Perdiu d'esperons pigallada
Galloperdix lunulata  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 270 g (pes adult, mascle) 240 g (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Galloperdix |
| Espècie | Galloperdix lunulata Valenciennes, 1825 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La perdiu d'esperons pigallada[1] (Galloperdix lunulata) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita estepes i turons rocosos del centre de l'Índia i l'oest de Bangladesh.[2]
Descripció
[modifica]Es mes petit que un pollastre domèstic. El mascle es diferencia amb unes taques blanques, mentre que la femella es mes bruna.[3]
Aquesta perdiu es distingeix per no tenir la pell facial nua com la perdiu d'esperons roja (Galloperdix spadicea). El mascle té la cua negra i les parts inferiors ocres que contrasten amb les parts superiors més fosques. El plomatge de les parts superiors i les plomes tenen taques blanques vorejades de negre. El cap i el coll del mascle són negres amb una brillantor verda i tacats de blanc, mentre que el mantell, el dors i les cobertores de les ales són de color castanyer. La femella és molt més apagada, amb el front i les cobertores de les orelles són de color vermell. La gola és pàl·lida i tacada com en el mascle, però la femella no té taques blanques al cos. El bec i les potes són de color gris fosc, amb dos o quatre esperons tarsals al mascle. Les femelles també poden tenir un o dos esperons. La cua de vegades la porta dreta.[4][5][6][7]
Distribució i hàbitat
[modifica]La perdiu d'esperons pigallada es troba en algunes parts de les serralades d'Aravalli a Rajasthan,[8][9][10][11] els turons del centre de l'Índia (Pachmarhi)[12] i els turons rocosos i les zones de bosc sec del sud de l'Índia. També s'han registrat a la regió de Nallamalais als Ghats orientals d'Andhra Pradesh.[13]
L'hàbitat és més sec que el de la perdiu d'esperons roja.[5] En algunes parts del sud de l'Índia, es troben en turons rocosos amb vessants de matoll, un hàbitat que també utilitza el bulbul capdaurat (Pycnonotus xantholaemus).[14][15]
Comportament i ecologia
[modifica]La perdiu d'esperons pigallada es troba en parelles o en petits grups familiars de fins a 6 individus i tendeix a romandre entre la malesa, rarament emprenent el vol. El crit és una sèrie repetida i forta de crits «txuguq». S'alimenten de baies (incloses Ziziphus oenoplia i Lantana camara), així com d'insectes i flors (Madhuca longifolia);[16] i visiten els abeuradors a primera hora del matí.[4]
L'època de cria és de gener a juny (principalment febrer, però s'han vist pollets a l'agost, després de les pluges, en algunes parts de Rajasthan).[8] El festeig implica que el mascle ofereixi a la femella menjar que té al bec.[17][18]
La perdiu d'esperons pigallada és un gènere que es considera monògam.[19][20] El niu és un forat a terra folrat amb fulles, sovint situat sota una roca. La posta és de tres a quatre, rarament cinc, ous de color crema pàl·lid. Només la femella incuba, però tots dos pares cuiden els pollets. Utilitzen tàctiques de distracció per allunyar els depredadors dels pollets.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Perdiu d'esperons pigallada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 maig 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ «perdiu d'esperons pigallada». eBird. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Pitman, C. R. S.. The habits of the Painted Spur-fowl (Galloperdix lunulata). v.22. Bombai: Journal of the Bombay Natural History Society, 1913, p. 801–802.
- ↑ 5,0 5,1 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012, p. 128-129. ISBN 978-84-96553-85-9.
- ↑ Oates, Eugene William; Blanford, William Thomas. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. vol.4. Londres: Taylor and Francis, 1889-98, p. 106-108 (Birds).
- ↑ Baker, ECS. The game birds of India, Burma and Ceylon. Part 29. vol.27 (1). Bombai: Bombay Natural History Society, 1920, p. 1–24.
- ↑ 8,0 8,1 Sankar, K. Painted Spurfowl Galloperdix lunulata (Valenciennes) in Sariska Tiger Reserve, Rajasthan. v.90 (2). Bombai: Bombay Natural History Society, 1993, p. 289.
- ↑ Reddy, GV. Painted Spurfowl in Sariska. vol.34 (2). Newsletter for Birdwatchers, 1994, p. 38.
- ↑ Kumar, Shantanu. Record of the Painted Spurfowl, Galloperdix lunulata (Valenciennes) in Ramgarh Sanctuary of District Bundi, Rajasthan. v.93 (1). Bombai: Bombay Natural History Society, 1996, p. 89.
- ↑ Sharma, Ashok Kumar. Painted Spurfowl, Galloperdix lunulata (Valenciennes) in Rajasthan. v.93 (1). Bombai: Bombay Natural History Society, 1996, p. 90.
- ↑ Ranjitsinh, MK. The Painted Spurfowl Galloperdix lunulata Valenciennes in Ranthambhore National Park, Rajasthan. v.96 (2). Bombai: Bombay Natural History Society, 1999, p. 314.
- ↑ Hume, Allan Octavian. Stray feathers. Journal of ornithology for India and its dependencies. vol.2 (6). Calcuta: Calcutta Central Press Company, Limited., 1872, p. 531–532.
- ↑ Prasad, JN; Karthikeyan, S; Srinivasa, TS; Subramanya, S; Shyamal, L. Distribution of Painted Spurfowl in Karnataka. vol. 32 (7&8). Newsletter for Birdwatchers, 1992, p. 11-12.
- ↑ Sharma, AK. Distribution of some birds in Rajasthan. vol.21 (12). Newsletter for Birdwatchers, 1981, p. 7-8.
- ↑ 16,0 16,1 Ali, S.; Ripley, S.D. «Handbook of the Birds of India and Pakistan» (PDF) (en anglès) p. 70-71. Oxford University Press, 1980. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Stokes, AW; Williams, HW. «Courtship feeding in gallinaceous birds» (PDF). vol. 88 (3) p. 543-559. The Auk, 1971.
- ↑ Swain, AJ. Account of the breeding of the Painted Spurfowl. (Galloperdix lunulata). vol. 71. The Avicultural Magazine, 1965, p. 4-7.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Pheasants, partridges, francolins – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Baker, ECS. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. vol. 5 (2a ed.). Londres: Taylor and Francis, 1928, p. 357-363 (Birds).
