Percepció visual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sistema òptic, que permet la percepció visual en l'ésser humà.

Segons l'autora Cecilia M. Alonso "La percepció visual és la interpretació o discriminació dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ i l'estat emocional de l'individu".[1] És la capacitat d'interpretar la informació i l'entorn dels efectes de la llum visible (efecte òptic) que arriba a l'ull. Aquesta percepció és també coneguda com la visió. Els diferents components fisiològics involucrats en aquesta es refereixen conjuntament com el sistema visual, i són la base de moltes recerques en psicologia, ciència cognitiva, neurociència i biologia molecular.

La percepció visual és un procés actiu amb el qual el cervell pot transformar la informació lumínica captada per l'ull en una recreació de la realitat externa.

Així, l'estímul pertany al món exterior i produeix un primer efecte en la cadena del coneixement; de la mateixa manera que el fred, la calor, el sólid, el gelatinós, el vermell, el blanc és d'ordre qualitatiu. D'altra banda, és tota l'energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que provoca l'activació d'un receptor sensorial. Aquesta percepció pertany al món individual interior, al procés d'interpretació de l'ésser humà i al coneixement de les coses.

Des de l'enfocament Neuropsicológic, la percepció es defineix com un procés cortical que resulta d'una experiència sensorial subjectiva, la qual és potencialment significativa o recognoscible.[2]  Per tant, el concepte de percepció visual es va a referir a la capacitat de reconeixement dels objectes en funció de la seva forma, patró i color.[3]

Percepció de la realitat[modifica]

En el cas del cervell humà aquest crea una imatge de la realitat, però aquesta es troba limitada pels diferents estímuls que podem arribar a captar a partir dels nostres sentits, això vol dir que hi ha tota una gamma del espectre electromagnètic que nosaltres no podem arribar a percebre, però que animals com les abelles o els peixos sí, fent que la realitat que ells perceben sigui totalment diferent a la nostra.

Per alalitzar això cal tenir en compte dos conceptes, el concepte de "sensació" (que és la resposta dels sentits als estímuls) i el de "percepció" (la presa de consciència d'aquesta reacció i es tracta de la nostra conducta psicològica davant aquests estímuls, tenint en compte la nostra experiència personal)

Per això hem de tenir en compte que no tot el que veiem és la realitat, sinó el que el nostre cervell creu que ho és a partir també de les dades que proporciona la nostra visió i la memòria visual

Fisiologia de la visió[modifica]

El sistema visual està format per un conjunt d'òrgans, vies i centres nerviosos que ens permeten la captació i el procés de la informació que ens arriba visualment, i gràcies a això, podem arribar a percebre el món físic d'una manera bastant precisa.

La entrada d'aquest sistema visual és el glòbul ocular. En aquest es produeix el procés de la informació que prové del camp visual. L'energia electromagnètica de l'estímul (la imatge) es transforma en una informació codificada que s'envia al cervell, per després ser processada. Aquest té una forma d'uns 2,5 cm de diàmetre i està rodejat per una membrana blanca anomenada escleròtica que en la part posterior de l'ull és transparent.

Aquesta zona transparent, té la forma d'un disc corbat que és la còrnia, que a través d'ella els raigs de llum són orientats perquè es projectin directament en la retina. Darrere la còrnia, trobem una cavitat anomenada cambra anterior plena d'humor aquós que és nutritiu per aquesta. Aquesta cambra està limitada per una membrana circular de teixit muscular, l'iris, on al seu centre torbem la pupil·la. El diàmetre de la pupil·la oscil·la entre els 2 i 8 mm i aquesta obertura es regula gràcies a la musculatura de l'iris i deixant entrar una determinada quantitat de llum.

Darrere l'iris i la pupil·la es troba el cristal·lí, una lent biconvexa que enfoca segons la distància de l'objecte. Com més a prop estigui aquest, més es corbarà podent arribar a enfocar a uns 15 cm de distància. Aquesta propietat se l'anomena acomodació i permet l'enfocament de la imatge en els fotoreceptors de la retina. La llum, després d’haver travessat el cristal·lí, passa per una segona cavitat abans d’arribar a la retina. Aquesta segona cambra està limitada per una membrana, la retina, i està plena d’un líquid anomenat humor vitri[4]

Referències[modifica]

  1. «Percepción Visual» (en castellano). Cecilia M.Alonso. [Consulta: Oct. 2016].
  2. Encyclopedia of Clinical Neuropsychology.   (1901-1902).
  3. Visualperceptual en Kreutzer, J., DeLuca, J. & Caplan, B. (Eds.
  4. castillo, José María. Televisión, realización y lenguaje audiovisual. 

Bibliografia[modifica]