Per Kirkeby

Per Kirkeby

Biografia
Naixement	1r setembre 1938 Copenhaguen (Dinamarca)
Mort	9 maig 2018 (79 anys) Copenhaguen (Dinamarca)
Sepultura	Cementiri de Bispebjerg
Formació	Universitat de Copenhaguen - Cand.mag. (1957–1964)
Activitat
Camp de treball	Pintura i escultura
Ocupació	pintor, director de cinema, escriptor, aquarel·lista, cineasta, il·lustrador, poeta, dibuixant, geòleg, escultor, professor universitari, gravador
Activitat	1955 - 2013
Ocupador	Universitat de Frankfurt
Membre de	Acadèmia Danesa (1982–) Reial Acadèmia d'Arts (membre honorífic) Acadèmia Saxona de les Arts Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts
Moviment	Neoexpressionisme
Participà en
13 juny 1992	Documenta IX
19 juny 1982	documenta 7
Obra
Obres destacables (1965) A Romantic Picture (en) (1992) Beacon (en) (2005) Opera per a Torí
Família
Fills	Sophus Windeløv Kirkeby
Premis
(26 juny 2001)  Ingenio et Arti (14 gener 1997)  Cavaller de l'orde de la Dannebrog (1990)  Medalla del Príncep Eugeni (1987)  Medalla Thorvaldsen

Escultura realitzada per Kirkeby al davant de la Biblioteca Nacional d'Alemanya de la ciutat de Frankfurt.

Per Kirkeby (Copenhaguen, 1 de setembre de 1938 - Copenhaguen, 9 de maig de 2018) va ser un pintor, escultor, director i realitzador de pel·lícules i escriptor danès.

Va ser especialment conegut a Alemanya, Anglaterra i als Països Catalans, on diversos museus li han dedicat retrospectives i on és reconegut com un dels més importants artistes europeus. S'inicià a la pintura a l'edat de 14 anys. Lleugerament dislèctic, preferí ràpidament expressar-se mitjançant el dibuix. Va seguir estudis de ciències naturals a la Universitat de Copenhaguen i participà, de 1958 a 1965, en nombroses expedicions científiques com a geòleg.

En 1971, va ser Comissari nacional representant Dinamarca a la Biennal de París. Participà amb escultures a la nova Òpera de Copenhaguen, inaugurada el 2005.

Va publicar també poemes i novel·les, i entrà a l'Acadèmia danesa el 1982. És un admirador de l'arquitectura dels Maies, de Cézanne, Manet, Madame de Staël, Eugène Leroy.