Perdita (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Perdita
Representació artística de Perdita orbitant al voltant d'Urà.
Representació artística de Perdita orbitant al voltant d'Urà.
Descobriment
Descobert per Erich Karkoschka / Voyager 2
Data de descobriment 18 de maig de 1999 (en imatges des del 18 de gener de 1986)
Radi orbital mitjà 76.417 ± 1 km[1]
Excentricitat 0,0012 ± 0,0005[1]
Període orbital 0,638021 ± 0,000013 d[1]
Inclinació 0,0 ± 0,3° (respecte a l'equador d'Urà)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 30 × 30 × 30 km[1]
Radi mitjà 15 ± 3 km[1]
Àrea de superfície ~2.800 km²[2]
Volum ~14.000 km³[2]
Massa ~0,18×1017 kg[2]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ assumit
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,0047 m/s2[2]
Velocitat d'escapament ~0,011 km/s[2]
Període de rotació síncrona[1]
Obliqüitat zero[1]
Albedo 0,08 ± 0,01[3]
Temperatura ~64 K[2]

Perdita, també conegut com Urà XXV (designació provisional S/1986 U 10), és un satèl·lit interior d'Urà. El descobriment de Perdita va ser complicat. Les primeres fotografies de Perdita fan ser fetes per la sonda Voyager 2 el 1986, però no es va reconèixer a la fotografia fins al cap de més d'una dècada. El 1999, Erich Karkoschka es va adonar del satèl·lit i ho va informar,[1][4] però com que no van poder fer més fotografies per confirmar la seva existència, va perdre la categoria de satèl·lit el 2001.[5] Tanmateix, el 2003, fotografies del telescopi espacial Hubble van capturar un objecte que es trobava on Perdita hauria de ser, confirmant finalment la seva existència.[6][7]

Perdita (paraula llatina que vol dir 'perdut') va ser anomenat en honor a Perdita, filla de Leontes i Hermione a l'obra de William Shakespeare Conte d'hivern.[8]

El satèl·lit orbita entre Belinda i Puck. Les mesures preses pel Hubble proven que Perdita no segueix una òrbita kepleriana al voltant d'Urà; en comptes d'això, està clarament atrapat en una ressonància orbital 43:44 amb Belinda. També està prop d'una ressonància 8:7 amb Rosalina.[1][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Calculated on the basis of other parameters
  3. Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  4. Karkoschka, Erich. «IAU Circular No. 7171», 18-05-1999. [Consulta: 5 agost 2006].
  5. Foust, Jeff. «Moon of Uranus is demoted». Spaceflight Now, 31-12-2001. [Consulta: 5 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 Showalter, Mark R.; Lissauer, Jack J. «The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics». Science Express, 311, 5763, 22-12-2005, pàg. 973. DOI: 10.1126/science.1122882. PMID: 16373533.
  7. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «IAU Circular No. 8194», 03-09-2003. [Consulta: 5 agost 2006].
  8. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 juliol del 2006. [Consulta: 5 agost del 2006].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]