Percival Lowell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPercival Lowell
Percival Lowell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1855 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Flagstaff (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrònom, matemàtic i empresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeConstance Savage Keith (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAugustus Lowell Modifica el valor a WikidataKatherine Bigelow Lawrence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAmy Lowell, Abbott Lawrence Lowell, Katherine Lowell (en) Tradueix i Elizabeth Lowell Putnam Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 9455 Modifica els identificadors a Wikidata

Percival Lowell (Boston, Massachusetts, 13 març 1855 - Flagstaff, Arizona, 12 novembre de 1916) fou un ric estatunidenc aficionat de l'astronomia, convençut que existien canals d'origen artificial a Mart, i fundador de l'Observatori Lowell a Flagstaff.

Biografia[modifica]

Percival Lowell provenia d'una família rica de Boston. El seu germà més jove, Abbott Lowell, va arribar a anar la Universitat Harvard i la seva germana, Amy Lowell, va ser una coneguda poeta i crítica literària en l'època.[1] Percival Lowell es va graduar amb distincions en matemàtiques a la Universitat Harvard el 1876. Durant diversos anys, va viatjar per l'Extrem Orient abans d'iniciar la seva carrera com a astrònom a temps complet. El 1894, es va desplaçar a Flagstaff, Arizona, on va construir un observatori que roman actiu en els nostres dies, el Lowell Observatory. Des de 1902 fins a la seva mort, va ser professor no resident de l'Institut tecnològic de Massachusetts (MIT).

Els canals de Mart[modifica]

Percival Lowell observant Mart des del Lowell Observatory

Lowell va ser als Estats Units el principal defensor de l'existència de canals a Mart. Hi havia recollit aquesta idea de les observacions i dibuixos de Giovanni Schiaparelli, un astrònom italià de gran prestigi que havia anotat la paraula canali en algunes estructures allargades de la superfície del planeta. Lowell es va interessar en el tema i va passar diversos anys observant la superfície de Mart i realitzant multitud de dibuixos de la seva superfície. Va exposar les seves observacions i teories en tres llibres: Mars (1895), Mars and Its Canals (1906), i Mars As the Abode of Life (1908).

Gran part de la iconografia popular dels marcians com a extraterrestres prototípics prové de les obres de Lowell sobre els canals de Mart i la necessitat d'una civilització avançada capaç d'extreure l'aigua dels seus pols i portar-la a les regions equatorials menys fredes.[2] El 1912, quatre anys després que Lowell publiqués les seves teories sobre la vida a Mart, Edgar Rice Burroughs començaria una sèrie de novel·les de ciència-ficció sobre els habitants de Mart. A mesura que Lowell es va anar quedant només com a defensor de la idea de canals marcians, el seu prestigi científic, ben establert anteriorment, es va anar enfonsant a poc a poc; finalment, fins i tot Lowell va haver de rendir-se a l'evidència.

A la caça d'un nou planeta[modifica]

La major contribució de Lowell a les ciències planetàries va arribar en els seus últims 8 anys de vida, en què, desitjós de redimir la seva imatge pública com a astrònom, es va dedicar a la recerca del planeta X, un hipotètic planeta més enllà de l'òrbita de Neptú. La recerca va continuar fins i tot diversos anys després de la seva mort. Finalment, el 1930, el nou planeta va ser descobert per Clyde Tombaugh, un astrònom de l'observatori Lowell. El planeta es va denominar Plutó, un nom que tenia reminiscències mitològiques i les primeres lletres, "PL", representaven Percival Lowell.

Cal destacar que la recerca d'un planeta més enllà de Neptú provenia de les dificultats d'ajustar l'òrbita del planeta, cosa que suggeria atribuir les pertorbacions gravitatòries a un planeta exterior. Tal era el mètode pel qual s'havia descobert Neptú, per les seves pertorbacions sobre l'òrbita d'Urà. No obstant això, Plutó és massa petit per a tenir influència sobre l'òrbita de Neptú. Finalment, el problema amb l'ajust de l'òrbita de Neptú resultà ser que la seva trajectòria no havia estat ben determinada en comptar amb observacions d'una part molt petita del seu període orbital anual de 165 anys.

Referències[modifica]

  1. «Chosön, la tierra de la calma matutina; un bosquejo de Corea», 1888. [Consulta: 12 juny 2013].
  2. Guthke, Karl S. (1990). The Last Frontier: Imagining Other Worlds from the Copernican Revolution to Modern Fiction. Translated by Helen Atkins. Cornell University Press. pp. 356. ISBN 0-8014-1680-9

Bibliografia[modifica]

  • Biography of Percival Lowell, Abott Lawrence Lowell, The MacMillian Company, New York, 1935.
  • Planet Quest, Ken Croswell, 1997. ISBN 0-15-600612-X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percival Lowell