Període dinàstic arcaic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Situació de les principals ciutats sumèries i abast d'aquesta cultura durant el període dinàstic arcaic.
Relleu votiu d'Ur-Nanshe.

Es denomina Període dinàstic arcaic o període protodinàstic de Mesopotàmia a l'etapa de la història de Mesopotàmia compresa entre 2900 aC. i 2334 aC.: és a dir, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; i això es tradueix en el naixement de noves urbs. Existeix una escassetat de troballes escrites de la seva etapa inicial, per la qual cosa la seva història és relativament desconeguda. Tanmateix, els textos reapareixen als últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciutats per disputes territorials.[1]

Periodització[modifica]

Basant-se en troballes arqueològiques, s'ha pogut dividir cronològicament en diversos subperíodes:[2]

Història[modifica]

Article principal: Història de Mesopotàmia

A començaments d'aquest període es van produir importants canvis en el paisatge de la Baixa Mesopotàmia; els cursos fluvials es van concentrar, reduint-se el nombre de petits rius i augmentant el cabal dels més grans.[3] S'han observat capes de llim en diferents excavacions als registres corresponents al 2900 aC. aproximadament,[4] ho que podria indicar que, o bé es van alternar inundacions d'importància a diferents regions, o bé es va produir un únic esdeveniment catastròfic que va inundar completament la regió, com defensen alguns acadèmics.[3] Aquesta última hipòtesi explicaria com és de recurrent el tema d'una mítica gran inundació en la literatura sumèria posterior, com la narrada a l'Atrahasis.[3][4]

La concentració dels cabals fluvials va propiciar el creixement de les ciutats situades a les ribes dels grans rius en detriment de les zones salvatges. Aquest moviment demogràfic es va viure especialment a la Baixa Mesopotàmia, encara que també va tenir representants més al nord. L'aparició de nombroses ciutats rivals va portar a la fi de l'hegemonia de Uruk, que havia dominat la regió durant els segles anteriors, en el que de fet es denomina el període d'Uruk.[5]

No es coneix gaire de la història durant aquests primers segles a causa de l'escassetat de registres escrits, encara que, prenent com a referència els textos posteriors, se suposa que va estar marcada per les diferents aliances i faccions de ciutats possiblement enfrontades entre si. De fet, és en aquest període quan les ciutats s'envolten de muralles.[5]

Fragment de la estela dels voltors que commemora la victòria del rei Eannatum I de Lagaix sobre Umma. El fragment en qüestió representa uns soldats d'Eannatum atacant la ciutat d'Umma.[5]

A la fi del període els registres escrits reapareixen i demostren haver patit una gran transformació des dels pertanyents al període d'Uruk. En aquests nous textos s'albira la situació bèl·lica que vivia la regió. La més antiga d'aquestes inscripcions (2600 aC.) s'ha trobat en un vas d'alabastre i només conté el nom d'un lugal (rei) de Kix, Mebaragesi. És el primer document on apareix la paraula «lugal» per referir-se a un governant. Altres inscripcions esmenten a Aga de Kish, de la Llista de reis sumeris, considerat fill de Mebaragesi, i als reis d'Ur, Meskalamdug i Mesannepada.[6]

A Xuruppak s'han trobat unes tauletes d'argila que parlen de forma poc clara sobre l'arribada d'un contingent, possiblement militar i aliat, per a una tasca que no s'especifica però que bé podria tractar-se de la defensa de la ciutat davant d'un previsible atac. De fet, temps després la ciutat va ser incendiada; encara que cap més document atesta que Xuruppak es veiés embolicada en cap conflicte.[1]

Tanmateix, és a l'últim segle del període quan les inscripcions es converteixen en veritables textos commemoratius que narren amb detall les victòries i èxits dels seus protagonistes. Un dels més importants dels que es té notícia és a la nomenada Estela dels voltors, en la qual es narra una disputa entre les ciutats de Lagaix i Umma. El conflicte hauria estat tractat inicialment de forma diplomàtica, amb l'arbitratge del rei de Kix, Mesalim. Segons sembla això no va ser suficient i unes generacions després Ukurgal, nou rei de Lagaix, va reprendre la guerra contra Umma. La guerra va durar fins al regnat del seu fill, Eannatum I (cap al 2500 aC.) qui no només va aconseguir la victòria sobre Umma, sinó que es va imposar en tota la regió de Sumer, vencent també Mari a Assíria i el regne d'Elam (actual Iran). Després d'això, Lagaix va mantenir l'hegemonia fins al regnat del nebot d'Eannatum, Entemena qui va haver d'enfrontar-se novament contra Umma. Malgrat que Lagaix va resultar victoriosa novament, va perdre la posició hegemònica sobre a la resta de la regió.[5]

