Peratallada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPeratallada
Peratallada nit.JPG

Localització
Localització de Forallac respecte del Baix Empordà.svg
41° 58′ 44″ N, 3° 05′ 26″ E / 41.978913888889°N,3.0905555555556°E / 41.978913888889; 3.0905555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà
Municipi Forallac
Població
Total 188 hab. (2016)
Geografia
Altitud 43 m
Indicatius
Codi postal 17113
Modifica dades a Wikidata

Peratallada és una vila del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac.

Declarat conjunt historicoartístic, conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.

Nucli històric[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Esteve

Al mig del poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic, i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle XVI i el XVIII. Del recinte principal, en resten alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada (de les quals una és la Torre de les Hores) i restes d'una altra així com de l'entrada del carrer Major. De les contramuralles resten llenços de murs, valls i restes d'algunes torres, una de planta circular, i el portal dit de la Verge a la banda nord. Uns 200 m al nord del portal, extramurs, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim Peratallada és documentat des del segle X (Petra scisse, Petra taiata) i respon, sens dubte, als valls de la fortificació que envolta el poble, de pedra tallada, excavats en la roca natural sorrenca. El primer cop, però, que és documentat el castell correspon a l'any 1065, com un dels límits del castell de Pals. L'origen de Peratallada és incert. Existeixen un seguit de cavitats i de solcs practicats a la roca viva, en diversos indrets del recinte, que poden respondre a un poblament molt reculat, potser romà o preromà. Com a mínim Peratallada ja existia en època alt-medieval, les restes d'opus spicatum ho confirmen. El llinatge de Peratallada fou el més important del Baix Empordà fins que a mitjan segle XIII, en morir Ponç de Peratallada sense successió, la seva germana Guillema es casà amb Gilabert de Cruïlles, quedant d'aleshores ençà unides les dues cases.[1]

Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya, era natural d'aquesta població.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Peratallada». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peratallada Modifica l'enllaç a Wikidata