Perífrasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga. Aquesta paraula prové del grec, perí, entorn, phrázo, dir, mentre que el seu sinònim circumlocució (o circumloqui) procedeix del llatí. Signifiquen totes dues "fer una frase a l'entorn".

Les perífrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetició del mateix mot o nom, per a fer més entenedor un concepte complicat des del punt de vista tècnic, o també per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), però també per a donar tonalitats diverses a l'objecte (amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena).

Exemples:

  • El cap i casal (la capital)
  • La ciutat dels ponts (Alcoi)
  • La substància grisa (la intel·ligència)
  • El rei dels animals (per al lleó)
  • El país del futbol (referint-se a Brasil)

Existeixen, a més, les perífrasis verbals.

Trastorn psicolingüístic[modifica | modifica el codi]

Aquest terme, especialment el seu sinònim, circumloqui, també es refereix al fenomen provocat per un trastorn neuronal o psicològic que impedeix la pronúncia d'alguna paraula o paraules.[1] Aquest fet obliga la persona afectada a utilitzar descripcions, sinònims, eufemismes o altres formes d'expressar les idees per mantenir el seu nivell de comunicació.

Aquest fenomen pot ser provocat per un trastorn del desenvolupament[2] o bé per un accident vascular cerebral o malaltia degenerativa[3] que provoquen una afàsia anòmica,[4] o impossibilitat d'anomenar conceptes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colomé, Montserrat Cortès i. Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació (en ca). Edicions Universitat Barcelona, 2008-11-13. ISBN 9788447533237. 
  2. Navarro, Maria Isabel «El trastorn específic del Llenguatge: més enllà del perfil psicolingüistic». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, 17, 01-01-2005, pàg. 75–94. ISSN: 1138-3194.
  3. Rodríguez-Ferreiro, Javier; Coll-Florit, Marta; Andreu, Llorenç; Sanz-Torrent, Mònica «L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer» (en ca). Llengua, societat i comunicació, 0, 10, 30-10-2012, pàg. 39–45. ISSN: 16975928.
  4. Jodar, Mercè; Redolar, Diego. Neuropsicologia del llenguatge (en català). Barcelona: FUOC.