Període orientalitzant

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Coll d'un lutròfor protoàtic del Pintor d'Analatos.

Es coneix com a període orientalitzant a l'etapa que van viure les diferents regions de Grècia des de finals del segle VIII aC i durant el segle VII aC. El nom d'aquest període prové de la influència que pobles més orientals —com a Fenícia i Assíria en la seva etapa final—, que mostren els nous materials (teixits, ivoris), manufactures i tècniques artístiques gregues durant aquest període. En ocasions es considera a aquest període com una etapa de transició a l'Època Arcaica.

Etimologia[modifica]

El concepte orientalitzant fa referència a Orient, el punt des d'on surt al Sol, és a dir, l'est. L'elecció d'aquesta terminologia deriva del fet que designa un període de la història o protohistòria en la qual societats indígenes adaptaven modes i idees provinents d'Orient i les assimilaven a la seva pròpia cultura.[1]

Grècia[modifica]

Inicis del període orientalitzant[modifica]

A la fi del segle VIII aC, l'augment demogràfic grec els va portar a iniciar un procés de colonització pel mar Mediterrani. Aquesta expansió colonial els va portar a prendre contacte amb altres pobles mediterranis i a intensificar la seva activitat colonial, molt deteriorada després de l'Edat Fosca.

Aquests contactes introdueixen a Grècia nous materials i tècniques artesanals que permetran desenvolupar la ceràmica, l'escultura i l'arquitectura.

Creta serà una de les primeres àrees a acusar l'influx oriental a través de teixits, ivoris, etc. La mostra més famosa d'aquesta influència serà una sèrie d'escuts votius trobats al santuari de Zeus a la cova de l'Ida per les seves escenes de clara inspiració assíria.

Arquitectura del període orientalitzant[modifica]

L'arquitectura grega d'aquesta època comença a mostrar el que serà el patró arquitectònic clàssic. Els temples inicien la planta rectangular, desapareixent l'absis típic d'etapes anteriors i començant l'esquema típic amb prónao, cella i opistodoms.

Entre els exemples més coneguts d'aquest període destaquen el Temple d'Apol·lo a Termo (mitjans del segle VII a. C.), que substitueix al mègaron d'època anterior. Un altre gran temple de finals del segle VII és el Temple de Hera a Olimpia, o Hereo, així com el temple A de Prinias a Creta.

Regionalització segons la ceràmica[modifica]

La forma de datació més utilitzada per analitzar el període orientalitzant és, igual que per a les èpoques anteriors, la ceràmica, que deixa sentir especialment els influxos iconogràfics i ornamentals exercits pels tèxtils, ivoris i objectes metàl·lics d'Orient. No obstant això durant aquesta època, en contrast amb la relativa homogeneïtat del període geomètric, la ceràmica grega es va a diversificar segons la regió posant-se al capdavant de la producció la ceràmica coríntia, l'estil de la qual es coneixerà com a estil protocorinti.

També tindran un important desenvolupament les produccions àtiques, les quals es coneixeran com d'estil protoàtic. D'aquest estil es desenvoluparan la ceràmica de figures negres, primer, i la ceràmica de figures vermelles després.

Tartessos[modifica]

Tartessos

Històricament, la historiografia ha considerat que a Tartessos es va viure un període orientalitzant a partir del contacte amb la colonització fenícia. Actualment, però, la presència de població provinent del Llevant mediterrani sembla cada vegada més important i definitòria de la cultura tartèssica, motiu pel qual s'ha començat a parlar de Període Oriental. Així, segons aquest punt de vista s'hauria d'entendre la pròpia societat i cultura tartèssica com el resultat de la interacció entre indígenes i fenicis, exposant que no es podria anomenar tartèssics als habitants d'aquella regió abans de l'arribada dels colons fenicis, ni tampoc definir com a fenicis al conjunt resultant de la colonització.[1]

Com explicava Marti-Aguilar en un treball publicat el 2007:

"La identificació de Tartessos i Gadir [principal colònia fenícia a Ibèria] no respondria a la vinculació, a posteriori, de dues entitats històriques diferents, sinó que, des de dates molt recents, Tartessos podria haver estat un topònim vinculat al món fenici colonial de la península ibèrica."[2]

D'aquesta manera, tot i que Tartessos i la seva cultura es concentren en un únic període històric, aquesta podria dividir-se en fases, la més arcaica de les quals mostra una profunda càrrega oriental.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Celestino Pérez, Sebastián.Tartessos a Gracia Alonso, Francisco (Coord.) De Iberia a Hispania (2008) Editorial Ariel, S.A., p.224
  2. Celestino Pérez, Sebastián.Tartessos pp.224-225
  3. Celestino Pérez, Sebastián.Tartessos p.225

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període orientalitzant Modifica l'enllaç a Wikidata