel·lent biblioteca. Estudià Magisteri a l'Escola Normal de Lleida. Fundà a Lleida del Partit Obrer d'Unificació Marxista i impulsà activitats sindicals, polítiques i culturals. Afiliada a la FETE-UGT des del 1934. Com a directora de l'escola de Balaguer, elaborà un reglament sense càstigs i introduí els tallers de preaprenentatge a partir dels treballs manuals i donant importància a les matemàtiques, el llenguatge, la geografia i la història. Acabada la Guerra Civil espanyola la condemnaren a mort en un consell de guerra. Finalment l'empresonaren sis anys.
Després continuà la seva tasca clandestinament i, amb el seu marit Miquel Tufet, editaren el butlletí Espurna, un aparador ideològic del socialisme lleidatà. Represaliada, no pogué exercir de mestra fins a l'any 1973. El 1977 substitueix Maria Rúbies al front de l'Institut de Ciències de l'Educació a Lleida; és l'època de la recuperació de la llengua catalana i de molta feina per fer amb pocs recursos. Al cap de deu anys es retira, però de seguida impulsa l'Aula de Gent Gran de la Universitat de Lleida fins que es jubila l'any 2004.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ Les Notícies de llengua i treball. Desembre 2006. Biografies ugetistes
- ↑ «Pepita Reimundi». UGT Catalunya, 25-02-2013. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2017. [Consulta: 11 març 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Biografies sindicalistes Arxivat 2017-06-14 a Wayback Machine.