Perdita (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Planeta extrasolarPerdita
Representació artística de Perdita orbitant al voltant d'Urà.
Representació artística de Perdita orbitant al voltant d'Urà.
Descobriment
Descobert per Erich Karkoschka / Voyager 2
Data de descobriment 18 de maig de 1999 (en imatges des del 18 de gener de 1986)
Radi orbital mitjà 76.417 ± 1 km[1]
Excentricitat 0,0012 ± 0,0005[1]
Període orbital 0,638021 ± 0,000013 d[1]
Inclinació 0,0 ± 0,3° (respecte a l'equador d'Urà)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 30 × 30 × 30 km[1]
Radi mitjà 15 ± 3 km[1]
Àrea de superfície ~2.800 km²[2]
Volum ~14.000 km³[2]
Massa ~0,18×1017 kg[2]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ assumit
Gravetat a la
superfície equatorial		~0,0047 m/s2[2]
Velocitat d'escapament~0,011 km/s[2]
Període de rotació síncrona[1]
Obliqüitat zero[1]
Albedo0,08 ± 0,01[3]
Temperatura ~64 K[2]

Perdita, també conegut com a Urà XXV (designació provisional S/1986 U 10), és un satèl·lit interior d'Urà. El descobriment de Perdita va ser complicat. Les primeres fotografies de Perdita fan ser fetes per la sonda Voyager 2 el 1986, però no es va reconèixer a la fotografia fins al cap de més d'una dècada. El 1999, Erich Karkoschka es va adonar del satèl·lit i ho va informar,[1][4] però com que no van poder fer més fotografies per confirmar la seva existència, va perdre la categoria de satèl·lit el 2001.[5] Tanmateix, el 2003, fotografies del telescopi espacial Hubble van capturar un objecte que es trobava on Perdita hauria de ser, confirmant finalment la seva existència.[6][7]

Perdita (paraula llatina que vol dir 'perdut') va ser anomenat en honor a Perdita, filla de Leontes i Hermione a l'obra de William Shakespeare Conte d'hivern.[8]

El satèl·lit orbita entre Belinda i Puck. Les mesures preses pel Hubble proven que Perdita no segueix una òrbita kepleriana al voltant d'Urà; en comptes d'això, està clarament atrapat en una ressonància orbital 43:44 amb Belinda. També està prop d'una ressonància 8:7 amb Rosalina.[1][6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Calculated on the basis of other parameters
  3. ↑ Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  4. ↑ Karkoschka, Erich. «IAU Circular No. 7171», 18-05-1999. [Consulta: 5 agost 2006].
  5. ↑ Foust, Jeff. «Moon of Uranus is demoted». Spaceflight Now, 31-12-2001. [Consulta: 5 agost 2006].
  6. ↑ 6,0 6,1 Showalter, Mark R.; Lissauer, Jack J. «The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics». Science Express, 311, 5763, 22-12-2005, pàg. 973. DOI: 10.1126/science.1122882. PMID: 16373533.
  7. ↑ Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «IAU Circular No. 8194», 03-09-2003. [Consulta: 5 agost 2006].
  8. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 juliol del 2006. [Consulta: 5 agost del 2006].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Perdita_(satèl·lit)&oldid=20399658»