Cap al segle XXIV aC. va arribar al tron d'Umma un nou rei, Lugal-Zage-Si, qui va començar la conquesta de les ciutats veïnes enfrontant-se a Urukagina de Lagaix. Urukagina s'havia fet famós per les seves reformes, que havien disminuït els privilegis de la monarquia i el clericat i rebaixat els impostos al poble. Lugal-Zage-Si va vèncer a Urukagina i, després de conquerir també Ur, Uruk, i Kix, es va imposar a tota Sumer. Finalment va enviar una expedició cap al Mediterrani seguint el camí de l'Eufrates riu amunt. No va arribar a completar el seu imperi a causa de la sobtada aparició d'un nou conqueridor: Sargon d'Accad.[5]

Govern[modifica]

Detall d'una estatueta provinent d'Adab amb la inscripció del nom del «rei» (LUGAL) Lugalda-lu.

Al Dinàstic arcaic s'observa una evolució en les formes de govern urbanes. En el període d'Uruk el màxim responsable de l'administració era denominat en o ensi, i no sembla que tingués excessius privilegis, tractant-se potser d'un lloc simplement administratiu. En aquest mateix període el terme lugal feia referència a un supervisor, un lloc subordinat al ensi. A començaments del Dinàstic arcaic és possible que el càrrec d'ensi passés a tenir principalment atribucions religioses, guanyant importància el càrrec de lugal. Aquesta transferència de poder es va accentuar segons avançava el període. Sembla, a més a més, que les atribucions de l'ensi tenien un caràcter més urbà i social, mentre que el lugal s'encarregaria de l'administració del territori agrícola de la perifèria, controlant així l'exèrcit. Al no necessitar l'aprovació del temple per al seu atorgament, és probable que el títol de lugal adquirís caràcter hereditari.[6]

Escriptura[modifica]

Fragment de les Instruccions de Xuruppak, descoberta a Adab, circa 2600-2500 aC. Museu de l'Institut oriental de Chicago.

A començaments del Dinàstic arcaic existeix una llacuna als textos escrits conservats, tornant a aparèixer aquests en la segona meitat del període. La comparació entre els textos previs i els posteriors mostra una important evolució en el sistema d'escriptura: mentre que en el període Uruk l'escriptura era pictogràfica -el significat dels dibuixos és la figura que representen-, a mitjan dinàstic arcaic els textos podien llegir-se, és a dir, els caràcters que abans representaven objectes ara representaven sons. És a partir d'aquests textos quan podem conèixer la llengua que es parlava aleshores, el sumeri. El moment en què l'escriptura va fer aquest salt s'ha situat a començaments del III mil·lenni aC., al període Jemdet Nasr;[1] on s'ha trobat un text en sumeri que utilitza el signe de la fletxa per representar el so ti.[7]

Les causes del canvi no estan clares. Se sap que en el període Uruk l'intercanvi i la relació entre els diferents pobles va ser molt més gran que en períodes posteriors. Així en aquest període el sistema d'escriptura havia d'ésser llegible per persones de diferents llengües, funció que una escriptura pictogràfica aconseguia millor. En reduir-se l'àmbit d'acció de les ciutats, l'escriptura va poder centrar-se en un sol idioma, podent-se així fer el trasllat a un sistema fonològic.[1]

La transició es va produir mitjançant la substitució del significat dels caràcters. Per exemple, en el període d'Uruk dues línies ondulades representaven el concepte «aigua» i es llegien "a". Al nou sistema, aquest mateix símbol representava directament el so a. En algun moment del Dinàstic arcaic la forma de lectura de les tauletes d'argila va canviar i els signes van passar a dibuixar-se girats 90°.[1]


Precedit per:
Període Yemdet Nasr
Història de Mesopotàmia

Període dinàstic arcaic'
2900 aC2334 aC.

Succeït per:
Imperi accadi

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Leick, Gwendolyn. «Shuruppak». A: Mesopotamia: la invención de la ciudad (en castellà). Barcelona: Rubí, 2002. ISBN 84-493-1275-2. 
  2. Cassin; Bottéro; Vercoutter, 1983, p. 43-46.
  3. 3,0 3,1 3,2 McIntosh, 2005, p. 70.
  4. 4,0 4,1 Raikes, 1966, p. 52.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Margueron, Jean-Claude. «La época del Dinástico Arcaico». A: Los mesopotámicos. Fuenlabrada: Cátedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5. 
  6. 6,0 6,1 Leick, Gwendolyn. «Akkad». A: Mesopotamia: la invención de la ciudad (en castellá). Barcelona: Rubí, 2002. ISBN 84-493-1275-2. 
  7. Margueron, Jean-Claude. «La elaboración de un pensamiento y su transmisión». A: {{{títol}}}. Fuenlabrada: Cátedra. ISBN 84-376-1477-5. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període dinàstic arcaic Modifica l'enllaç a Wikidata