Perapertusès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El castell de Perapertusa i el seu entorn

Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.

Formen la comarca les terres al naixement del riu Aglí, on hi ha el monestir de Santa Maria de Cubera; el riu entra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble. Encara que fora dels límits històrics, els termes de Pasiòls i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important. El centre de l'antic pagus o "vescomtat" del Perapertusès era el castell de Perapertusa. Aquest territori estigué unit des de vers 870-876 als comtats de Cerdanya i de Besalú fins al 1111 i a la Corona d’Aragó fins que el 1258, amb el tractat de Corbeil, fou annexionat definitivament a França.

A Padern, Pasiòls i Tuixà s'ha conservat una parla de transició del català a l'occità.

Set castells es troben a la comarca sent els principals el de Perepertusa, el castell de Querbús i a la zona perifèrica el castell de Tèrme i el castell de Puillorenç

Referència[modifica]